Anna Zaera
,
19/07/2017
Música

Rafel Balada: "Els grups del Formes Diverses de Vida tenen un discurs prou personal per no quedar aigualit entre la música comercial"

El festival se celebrarà els propers 21 i 22 de juliol a Amposta

Foto: 

Cedida
The suicide of Western Culture, un dels grups que actuarà en aquest festval
Un dels festivals amb més personalitat de les Terres de l'Ebre. El Formes Diverses de Vida que se celebrarà els propers 21 i 22 de juliol a Amposta, arriba a la seua tercera edició amb dos dies de música experimental a la zona del Castell. Un títol estrany per un festival de música perquè potser podria semblar més aviat un tractat de biologia o de vida extraterrestre. En realitat és això, una proposta per trencar les regles terrenals i mirar al cel. Gent que vol traspassar les barreres del so i conquerir altres galàxies estètiques. El projecte tal i com l'entenem avui en dia sorgeix quan tres dels quatre membres del segell Boira Discos decideixen deixar el projecte de Boira i començar-ne un de nou. És llavors quan es constitueix el Formes Diverses de Vida com a associació cultural. Hem parlat amb Rafel Balada (Amposta,1988) un dels seus organitzadors sobre un univers perceptiu que és molt més que un festival de música.
"El nostre nom, segons com jo l'entenc, implica deixar de banda aquests murs totalitaris i acceptar la pròpia ignorància com a principi de canvi"

- Com sorgeix del projecte Formes Diverses de Vida (FDdV)? És un festival o és una filosofia?
És un projecte on tot hi té cabuda. Alguns projectes estan molt clars i ja són tangibles per a tothom, com per exemple el festival d'aquest cap de setmana, i d'altres encara s'han d'acabar de perfilar. FDdV és la manera que tenim per crear un oasi on sentir-nos a gust enmig del context clarament hostil on vivim. A més a més, la majoria d'activitats que proposem sempre compta, amb més o menys grau, amb una col·laboració totalment desinteressada d'amics, una peça clau en tot l'entramat que forma l'associació.

- Per què aquest nom que ens remet a la sociologia o l'antropologia?
El nom el va posar el noi que ara segueix amb Boira Discos, així que no sé quins motius va tenir ell per posar-lo. A mi personalment, el nom Formes Diverses de Vida em fa pensar en les diferents opcions que surten a la natura per desenvolupar la vida en aquest planeta o qualsevol racó de l'Univers, així que ho lligaria més a la biologia que no a la sociologia o l'antropologia. També em fa pensar en les pintures rupestres on hi ha representades figures de tipus alienígena des de fa més de 15.000 anys, com les del Tassili a l'Àfrica o les del Sego Canyon a Utah, d'on hem tret el nostre logo. Aquest anacronisme, que de fet no ho és, em fa pensar en la poca solidesa de tot allò que donem per fet, en el poc interès real per investigar l'essència de la vida i l'existència que tenim els humans, i en com de podrits estem per tot allò que se'ns clava com a important a l'inconscient quan en realitat no ho és.

- On observes aquests anacronismes?
Per què és important saber el que és el canvi de marxes d'un cotxe i al mateix temps no resulta rellevant que hi hagi pintures rupestres on hi ha figures alienígenes representades des de fa 15.000 anys? Per què ens fa por el què això implica? O és peresa? Potser no podem ni tan sols plantejar-nos falles a la nostra manera d'entendre la realitat i tot el que no quadra ho acabem tirant a la paperera del 'misticisme' i la 'conspiranoia'? El nostre nom, segons com jo l'entenc, implica deixar de banda aquests murs totalitaris i acceptar la pròpia ignorància com a principi de canvi.

- Què tenen en comú els diversos grups seleccionats?
Ens resulten sincers i honestos en la seva proposta i, a més, en un discurs prou personal per a no quedar-se aigualits en el torrent de música comercial i mainstream que pretén de tot menys fer-te utilitzar el que tens guardat dins del crani. Està molt bé anar a un concert a beure i passar-s'ho bé, però reduir la música en directe a això és fer un flac favor a una societat que, segons la nostra opinió, demana a crits una bufetada de realitat crua a la cara. Fins i tot la música protesta, no sempre però alguns cops, acaba caient fàcilment en el discurs buit i pamfletari. Un dia vaig llegir que en un llibre, el que el lector reté, és tot allò que no està escrit, els espais en blanc entre les frases. Suposo que, en certa manera, una mica el que passa en els grups del FDdV és el mateix.

