Jump to navigation
"Serà un espectacle audiovisual multimèdia on l’espectador es pugui submergir i participar en la seva creació. És una òpera vista amb els ulls de la creació visual i sonora del segle XXI on s’utilitzen tots els mitjans expressius com són la música, el cant, la paraula, el text, l’electrònica, els visuals i l'escenografia” assegura. Per a la seva primera obra operística Bagés ha escollit dos temes universals: la vida i la mort, tant de l’individu com de la societat. En 9 escenes es parla dels trànsits i dels estats de consciència intermedis entre la vida i la mort, com són el passat, els records, el present i el futur.
Si bé Bagés ha compost la música instrumental, vocal i electrònica, l’escriptor Andreu Carranza i el filòsof Roman Aixendri, han estat els encarregats de crear el llibret de l’obra, amb textos i poemes. Segons explica Bagés, “Carranza i Aixendri utilitzen l'aigua del riu Ebre com a metàfora i com a vehicle per a narrar-nos un conjunt de paisatges imaginaris on els conceptes de vida i mort hi tenen lloc i s'articulen. Tot plegat, aconseguim una òpera molt audiovisual on l'experiència de sentir-se dins i fora de l'aigua ens remet a quelcom tant universal com els instints de supervivència”. Aquests són alguns dels fragments que podran escoltar-se en el transcurs de l'espectacle.
Estornells, garses, pit-rojos i d’altres aus són els meus àngels i tenen arpes i becs. Si alço el vol serà per començar amb la dieta d’aprimament dels meus congèneres. Tropes, acudiu! El que abans era aigua ara no és més que grassa. La deformitat prístina que a l'inici encimbellava s'ha tornat quitrà. La transparència, negre nit. S'està suïcidant, a les seves cases – bombolla, la humanitat.
No entenc el pas de l'ésser al no ésser. De fet, res és. Tot queda truncat abans de ser concebut. He d'aprendre a desfer el camí que m'ha portat fins aquí. Ja ho veig, és senzill. Al final només hi ha inicis. Cal aprendre a retrocedir, descaminar i esborrar. No entendre m'obre la possibilitat de tornar a la meva llar, al llac amniòtic.
La resta de l’equip que posaran en escena l’òpera ebrenca són: el grup Morphosis Ensemble, la soprano Cecilia Aymí, el tenor Roger Padullé, un cor de 4 o 8 veus, l’escenògrafa i directora d’escena Mireia Andreu, l’assistent tècnic Jaume Martínez, i Belen Iniesta i Jaume Rocamora que són els encarregats dels efectes visuals i de la iconografia, respectivament.
Un working progress amb projectes col·lateralsJoan Bagés ha volgut ressaltar que “l'òpera és la columna vertebral d’un projecte que segueix la filosofia del ‘working progress’, la qual cosa vol dir que és una obra que està en constant evolució i que s’expandeix a altres espais i temporalitats fora de l’escenari”. Així, al voltant d’aquesta òpera ja s’han ideat, els darrers mesos, obres col·laterals com ‘teasers’, dibuixos, músiques, instal·lacions audiovisuals, vestits, etc. que es poden seguir a través d’Internet i que s’exposaran el dia de la representacio.
A més, el públic assistent pot intervenir en el procés de creació de l’òpera de dos maneres: o bé, enviant 20 segons de materials d’àudio (veus, paraules i sons gravats o tractats electrònicament) que hauran generat a casa seva, o bé, el mateix dia de l’estrena, quan es captaran els sons individuals i col·lectius en la sala de representació i s’incorporaran també a l’obra. El nom de les persones que hi col·laboren es publicitarà al programa de mà i a la web de l’òpera.