Albert Ballester: 'Ens hem fet grans, però no hem perdut l'esperit rebel dels xiquets'

Diuen en la seua presentació que Xeic! no és només un crit ancestral, sinó també un crit per la llibertat. Aquella desena de nois postadolescents que l'any 2000 s'estrenaven en públic a Rasquera, el poble natal de gran part d'ells, s'han convertit, una dècada després, en pares de familia. Aquest creixement es tradueix en un disc més madur que els anteriors i, precisament per això, és un cant a la bona vida. A la vida que els queda per davant i també la dels seus fills.

 

No s'hagués pogut presentar en un altre moment. És un disc d'aromes primaverals i tons frescos, amb un rerafons constant de la crítica social i el compromís amb un ideal de país que tant ha marcat l'estil del grup. Un dels al·licients? Les col·laboracions. L'artista calero Miquel del Roig, el cantant de Betagarri, Iñaki Ortiz, o l'escriptor Màrius Serra seran algunes de les veus que també podrem escoltar en aquest disc, gravat als estudis La Casa Murada i mesclat i masteritzat a Elkar de Donostia sota la producció de B.V.A. Triku.

Albert Ballester, el baixista, ens apropa aquest nou disc, Batecs, que es presentarà el 5 d'abril a Rasquera i el 13 d'abril a la Sala Apolo de Barcelona.

 

- Per què el nom de Batecs per al vostre disc nou?

Batecs són tretze moments per viure. Són tretze instants que ens parlen del moment tràgic que vivim, ple de corrupció i falta d’ideals. Però també de moments intensos i apassionants que estem vivint com a país. Batecs ens vol donar un missatge d’esperança, per continuar bategant i sentir-nos vius.

 

- Com definiries el moment en què es troba la banda en aquest nou treball?

Crec que ens trobem en un moment madur i encoratjador. Plens de vida i energia per afrontar aquesta gira amb moltes ganes, després d’un intens treball durant bona part de l’any passat.

 

- Sembla un disc molt primaveral i optimista, però la reivindicació segueix sent el motor del grup?

Sí, estem en un moment en què constantment ens bombardegen amb males notícies i s’entesten en pintar-ho tot d’un mateix color, el negre. Nosaltres volem donar a la gent un bri d’esperança, recordar que la vida té molts colors i que, de vegades, petits gestos com un somriure poden aportar molt a algú.

 

- Tens la impressió que els membres del grup ja us heu fet grans?

Sí, ens hem fet grans, però no hem perdut l’esperit rebel dels xiquets. Portem més de 10 anys als escenaris i les coses han canviat molt des dels inicis, alguns fins i tot ja som pares, però seguim amb la il·lusió del primer dia.

 

- Heu canviat de cantant. Per què?

Hem volgut incorporar una veu, la de l’Aitor Cugat. Ell ens permetrà fer de nexe d’unió entre el públic i el grup en directe.

 

- Com definiries el moment - social i econòmicament parlant - que estan vivint les Terres de l'Ebre?

Vivim un context de crisi mundial i les Terres de l’Ebre no se n’escapen. I més quan, des de sempre, han estat un territori oblidat i maltractat. Tot això fa que s’accentuï més encara aquesta situació.

 

- Com us esteu preparant l'actuació a la Sala Apolo? Com serà l'espectacle? Us acompanya un altre ebrenc, Joan Rovira...

El concert de la Sala Apolo ens fa molta il·lusió. És brutal poder presentar el disc en una sala tan important i, més, acompanyats d’amics com en Joan Rovira. A més, de moment el ritme de venda d’entrades és molt bo! Tot i això, primer el presentarem a Rasquera, el proper 5 d’abril juntament amb el grup Betagarri.

 

 

 

--

Més informació: www.xeic.cat

Concert del 5 d'abril a Rasquera (informació)