- Llavors quin tipus de música és el que us mou?
Si et refereixes a estils no sabríem contestar-te perquè al final els estils és un conveni per poder situar unes propostes respecte les altres i, en aquest sentit, tampoc te'n podríem dir una més important que altra. Ens mou la música que destil·la autenticitat, que té un discurs personal i propi o almenys ho intenta de veritat. És del que creiem que anem faltats, i més ara amb tota la merda de les noves tecnologies. Conceptes com 'influencer' o 'role model' amaguen un fons pertorbador: l'adolescència perpètua en la societat, una manta de ximpleria i inacció que, creiem, no estem gens prop de poder-nos permetre. La música que ens mou ens fa sentir imbècils, ens fa replantejar tot el que donem per fet, ens rebenta a hòsties i ens fa encomanar al misticisme com a única manera de suportar la realitat.

- Què és el misticisme per a tu?
El retorn al ritual, a la màgia, al concepte circular del temps i a la calma fora de l'engranatge mortal del sistema tenebrós on estem vivint. Que estic fent volar coloms si crec que la realitat hauria d'estar basada en un respecte innegociable envers tot el que ens envolta? Més irreal em resulta portar unes sabates fetes per un nen de 12 anys a Malàisia i que m'hagi d'agradar que les coses siguin així. Com a bons hipòcrites que som, tots estem aquí fent que les coses siguin com són, també els que diem que no ens agraden aquestes coses. Però això, el fet de ser un hipòcrita major, no em deslegitima a donar la meva opinió sobre el món on visc. Al contrari, ho segueixo entenent com una obligació. Al final, el llenguatge és el primer parany però també el primer intent de sortida.

- Des del meu punt de vista voleu portar formes musicals arriscades i propostes contemporànies a les Terres de l'Ebre. Quin lloc creieu que ocupa l'experimentació a l'Ebre?
Ni idea del lloc que ocupa l'experimentació a l'Ebre, però així sense pensar-hi gaire, et podria citar a Joan Bagés, artista sonor, músic i compositor magistral, o Carlos Martorell, company del qui seguim aprenent amb tot el que fa a nivell musical i visual. També tenim l'Eufònic que ja voldrien a molts llocs, i com no, els bisbes majors del moviment al subsòl cultural de les nostres terres, els germans de Benicarló del Plug In The Gear que porten anys i anys organitzant concerts amb lo milloret que surt tant de la resta de l'Estat com d'Europa o els EEUU una gent dels qui seguim aprenent dia a dia i dels quals ens considerem infinitament afortunats de tenir a prop. Fora de tota etiqueta o medalla, lo seu és passió pura i això és el bonic que hi ha a la vida. No de caràcter purament experimental, però és importantíssim citar les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona, especialment al seu instigador, Nete Vericat, com a focus dinamitzador de la música en directe al territori, no només per la llarga trajectòria organitzant el cicle anual de concerts, sinó també per aconseguir fer-ho en un context paisatgístic brutal, imbricant música en directe i paisatge d'una manera espectacular.

- Teniu projectes paral·lels de crear un segell musical o proposar altres esdeveniments oberts al públic? Se'n podeu explicar algun?
Sí, de fet el segell ja el tenim en marxa i la primera edició està sent tot un èxit a tots els nivells. També seguim organitzant concerts fora de l'estiu, i  tenim mil projectes que ens flipen. D'aquests alguns es quedaran pel camí i d'altres arribaran a materialitzar-se. No sé, volem anar a una cova a passar la nit i xerrar i tocar amb tothom que vulgui apuntar-se, volem fer un documental sobre la relació entre la música i el ritual i totes aquelles activitats que impliquen algun contacte que ens allibera de la pressió de la realitat socialment compartida. Volem fer taules rodones al voltant de mil temes: la prostitució, l'aporofòbia, la guerra de Síria, l'ús de les drogues i el seu pas de recreació a necessitat física. Volem editar textos de gent que escriu coses que ens flipen. Volem fer mil coses i l'agraïment que sentim per poder-les fer és infinit. No sé quantes de totes les coses aquestes farem, però si tot va bé, almenys unes quantes segur.

També et pot interessar