Anna Zaera
,
30/06/2016
Música

Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”

L'artista alacantí actuarà a la Bouesia el proper 8 de juliol

Foto: 

www.ninodeelche.net
Niño de Elche
Ningú com Francisco Contreras, conegut com Niño de Elche (Elx, 1985), podia posar veu i sentiment a l'última edició de la Bouesia. El disc 'Las voces del Extremo' de l'artista alacantí, que pren el nom d'unes trobades anuals poètiques i crítiques amb el sistema que es feien a Andalusia, recull textos de poetes contemporanis com Antonio Oriola, Inma Lluna, Bernardo Santos o Begoña Abad, tots ells autors de l'anomenada 'Poesia de la consciència'. Tot i que és considerat un cantaor, el seu espectacle alterna el flamenc amb bases d'altres gèneres musicals com el kraut rock o la new wave de finals dels 70 i 80. Estarà acompanyat a la guitarra per Raúl Cantizano i com a teloner actuarà el músic ampostí Andreu G. Ubaldo, membre entre d’altres de l’Ensemble Topogràfic. Hem parlat amb el Niño de Elche, un artista que ha sabut captivar al públic per la solidesa del seu discurs.
"La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per no matar-nos, per estar prop d'allò màgic de l'existència"

- Crec que la Bouesia té algunes coses en comú amb el projecte 'Voces del Extremo'. Una manera d'interpretar la realitat crítica, poètica i donant protagonisme a la col·lectivitat... Els discursos generats als límits - tant geogràfics com polítics - tenen coses en comú?
Tot el que es desplaci de l'equilibri polític, del centre del tauler, entès com allò convencional, sempre es trobarà amb propostes germanes al marge o, com ens agrada dir, a l'extrem. Italo Calvino deia que el sistema és com un foc i, si t'apartes d'ell, comences a veure als teus iguals, a aquests que potser no tenen moltes coses en comú, però que sí que tenen això que els uneix a tots. El que els uneix no és res més que voler seguir apartats del foc. Ara bé, ens hauríem de posar d'acord en què és aquest foc, com reconèixer-lo i convèncer-nos que les pràctiques artístiques són un bon mecanisme per a això.

- Davant els resultats electorals a Espanya, la poesia és el camí?
La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per no matar-nos, per estar prop d'allò màgic de l'existència.

- A què creus que és degut el teu èxit en aquests moments? De sobte, un sector de la població decebut - però també el col·lectiu indie, que busca propostes selectes i experimentals - ha trobat en tu la resposta al seu buit. Com ho veus?
Crec que els projectes que he realitzat en els últims anys tenen el valor de la contemporaneïtat ben entesa, són fills del seu temps. Això, acompanyat d'una bona comunicació, una molt bona oficina de booking i un discurs concret i alhora amb moltes esquerdes fa que cali en el públic i sàpiguen apropiar-s'ho, vitalment parlant.

- No tems convertir-te en producte?
Som producte tots els que ens dediquem a això de l'art, i a l'art no li temo.

- La teva actuació coincideix amb l'edició final de la Bouesia, que ha recorregut un camí de 12 anys. Per què creus que s'esgoten les propostes artístiques alternatives?
Deuen jugar al marge, obligats per la poca sostenibilitat, per falta de suports institucionals, privats o de públic. Són propostes que tenen una missió que complir i com a tals han de seguir morint i naixent. La reinvenció de l'escena alternativa em sembla un tema a tenir en compte ja que és la que ha de qüestionar-se les estratègies i la política constantment. Ho ha de fer per seguir fresca i viva en la guerra que es lliura en aquest món que anomenem cultura popular.

- Com és El Niño de Elche i com és Francisco Contreras?
Hi ha un tema del meu disc 'Voces del Extremo' que es diu 'Nadie me conoce'.
  

Més informació: 

Concert de Niño de Elche
Divendres 8 de juliol, 00h - Deltebre
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

 

També et pot interessar