Genís Segarra: "Ens inspira el caos de Roma"

El grup Hidrogenesse actuarà a La Ràpita el divendres 4 de setembre en el marc d'Eufònic

Rosa Banqué

01/09/2015

Música

Hidrogenesse és un duo d'art-rock - Carlos Ballesteros (cantant) i Genís Segarra (sintetitzadors) - que porten molt temps als escenaris. Si no els heu escoltat mai, tindreu l'oportunitat de fer-ho a La Ràpita, on en el marc del Festival Eufònic actuaran el dia 4 de setembre. Alan Turing (1912-1954) va ser un dels precursors de la informàtica. Ja, jo tampoc ho sabia, però gràcies al disc d’Hidrogenesse 'Un dígito binario dudoso. Recital para Alan Turing' coneixem que aquest home va ser processat per homosexual i suposadament assassinat. Qui diu que el pop no és reivindicatiu? No són un grup a l’ús, sinó amb molt de contingut. Aquest any Hidrogenesse presenta ’Roma’, un disc dedicat a allò antic, vell i, amb ell, ens mostren un imaginari cultural fascinant. Volíem conèixer-los més de prop, per això, hem parlat amb un dels seus integrants, Genís Segarra.

"Nosaltres als joves els diem que les coses velles són molt entretingudes, maques, divertides. Potser les modernes també ho són, però no tant"

- És la primera vegada a les Terres de l’Ebre! Per fi s’han creat les infraestructures per poder-vos portar. En teniu ganes? Com us van presentar el projecte d’Eufònic?
És la primera vegada que anem cap allà. Ens fa il·lusió perquè coneixem els organitzadors de l'Eufònic.

- Al meu parer, el perfil del Festival Eufònic encaixa amb el contingut de les vostres lletres que destaquen allò senzill i pròxim. En quin format us sentiu més còmodes: grans festivals o concerts de proximitat?
Ens sentim còmodes a tot arreu. Bé, no. Quan hem d'actuar amb el públic assegut, en teatres o auditoris, ens resulta molt incòmode.

- El format parella és molt interesant: des de Pet Shop Boys fins a ZA! passant per vosaltres. Quins avantatges o inconvenients té treballar en parella?
És més ràpid. No cal posar-se d'acord en horaris, llocs i menús amb massa persones. Inconvenient? De vegades, quan estem carregant els instruments, ens agradaria compartir el grup amb un bateria forçut que ens dugués les maletes.

- En aquest disc es parla molt sobre allò antic. Que té ‘Roma’ per dedicar-li un disc?
Ens inspira el caos de Roma. S'hi amunteguen tota mena de coses de diferents estils, èpoques, cultures... Però té una mida comprensible, còmoda.

- La nostra societat aparca l’antiguetat i la vellesa, guardant-la sota el ciment o en residencies d’àvis. Com veieu aquesta tendència i què recomanaríeu als joves per conèixer el passat?
Nosaltres als joves els diem que les coses velles són molt entretingudes, maques, divertides. Potser les modernes també ho són, però no tant.

- Vosaltres teniu una discogràfica. Què penseu sobre el futur dels productes culturals com els llibres o els discs que cada vegada semblen més arcaics?
Sembla que els discs ja són objectes de col·lecció, que no interessen per l'ús que tenen simplement, ja que aquest ús ja ha estat substituït per les noves tecnologies.

- Parlem del vostre acostament a Amèrica Llatina. Què té aquesta regió que us enganxa tant? Per què creieu que encaixeu tan bé allà?
Ens enganxa perquè és diferent, totalment una altra cosa. Un altre clima, unes maneres de ser ben peculiars… Però hem pogut comprovar que la gent s'apassiona molt per la música, en directe i en disc, i et fan sentir molt important sense ser-ho.