David Carabén: "Jo sóc el més pobre de la banda, perquè només em dedico a ella"

David Carabén és el cantant de Mishima, un dels grups de música més importants i consagrats de l'escena indie catalana. El proper 4 d'agost actuaran a La Galera, un dels pobles més petits de les Terres de l'Ebre, i uns dies després a Cap Roig, en un dels Festivals més importants a nivell estatal. 

 

- Surtdecasa és un setmanari cultural de les Terres de l'Ebre per donar difusió dels concerts i actes culturals que s'organitzen. Hem entrevistat a La Iaia, a Estúpida Erikah, Manos de Topo...

Ah! el cantant d'Estúpida Erikah és el nostre tècnic de llums! Segur que el veureu si veniu al concert!

 

- És la primera vegada que actueu a les Terres de l'Ebre?

Fa molt anys, als principis de Mishima, vam tocar a Amposta, en un local que es deia Velvet. Van venir unes seixanta persones, va ser un bolo d'una època molt gamberra. Vam conèixer molta gent  i encara ens anem cartejant. Jo, d'alguna manera, tinc un contacte més directe  amb el territori. La família de la meva dona ve de La Galera. Ella no ha nascut aquí, però ha vingut a passar molts estius amb els seus avis. Hi té molt afecte i jo, que ja fa deu anys que estic amb ella, també. I sempre feiem la broma "Va, hem de baixar a tocar a La Galera!..."

 

- Ja està bé de no potenciar els llocs petits....

Jo també ho trobo. Per exemple, el PopArb va néixer com un projecte a remolc de Mishima. Ens van proposar de fer un bolo allà i el Marc, el teclista, va dir "escolta, fem un festival". És la mateixa idea, un territori que té un encant personal i pot tractar el públic d'una manera determinada. A més, així també es desvincula la idea d'aquesta música amb la ciutat. 

 

- El PopArb és com una festa major però amb música indie...

És la idea de proximitat amb implicació del territori, una idea que és molt xula i que, en realitat, és l'autèntic esperit indie. El Primavera Sound està molt bé, però et sents un alienat, un entre un milió, en canvi, aquí a La Galera, et coneixen, hi ha un tracte pròxim, a més a més, és un poble que té aquesta humilitat de dir: "escolta, anem a fer això a veure si surt bé", que tant pot ser que triomfi o que no vingui ningú i ens fotem una òstia acollonant.

 

- Mishima canta a la ciutat. En un àmbit més rural, s'entendrà?

A la llarga, he tendit a fer unes lletres on el món tangible està més difuminat. En elles es pot identificar qualsevol ànima, qualsevol persona que tingui els seus anhels es pot sentir identificat. Per exemple, en la cançó L'última ressaca.

 

- En un principi, cantaveu en anglès...

Hem crescut com a banda. Això del català m'ho pregunten sempre. No hi ha un dia que digui a partir d'ara cantarem en català. A mesura que m' ho vaig prenent més seriosament, començo a cantar més en català. Me n'adono que tinc coses a dir, que tinc ambicions.... Jo vaig començar la banda a França i cantàvem en anglès. Després, a Barcelona, vaig començar a cantar en català que és la meua llengua, en la que he viscut i la que penso. 

 

- Al festival Pròxims, vas ser l' encarregat de llegir el manifest en contra de la pujada de l'IVA de la cultura... 

Erem caps de cartell i l'organització volia llegir el manifest. Nosaltres aquell mateix dia vam anar a la manifestació d'una manera discreta i en segon terme. Però m'ho van demanar i vaig pensar "Endavant".  

 

- ...

Es dóna la circumstància a Catalunya que tenim un consum cultural molt baix - a Espanya baixíssim-. A més, Espanya és un dels països més pirates del món després de Taiwan. Cada any, baixen en un 40% les vendes de discs a tot el món. És fàcil sentir durant la carrera musical: "Vosaltres viviu dels directes!", com si la indústria musical fos només els directes. Això és una mentida...

 

- Viviu de la banda?

Jo sí. Els altres membres no, treballen en altres coses. Jo sóc el més pobre de la banda, perquè només em dedico a ella. He estat els altres anys treballant en la televisió, però no he pogut fer una carrera televisiva ni aspirar a més perquè no et pots saltar un dia de feina per anar a fer un bolo. L'ambició professional l'has de deixar de banda. Hi ha molts sacrificis i, ara, resulta que els directes et passen l'IVA del 8% al 21%. I això, amb els promotors que no es volen arriscar... Posen la situació molt difícil i el marge de guanys és molt baix. A més, les bandes triomfen de grans, el lògic d'un país on funciona la música és que hi hagin ulls fixant-se amb les bandes dels de vint anys. D'altra banda, nosaltres tenim un públic molt concret més de gent adulta, fet que fa més dífícil arribar a més mercat. Som un grup que no té un so net, sinó que té més múscul i més sexualitat. 

 

--

Informació del concert de Mishima (4 d'agost / La Galera)