Adrià Cid: “M'han marcat més els viatges que els estudis”

El polifacètic artista de la Ribera d'Ebre enceta la seua carrera de cantautor
Surtdecasa Ebre
,
03/03/2013
Música
Tocant als carrers de Barcelona, Adrià Cid (Riba-roja d'Ebre, 1989) va conformant el seu projecte musical propi. Després del seu pas pel conjunt musical Blaucel, Cid encara la seua carrera en solitari al mateix temps que perfecciona la seva tècnica amb la ceràmica en un taller compartit a Barcelona (Carrer Consell de Cent, 159). Una carrera artística multidisciplinar que va aflorar a la llum pública quan es va convertir en guanyador del Premi d'Art Jove de les Terres de l'Ebre, ara fa dos anys. Cid és un dels artistes joves més prometedors d'un territori que, com ell mateix reconeix, encara no té els circuits d'art contemporani que mereix.
 
- Ets pintor, escultor, artista visual, poeta, músic... En quina disciplina artística creus que t'expresses millor en aquests moments? Per què?
Trobo arriscat definir-me en una sola disciplina ja que, aleshores, estaria negant la resta. Totes sorgeixen de la mateixa necessitat creadora que tenim. Des de fa un any i mig, estic aprofundint en l’escultura ceràmica, aquesta disciplina integra la pintura, la poètica, la llum i el so.
 
- Et vincula a la terra...
Sí, em sento molt còmode treballant amb la terra com a material originari per la forta connexió que em permet establir amb el paisatge i el territori.
 
- Quin projecte creus que t'ha marcat més o t'ha aportat més coses?
Fent una ullada als últims vuit anys d’estudis artístics, més que qualsevol projecte en concret, crec que el que m'ha marcat més són els viatges... L’intercanvi de coneixements i experiències..
 
- Has estat el compositor i cantant de Blaucel. Per què ha acabat aquest projecte?
Blaucel va sorgir de la tobada de la cantautora Núria Cortell (Hostalric) i d’un servidor amb l’objectiu de complementar i madurar el que havien estat, fins aleshores, els nostres projectes en solitari. Tot no pot durar per sempre i, a finals de setembre de 2012, la Núria va decidir reemprendre el seu camí en solitari. Després de donar-hi voltes, vaig adonar-me que seguia amb ganes de tocar, composar i expressar musicalment les meves inquietuds davant del públic.
 
- Et sents millor en solitari?
L’experiència en solitari no sé si diria que és millor, però sí diferent. Com a cantautor, no he de donar explicacions a cap banda, tinc llibertat per assajar i compondre, de buscar i acceptar actuacions, etc.
 
- On sols actuar?
Des de fa mig any, actuo moltes nits pels carrers de Barcelona improvitzant el repertori, amb amics, en solitari o amb altres músics de carrer que m’han ensenyat altres cares de la música, d’una relació més directa amb el públic i amb un mateix.
 
- Vas guanyar el premi d'Art Jove a les Terres de l'Ebre. Com valores, dos anys després, la projecció que pot donar a un artista aquest reconeixement?
He tingut l’oportunitat de conèixer i fer amistat amb altres companys artistes, a més de gent de l’àmbit cultural del nostre territori. La projecció potser no és molt gran, però és un remarcable tret de sortida per donar a conèixer l’obra de joves creadors i intentar portar aquest treball cap a la professionalització. Cal remarcar que la convocatòria d’Art Jove Terres de l’Ebre és gairebé l’única opció sòlida per mostrar els treballs dels joves ebrencs al territori. No obstant això, està a les mans del guanyador i dels finalistes aprofitar les eines que se li fiquen a l’abast.
 
- Vas veure el documental 'Sègula'? Què n'opines?
L’he vist per Internet i crec que expressa el neguit d’un poble per la incertesa actual i les ganes de reinventar el territori. M’alegra veure aquest tipus de treballs ja que donen veu a un territori que sembla oblidat per la resta de Catalunya.
 
- Com retrataries tu la teua terra i la teua comarca?
Tot hi que ara estic vivint a Barcelona, tant en poesia, vídeo, música i ceràmica he intentat retratar l’admiració que sento per les terres banyades pel riu Ebre. És una terra que ha patit molts canvis. Per això, sempre que parlo de la meva terra acostumo a ser crític i reivindicatiu. Com deia Gerard Vergés: “és per això i més coses que us pregunto per la capacitat voraç d’uns pocs i d’uns segons per la indolent incúria, per sempre més perdrem tanta bellesa?”
 
- Com veus el panorama artístic ebrenc?
Tot i que hi ha grans creadors, en un lloc aparentment remort, molts d’ells passen desapercebuts per la manca d’un circuit d’art contemporani estable.
 
- Creus que els artistes s'hi han de dedicar professionalment?
Tan de bo tots els creadors puguem arribar a professionalitzar-nos, però és una elecció complicada, amb grans satisfaccions però també renúncies. Penso que l'artista que vol professionalitzar-se ha de recuperar l'essència de l'artesà tornant al taller.
 
- Què aporta l'art al món?
L’art permet posar-nos en contacte amb parts amagades i desconegudes d’un mateix, generant noves realitats que poden ajudar-nos a reconèixer la nostra essència. Citant al mestre Gaudí: “ser original és tornar a l’orígen”, és a dir que la creació ens posa en contacte amb els processos naturals, viscerals, psicològics i emocionals.
  

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar