Lluís Gavaldà: “Abans tots érem més guapos; ara ho fem millor”

Els Pets actuen el dia 20 de gener a les 24 hores a El Perelló, al costat de Crator. Un concert que, per una banda, és un regal per a aquells que hem gaudit del rock català tota la nostra vida; i per l’altra banda, un possible comiat (temporal, això sí) d’un mite.

 

- Com es porta això de sumar 25 anys a sobre l’escenari?

Bé. Amb tota la dignitat que et permet l’edat. Amb alegria i amb un punt de perplexitat, també, perquè no ens ho haguéssim pensat mai. Però molt orgullosos de tenir tanta vida en un món on les vides són tan curtes a nivell artístic.

 

- Què ha canviat del principi fins ara?

Tot. El meu serrell, la panxa de Joan Reig, la cintura del Falin... Ha canviat, suposo, el que canvia tota persona o tota entitat en 25 anys. Perds coses i en guanyes d’altres. Potser al principi hi havia un punt més de frescura i d’insolència, però per altra banda, ara gaudim molt més del que tenim, som més conscients de la sort que hem tingut i crec que, també, hi ha una professionalitat que era necessària i que, abans, no existia.

 

- Parlant del difícil que és sobreviure en aquest món, sou l’únic grup d’aquella generació del rock català que ha aguantat 25 anys a sobre l’escenari sense parar. Quin és el secret?

Jo crec que és una barreja d’una bona relació i d’una bona dinàmica dintre del grup. En això tenim un avantatge i és que ens coneixem des que vam néixer. I per altra banda, tenir una resposta de públic que superava qualsevol tipus d’expectativa nostra. En el nostre cas, hem tingut aquestes dues sorts. Tot i ser tres tios diferents, ens avenim i ens estimem i, a més, no hem deixat mai de tenir una renovació de públic i molta gent que ens ha anat seguint.

 

- Segons tenim entès, ara fareu una aturada en la carrera. Però tornareu, no?

Sí. Lo que no sé és si algú ens esperarà quan tornem...

 

- Home, serà molt llarga la parada?

No ho sabem. Però jo crec que no.

 

- Parlem ara de les Terres de l’Ebre. El divendres 20 de gener actueu a El Perelló al costat de Crator. Els coneixeu?

Doncs sí. Tinc referències d’ells i he sentit coses. És un grup força interessant...

 

- Recordes quants concerts heu fet a les Terres de l’Ebre?

Jo, és que tinc una memòria horrorosa. Però com ho se, ho tinc tot anotat en un document word en algun raconet del meu ordinador. Va haver èpoques en què veníem bastant sovint, després es va anar espaiant més, però quan venim el públic sempre és molt maco.

 

- Els Pets heu posat la banda sonora a la vida de molts joves de les Terres de l’Ebre. Què se sent quan us diuen que sou la banda sonora de la seua vida?

És molt bonic. Potser és la satisfacció màxima a la que pot arribar una persona que es dedica a entretenir la gent. Perquè vendre discos i tocar va molt bé, perquè t’infla l’ego i t’ho fa passar bé... Però en el fons, la gent que ens dediquem al món de l’espectacle, a mi, em dóna la impressió que ho fem, sobretot, perquè tenim un desig gairebé infantil de que ens estimin. I clar, quan et diuen aquestes coses, en el fons, el que t’estan dient és que t’estimen. I és molt bonic.

 

- Què veurem el dia 20 a El Perelló?

Veurem un concert que serà com una espècie de cronologia en temps real de l’evolució del grup. És a dir, farem 25 cançons que van des de l’inici del grup, fins a l’últim disc, fins al Fràgil, i les tocarem per ordre cronològic. Per tant, en un mateix concert, es podrà veure una mica l’evolució del grup. Des de la cançó amb la qual comencem el concert, que és Vespre, que potser és la que més ens agrada del primer disc, fins a l’última cançó de l’últim disc.

 

- Com es definiria Lluís Gavaldà?

Saps què passa? Com més va, més costa de fer-ho. Em definiria d’una manera diferent un dilluns o un dimecres.... depenent del dia i de com et lleves. Però crec que sóc una persona bastant analítica, amb un excés de neguit, d’auto-exigència; però per altra banda, crec que amb el temps he après a prendre'm les coses d’una altra manera, d’aprendre a valorar les coses quan em passen. Crec que el sentit de l’humor també m’ajuda bastant a no prendre’m massa seriosament a mi mateix. I, en general, diria que sóc una persona que fa el que pot.

 

- I als teus companys i amics, com els definiries?

El Joan és una força de la naturalesa, és un tio fet d’una sola peça, amb un cor molt gran. I el Falin és una persona que es pren la vida amb molta filosofia i sempre amb sentit de l’humor, és un desengreixador de tensions fantàstic.

 

- Què els diries als lectors de Surtdecasa.cat per a que vinguin al concert?

Els diria que, al pub i a la discoteca, hi poden anar cada cap de setmana, si volen. Però que a Els Pets, potser trigaran bastant en veure’ls. Que no venim tan sovint com ens agradaria, i ja que venim una vegada, que pot estar bé que ens vinguin a veure. Per a la gent que ens ha vist abans, que sigui una manera de recordar la música que els ha acompanyat durant tots aquests anys, veure l’evolució del grup i veure el que fem ara. Tot i que abans tots érem més guapos i tot sonava més bonic, ara ho fem millor que abans. I per altra banda, a la gent jove, dir-los que sàpiguen que si venen tindran gairebé dues hores de concert on podran saltar, botar, ballar, riure i passar una bona estona... i oblidar, durant, com a mínim un moment, que hi ha una cosa que es diu crisi. Que també va bé, de tant en tant, oblidar-ho.

 

--

Més informació sobre el concert