Jump to navigation
- Què pretén aquest mètode?La idea és que els xiquets han d'entendre música experimentant-la.- És un aprenentatge sense solfeig?El solfeig, com l'escriptura, és una conseqüència de saber un idioma. Aquestes teories no diuen que el solfeig no sigui interessant, el solfeig és tan interessant i necessari com la impremta. El canvi és que no es considera el solfeig el punt de partida per aprendre música, sinó que n'és la conseqüència.- Quin és llavors el punt de partida?L'audició.- Què és el que et va resultar més interessant d'aquest mètode?Que la música s'aprèn de la mateixa manera que el llenguatge i que en l'aprenentatge es passa per estadis bastant similars.- Què passa?Primer es produeix balbuceig musical; després la cerca de respostes; a continuació la troballa de respostes cada cop més precises; després el xiquet fa una imitació cada cop més acurada, i posteriorment, l'assimilació, és a dir, la comprensió de les estructures i ritmes. No és només repetir, sinó que les paraules tenen un sentit i el xiquet les entèn. Llavors aconsegueixes, com en el llenguatge, ser una persona amb una molt bona capacitat lingüística.- És un aprenentatge espontani i guiat...Està basat en l'exploració. Entenent que tothom que té una curiositat, vol seguir explorant-la.
- Com es desperta la curiositat? S'ha de cantar d'una forma molt captivadora. Fent-los sentir que això va amb ells i que és un joc divertit. A més, a part de la música, s'utilitzen altres elements com cintes de colors, paraigües, pilotes, etc- Què proposa per aconseguir-ho? Que els pares s'involucren en allò que estan fent. Així els xiquets tenen seguretat i s'assegura que aquells mètodes puguin tenir continuïtat també en l'espai domèstic. I això té resultats molt positius perquè reforça les relacions interfamiliars i intergeneracionals.- No coincideix amb les teories antigues sobre l'aprenentatge...No. Abans s'afirmava que havies de parlar al xiquet amb un llenguatge que entengués. Però si el xiquet només sap dir “ta, pa, ma” i tu continues dient-li “ta, pa, ma” com aconseguiràs que aquest xiquet tingui un vocabulari ric! Al xiquet se l'ha de parlar amb un vocabulari el màxim de complet possible.- El mateix passa amb la música. Els hem d'ensenyar estructures més complexes?Sí, fins ara la música que es posava als nadons tendeix a simplificar-se, a ser molt facileta, molt curta, molt repetitiva. El Mètode Gordon aposta per oferir-los, de ben petits, un repertori molt variat, on hi apareguin moltes mètriques, molts estils i gèneres diferents. No es pot escoltar només música clàssica i, a partir d'aquí, fer inferències a altres estils musicals. De petit, han d'escoltar jazz, flamenco, pop... tot!- A més, aquest mètode destaca que l'aprenentage sempre es fa en contextos culturals que són favorables...Exacte! És el mateix que passa a l'Àfrica, quan les mares sostenen als seus xiquets a l'esquena mentre baten el blat. Els xiquets, a força de seguir el moviment de la mare, el van sincronitzant. Això explica perquè la gent que no ha tingut una carrera musical és tan bona tocant o ballant.- Quins patrons segueix aquest mètode?Des del plor o des del crit, el professor va dirigint les tonalitats cap a patrons concrets musicals. L'objectiu és que li siguin familiars i les pugui reproduir. Llavors acabarà creant una seqüència.- Aquest mètode posa èmfasi en l'aprenentatge musical primerenc?Sí, tenim molta capacitat dels 0 als 3 anys. De fet, la música que tu consumeixis del 0 als 3 anys et marca profundament. Als 9 anys, aquest potencial d'aprendre s'estanca. Gordon critica que a les escoles els ensenyaments musicals comencen als 7 anys. Massa tard.- Hi ha constància que molts d'aquests infants acabin sent músics?A diferència del que podria passar amb l'ensenyament tradicional, que moltes vegades crea rebutjos o relacions tòxiques, la gent que ha seguit aquest mètode ha viscut una experiència tan bonica i tan poderosa, que encara que acabin sent metges o advocats, són gent que tenen una gran afició per la música. A més, no discriminen per estils. No pensen que la música clàssica és superior al pop o al jazz. És una visió de la música molt democràtica.- Com contribueix aquest mètode a millorar la societat?Res té sentit si no es valora la cultura. S'ha d'apostar per l'art i per l'educació. I això mai ve des de dalt, sinó sempre des de baix. És responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres sent conscients d'això.