Ferran Piqué: “Som molt normals, potser aquest és el nostre problema”

El grup Els Amics de les Arts, al contrari que l’amor, no es trenca de tant usar-lo. Aquest conjunt català recordarà l’estiu 2012 com aquell que tocaven dia sí dia també, recorrent tota Catalunya de punta a punta, com anticipava aquell anunci de cervesa que van protagonitzar quan encara no eren un grup de masses. 

 

Pop de crispetes per alguns, grup revelació per a uns altres… Les dades parlen i és el grup català que més entrades ha venut aquest estiu i dels pocs que acumula dos discs d’or en tres anys. Les Terres de l’Ebre podran gaudir de dos concerts, el primer a Ascó el 25 d’agost, i el segon a Tortosa, el 29 de setembre. Hem parlat amb el Ferran Piqué, el guitarrista del grup per conéixer-los més de prop.

 

- Per què creieu que us heu convertit en el grup de moda de la música catalana?

Hi ha molts grups bons, però mira, et toca la loteria. Creiem en la nostra música i posem treball i perserverància. Intentem fer les coses que ens agraden als quatre.

 

- Sempre esteu d'acord?

Sempre estem en desacord. Avui actuem a Empúries i encara no ens hem posat d’acord del repertori que tocarem…

 

- I com són les discussions?

Són més d'amics i no tant de socis... Tirem draps bruts a la cara... Però sempre d’una forma molt desenfadada...Tampoc no té gaire importància si poses un tema el tercer o el sisè.

 

- Dels temes empresarials també parleu com a amics?

Ja parlem més en serio. Darrera de tot això hi ha quatre tios que es passen dia i nit  pensant en el projecte. En la imatge que estàs donant, en no traïr els teus valors… En descobrir  el que ets i el que realment et ve de fora. Per exemple, ara, en aquesta entrevista sóc un professional i he de parlar com un professional.

 

- Molts us veuen com els nens bons de la música catalana?

Crec que som molt normals, potser aquest és el problema que tenim… No som els tipics que surtim borratxos a l'escenari...

 

- Com us ha marcat haver protagonitzat l’anunci d’Estrella Damm?

Erem partidaris de no fer-lo, però…llavors et presenten l'equip… els valors que hi ha darrere... i comences a pensar 'Per què no?'. A més, ens va agradar treure pit i dir 'Som un país de puta mare'. A més, millor que aquesta promoció se l'endugui un grup d'aquí que un grup suec, no?

 

- Com definiries l’estil i l’estètica del vostre grup?

Som fills d'aquesta era tecnològica, que ha trencat barreres i s'ha menjat intermediaris. T'han colat a la festa, en certa manera. Ara, la gent del poble també podem dir coses...

 

- I l’estil musical…

És un estil desenfadat, una mica gamberro. Som bebedors de grans cantants i tenim una mica d'herència folk americana.... El Bob Dylan és un dels nostres referents… Però també molts altres que hem conegut a través de la xarxa i que abans possiblement no ens haguéssin arribat com Bon Iver i Wilco.

 

- Al marge de la música, quins altres autors us haurien marcat…

Diria que hem begut molt de les sèries de tele americanes. De la manera de narrar, de vegades inconnexa, molt visual... Som molt fans de sèries com Lost, Juego de Tronos, Homeland, Breaking Bad…

 

- Què creieu que us queda per aprendre?

Com a músic, sempre tens per aprendre. Portem una banda que és espectacular, però nosaltres no ens considerem uns fora de sèrie com a músics.

 

- I reptes..

Un dels reptes és separar la política de la música. I que cantar en català sigui una cosa normal. Ens és més fàcil anar a Alemanya que anar a València o a Saragossa. A Madrid sí, perquè són més cosmopolites...I el que més m’agradaria és fer una cançó perfecta…

 

- Què és una cançó perfecta...?

Un tema que cada vegada que el cantis se’t posin els pèls de punta. Sempre fem pluges d’idees i quan surt una frase d’aquestes tots coincidim: "És bona!".

 

- De les cançons que heu fet fins ara, quina frase et posa els pèls de punta?

El final de Louisiana és bastant catàrtic...”Quan s’hi hagi de ser, hi serà...” Va ser una d'aquestes frases que quan va sortir ens va posar el pèls de punta...O el Carnaval que diu "creus que és injust però no ho dius a ningú"...

 

--

Més informació: 

www.elsamicsdelesarts.cat