Jump to navigation
- Suposo que no us podeu esborrar de la cara el somriure de satisfacció després de l’èxit del festival Clownia... Com es paeix un esdeveniment com aquest?
Estem súper contents i una mica en un núvol, perquè se’ns ha ajuntat el que fos una cosa molt especial amb molts mesos de feina en aquest festival perquè sortís tot bé, a casa i amb la gent de tota la vida. Per nosaltres ha estat un èxit brutal i estem molt contents d’haver-ho compartit amb molts grups d’amics que també es dediquen a la música o al circ.
- Vau presentar el Clownia com “un lloc on tot és possible”, afirmeu que feu música “per canviar el món” i la paraula ‘esperança’ és la més usada per definir el vostre darrer disc. Aquest optimisme encomanadís és el que dóna sentit al projecte Txarango?Si s’encomana, ja estem contents, realment. Les coses estan complicades i el que hem de fer és tirar endavant i intentar que la barca que portem pesi el mínim possible. Aquesta és la idea: fèiem un disc intentant donar esperança. Les coses en el món de la música estan molt complicades però nosaltres les hem lluitat i, de moment, sobrevivim. El mateix exemple, el volíem donar a través del disc i dir que si les coses es lluiten, es poden canviar.
- Amb ‘Benvinguts al llarg viatge’ (Discmedi, 2012) us vau posar el públic i la crítica a la butxaca i us vau convertir en un fenomen musical. La gestació de ‘Som riu’ (Discmedi, 2014) s’ha vist condicionada per les expectatives creades amb l’èxit del primer disc?Hi havia una cosa nova que és que mai abans ningú havia estat esperant alguna cosa que féssim. Era un terreny en què no teníem experiència. Pensar que algú, abans que nosaltres féssim aquest disc, ja l’esperava... Sí que hi hem pensat en això, però nosaltres vam fer el mateix que vam fer en el primer disc, que era fer unes cançons de les quals ens en sentíssim orgullosos i intentar que al local d’assaig nosaltres vibréssim amb la música i esperar que, pel mateix principi, algú més les pogués acabar estimant o sentint com nosaltres.
- A ‘Som riu’ lloeu la cultura de carrer, homenatgeu la plaça del poble en festa major i dediqueu cançons esperant que les balli algú en concret... Us heu buidat més sentimentalment en aquest disc?Segurament... A l’altre també ens havíem buidat molt però en aquest, per exemple, aquests espais dibuixen amb orgull allò que nosaltres som. Potser sí que hem buscat una mica més les arrels i aquest caràcter de la música al carrer. Volíem també posar unes coordenades de la nostra cultura mediterrània, que és aquesta cultura de mercats, de música, etc., al carrer i reivindicar-la perquè a vegades sembla que aquí prenem de referents els pobles del nord d’Europa en alguns aspectes. Nosaltres volíem reivindicar que som d’un món diferent: gent de calor, de carrer i que hem d’anar cap a la nostra pròpia banda.
- Amb tot, l’imaginari del circ és inherent a Txarango. Perquè aquesta fixació amb el món dels trapezis, els pallassos i les acrobàcies?Ens semblava que, encara que el circ era un llenguatge diferent, ens donava una mirada que ens agradava molt. Nosaltres l’hem admirat sempre i no és tan diferent el fet de tocar al carrer, que és on nosaltres vam començar, amb el de muntar un espectacle així. És la idea de captar l’atenció de la gent, anar a buscar la gent allà on es trobi. També ens agradava que el circ plantejava una manera diferent de viure des de la mateixa societat: tallar els fils, posar unes rodes sota la casa i viure fent allò que estimes i t’agrada amb la idea d’il·lusionar la gent i que surti una estona de les seves vides i també de plantejar històries noves. Ho hem intentat portar a la nostra filosofia de grup, és a dir, agafar el circ com a referent en totes aquestes coses i fer-ho igual des de la música.
- El passat mes d’octubre vau dur a terme l’espectacle solidari ‘S’enlaira’ juntament amb el Circ Cric, amb el qual es va finançar una expedició de l’ONG Pallassos Sense Fronteres als camps de refugiats del Líban. Podríem dir que aquesta és, a efectes pràctics, la materialització de la proclama “música per canviar el món” que comentàvem abans. Com va sorgir la idea d’aquest projecte?Tenim molts amics que es dediquen al món del circ, entre ells els del Circ Cric, i sempre estem pensant en coses en les quals la música ens ajudi a participar socialment. El Tortell Poltrona és el fundador d’aquesta ONG i fa una feina que nosaltres admirem d’una manera brutal. Estàvem en un any en què no tocàvem massa per Catalunya i vam creure que podíem utilitzar el ressò del grup per moure gent i aconseguir recaptar uns diners que poguessin portar Pallassos Sense Fronteres al Líban, que ho tenien complicat. Entre tots ho vam aconseguir i vam omplir de sentit el projecte.
