Jump to navigation
Dijous
28 març 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Albert Salinas (WOOKY): “Escoltar electrònica en paratges on no estàs acostumat, té una màgia estranya”
És un dels artistes que participarà al festival Eufònic el proper 6 de setembre
Surtdecasa Ebre
,
09/09/2013
Música
Albert Salinas és Wooky, un dels nous talents de l’electrònica “made in Barcelona” que participarà en l'edició d'enguay d'
Eufònic
. Salinas, de 31 anys, és un explorador de l’electrònica amb ja més de deu anys de trajectòria. En el seu directe, sovint s'acompanya de les imatges de Videocratz, un col·lectiu de videoartistes que converteix el seu espectacle en una experiència gairebé extrasensorial com es va poder comprovar a Sónar 2013. Hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui quines són les seves influències i què li sembla un festival com Eufònic, que ja ha presentat el seu engrescador cartell. Un festival que el seu creador i impulsor, Vicent Fibla, ha definit com una mostra d'Art Sonor i Visual “menuda, però amb molt de caràcter”.
Wooky
actuarà el dia 6 de setembre a l'espai anomenat Lo Túnel, en un espai habilitat per l'ocasió al costat del barranc dels Penjats de La Ràpita.
- Com recordes la teva introducció en el món de l'electrònica?
Mon germà gran en va ser el principal "culpable". Va ser el primer de la família en independitzar-se, sobre l'any 1995. Anar-lo a visitar significava descobrir nova música, noves influències i, sobretot, un gènere del que jo no en tenia massa idea. Em deixava remenar els seus CD's i endur-me'ls cap a casa, i el fet que ell fos dissenyador gràfic també feia que m'ajudés a entendre la filosofia de l'electrònica des d'un altre prisma. D'aquesta manera, discs com
Insides
d'Orbital,
Selected Ambient Works 85-92
d'Aphex Twin o la banda sonora del videojoc
Wipeout
es van convertir en els meus pilars musicals. També cal dir que, gràcies a ell, vaig anar al primer Sónar de la meva vida, al 1998, on vaig decidir que volia convertir la meva afició pel gènere en alguna cosa més.
- Com descriuries el teu darrer treball
The Ark
?
Bé, la veritat és que ja em queda una mica lluny. No fa gaire que he acabat el meu nou àlbum i n'estic molt impregnat, de fet veurà la llum d'aquí no gaire i ja he començat a presentar-lo en diferents esdeveniments. Tot i així, descriuria
The Ark
com el meu primer exercici de sinceritat com a productor. Anteriorment, havia intentat adaptar-me a altres estils, més allunyats de la narrativa que utilitzo a dia d'avui, però sense gaires bons resultats.
The Ark
va significar deixar-me endur pel que realment m'agradava fer, sense por a si agradaria o no, sense patir per si es podria punxar o si s'hauria d'escoltar assegut a un sofà. A partir d'aquell moment vaig marcar la meva pròpia direcció.
- Quins són els teus referents en el món de l'art sonor?
Sempre cito a bandes mítiques com Orbital, Boards of Canada, Aphex Twin o Autechre, però més enllà d'aquests gran noms hi ha productors de la meva generació que s'han convertit en els meus principals referents. Noms com Floex, Ochre, Kettel o Julien Mier són alguns d'ells.
- Què aporta Videocratz, del col·lectiu de videoartistes Telenoika, als teus ritmes sonors. Com els descriuries?
Videocratz aporta la part visual al projecte, però no d'una manera convencional. Jo sempre li procuro descriure què he volgut transmetre en cada cançó o quines emocions m'han portat a composar una determinada peça. Ell tradueix tot això en imatges, i tot mitjançant material propi. La seva manera de treballar i de generar els continguts fan que cada concert en directe sigui una experiència, un viatge amb un principi i un final. La seva funció dins el directe és ja fonamental per al projecte Wooky, crec que ens hem sabut entendre molt bé i que aportem quelcom diferent que converteix els concerts en una experiència.
- Com valores un festival com Eufònic que aposta per allunyar aquesta música tan urbana de la ciutat, i contextualitzar-la en paratges molts cops oblidats...?
Em sembla una proposta necessària i que es mereix el millor. Personalment, aquelles propostes que lluiten per oferir un marc diferent i menys massiu es mereixen tot el meu respecte. Es nota que és un festival que té les idees molt clares i que sap cap on vol anar, amb un marcat to experimental i innovador. Quan escoltes segons quina electrònica a paratges on no estàs acostumat, sents com la música s'impregna d'una màgia estranya; l'entorn coloreja les actuacions i fa que realment es converteixin en un esdeveniment únic.
- Del programa d'Eufònic, què recomanaries?
Les actuacions de
Music Komite
,
Desert
i
DJ2D2
. Encara no he tingut l'oportunitat de veure'l en directe amb el seu set àudio-visual. També els
tallers de gràfica generativa i Vj
. Ara, m'han dit que la festa de cloenda de diumenge serà tot un plaer per als sentits!
--
Més informació:
www.eufonic.net
A
També et pot interessar
Foto:
Surtdecasa
Jotes, sintetitzadors i aixades
Foto:
Cedida
Miquel Àngel Marín: "Nosaltres som unes guerrilles que volem evitar que la cultura es consideri només una cosa seriosa"
Foto:
La Ràpita Turisme
Les 10 maneres de viatjar lluny sense moure't de La Ràpita
Foto:
Cristina Casas
Últim Cavall: “Necessitem la música com a motor d’expressió”
Foto:
Cedida
David Monllau: "La barraca ha jugat un paper fonamental al Delta i ara està condemnada a mort"
Foto:
Cedida
Espais revisitats
Nete Vericat: "Els rituals neixen d'una voluntat de voler comprendre el món"