Jump to navigation
- És un disc que parla dels orígens però també de la necessitat de seguir endavant. És important saber d'on véns per créixer?Els passos marquen i creen el camí, com cantava Raimon: qui perd els orígens, perd la identitat. 'A la vora del riu' és un disc que sintetitza gairebé una dècada de cançons i vivències. Unes no poden anar deslligades de les altres. Per tant, és important saber d'on es ve per poder ser sincer, és l'única manera de transmetre quelcom universal des d'una visió subjectiva i personal. La música té un poder terapèutic i sanador molt gran, les cançons em serveixen per recordar-me a mi mateix les petites victòries del dia a dia. M'agrada pensar que escric cançons vitals d'amor i combat.- Com has viscut aquest trànsit permanent entre el poble i la ciutat?Vaig marxar del poble amb 16 anys per estudiar a Reus i als 18 vaig fer cap a Barcelona, en un principi sentia enyorança del poble, ja que el xoc de la ciutat em resultava impactant i desconcertant. Amb el temps, vaig saber treure allò bo de cada lloc, la ciutat és un espai d'oportunitats on aprenc i visc experiències que no podria trobar enlloc. No obstant això, sempre he tingut la sensació que el pas per la ciutat és quelcom temporal, necessari i enriquidor per al meu camí, sé que mai deixaré d'estar vinculat al camp, hi ha una crida natural que m'atreu sempre a buscar paratges oberts i solitaris.- Quina seria la fotografia actual de la teva generació?No crec que amb una imatge es pugui emmarcar aquells que hem nascut amb la fotografia analògica però crescut amb internet. Em costa parlar de la meva generació per la diversitat i la d'oxímorons que observo, encara que m'agrada quedar-me en el fet que som una generació capaç de sanar els errors dels nostres pares i avis, que podem trencar prejudicis, cooperar, transformar i entregar el nostre esforç per a quelcom més gran. Les nostres possibilitats són abismals, només fa falta que agafem les regnes de les nostres vides.- Creus que el riu marca un caràcter?El riu és un gran mestre, és una influència ancestral que marca a qui el contempla. Del riu emana una força indescriptible, a l'observar-lo pot semblar sempre el mateix però sé que l'aigua flueix, no s'estanca, i, per tant, sempre canvia. Tots els que vivim a la seva riba rebem aquestes impressions.- T'entrevistàvem fa 3 anys i deies que l'art t'havia permès descobrir-te més a tu mateix. Què has descobert amb aquest disc?Ha estat una aventura i una experiència molt enriquidora a molts nivells. Com a músic m'ha obert la visió i les possibilitats de les cançons, descobrint possibilitats ocultes de mi mateix que m'encoratgen a seguir. A més, he tingut el privilegi de no estar sol en aquest camí, ja que m'emporto amics i companys de viatge units per l'amor a la música.- Què n'opines que la Ribera d'Ebre s'hagi convertit en un focus d'artistes importants amb artistes com Xarim Aresté, els germans Bages, Marta Rojals...? Hi ha alguna cosa a l'ambient o és precisament aquesta perifèria el que inspira l'esperit creatiu?La gent de la Ribera aprenem a ser autosuficients i lluitar pel que volem, és l'única manera de canviar nosaltres i el nostre entorn, suposo que quan marxem del poble ens enduem aquesta força de la terra i el riu que hem sentit des de petits. M'emociona veure la quantitat de talent que s'ha forjat en aquestes terres riberenques. És quelcom molt positiu encara que tots ens trobem en aquest anar i tornar entre el poble i la ciutat. El poble és un gran espai de creació per aquesta tranquil·litat, contacte amb la natura i les possibilitats que té estar apartat. Aquest aïllament és un gran estímul artístic per reinventar-se i ho demostren el número creixent de certàmens artístics, poètics, musicals, etc. que estan aflorant en el territori. Territori i cultura avancen agafats de la mà.