- L’any passat, a més, vau passejar la vostra música per diferents ciutats europees. Aquest any, fins i tot, arribareu una mica més lluny i al juliol us podrem veure en acció al mític Central Park de Nova York... Ho vivim amb molta il·lusió. Una de les coses que ens agradava des d’un principi és que algun dia el grup ens pogués portar a viatjar i Nova York sona com una aventura quasi de pel·lícula.
- Canvia el tipus de públic que us heu trobat en aquests països o la seva manera d’entendre i de viure la música en directe?Nosaltres fem pràcticament el mateix directe que fem aquí i és brutal perquè la gent connecta d’una manera al·lucinant. Sí que canvia una mica en el sentit que, per exemple, a Catalunya si la gent no coneix molt una banda, li costa molt moure’s per anar-la a veure en directe. Hem tocat en festivals on, evidentment, ningú ens coneixiai hem tingut el públic entregat des del minut u. Sobretot fa enveja la sensació que la gent allà es mou per descobrir i per passar-s’ho bé i prefereix moltes vegades sortir a veure música en directe a sortir a escoltar música enllaunada.
- Tornant a casa nostra, la cançó ‘Quan tot s’enlaira’ es va convertir en una de les bandes sonores dels vídeos de la Via Catalana. Posats a convertir les vostres cançons en himnes, i donant idees, què pensaríeu si a les Terres de l’Ebre ens fem nostra ‘Som un riu’ per defensar la causa antitransvasament? [riu] Ens encantaria i ens ompliria d’orgull! Nosaltres som de molt lluny però sempre hem compartit aquest sentiment de l’Ebre i el disc, en el fons, explica coses molt semblants a les que heu explicat vosaltres. Som de pobles petits, de valls petites, i ens ha semblat que el riu explica una mica tant la nostra història com la idea que moltes gotes i molts afluents en una direcció poden canviar les coses. Vosaltres fa molt temps que lluiteu per salvar l’Ebre de tot plegat, si us la feu vostra, nosaltres estarem feliços, feliços!
- De fet, assegureu que la música i la cultura en general són unes eines bàsiques per la transformació social. Com poden incidir aquestes eines en aquest canvi profund que considerem necessari?Ho són perquè nosaltres tenim l’exemple que, quan érem més petits, teníem certa influència del nostre entorn proper, de l’escola i també hi havia uns grups de música que parlaven un llenguatge que ens va cridar l’atenció i que, d’alguna manera, també ens va educar. Van cultivar en nosaltres un pensament crític i van influir en la manera de mirar-nos el món. Amb Txarango intentem fer el mateix. Al final, es tracta de participar des d’un lloc on ens sentim còmodes i de fer petites coses que a nosaltres ens semblin bé, com va ser el del Circ Cric o com són altres coses que podem anar fent amb el grup. Però, sobretot, allò que ho omple de sentit és que la gent ve als concerts i ens diu que la música ha format part d’un viatge a tal lloc amb finalitats socials o que envolta una escola... Estem molt feliços de moltes coses que ens ha dit la gent que han viscut amb les nostres cançons.
- Heu apostat, com altres grups actualment, per oferir la vostra música en descàrrega gratuïta (www.txarango.com). Creieu que us ha afavorit a l’hora d’arribar a un públic d’allò més ampli?Sí, totalment. Vam començar sense cap mitjà que ens donés suport, llavors el que nosaltres volíem era que la música es conegués i la vam pujar a internet perquè arribés al màxim número de llocs possibles. Sempre ho hem fet de la mateixa manera i ens sembla un intercanvi lògic el fet que la gent arribi a la nostra música lliurement i que, si li agrada, llavors vingui a un concert.
- Heu començat la gira ‘La Tempesta’ per presentar ‘Som riu’, amb la qual el 24 de maig recaleu al Musicgand de Gandesa. Quins són els somnis que Txarango espera que se li compleixin aquest any?En realitat tenim moltes ganes de compartir-lo amb la gent d’aquí, de casa, de Catalunya i el País Valencià, que és el territori més natural de Txarango, perquè ara fa temps que no toquem per aquí i, realment, la sensació que tens quan canten les cançons als concerts, com va passar aquest dissabte passat a Clownia, t’omple de felicitat. És brutal veure que la gent ja s’ha fet seves les cançons i que quan les canten ja no només tenen el sentit que els hi hem donat nosaltres, sinó que parlen de les vides de molta altra gent. Només que aquesta gira ens porti a sentir coses com les que vam sentir amb la del disc passat, nosaltres ja estem més que satisfets.
Documental sobre l’espectacle solidari ‘S’enlaira’ de Txarango i el Circ Cric:
