Surtdecasa Ebre
,
30/12/2013
Música

Paco Ibáñez canta en record de la Batalla de l'Ebre

El cantautor actua aquest dissabte 28 de desembre al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa
Quan hi ha artistes autèntics darrera dels micròfons, les rodes de premsa són diferents. Comencen sense massa protocols, plenes d'incertesa, amb la sensació que s'ha posat al servei d'algú un engranatge que no li escau. Per qui està acostumat a emetre missatges des del cor, normalment l'inquieten aquest tipus de cerimònies comunicatives, en les que avui dia tant es venen matalassos, cafeteres, partits polítics com empreses. Quan de tant en tant, es posa darrere les càmeres un personatge com Paco Ibáñez, aquesta mitja hora de feina deixa de ser un tràmit per convertir-se en un regal de clarividència, que pel simple fet de ser això, té un enorme poder transformador.
 
Davant les càmeres, hi ha un home de 80 anys de cabells blancs desordenats, patilles de revolucionari i barba mal afeitada. Ha viscut la Guerra Civil, l'exili i ha lluitat contra la dictadura amb una guitarra, música i poesia. Per això, que ja és prou, s'ha convertit en un dels principals símbols de la resistència del poble. Porta un mocador vermell anusat al coll i s'excusa dient que “no parla català perquè, al contrari del que diu la gent de Madrid, a ell sempre li han parlat en castellà per cortesia, i no l'ha pogut aprendre bé”. Hi ha expectació entre els presents. Parla un símbol.
 
“Per què estic aquí? Perquè sóc fill de republicans i he seguit fidel a l'ideari dels meus pares i dels meus avis”, diu assegut a la minúscula sala del Col·legi de Periodistes, que en el dia de la presentació del seu concert a Tortosa, en commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre, s'ha fet encara més petita, plena de periodistes com està. Em sorprèn com, de manera natural i improvisada, el discurs arriba al climax. “Segueixo fidel a aquella gent abandonada dues vegades, primer perquè els van matar i, després, perquè els van oblidar”, continua. “Conèixer la realitat dels fets ajuda a evitar que es repeteixin, és necessari conèixer què va passar i reflexionar-hi, reconèixer la responsabilitat, tant individual com col·lectiva. És només un acte de dignitat humana”.
 
Et descobreixes escoltant-lo i mirant-lo atentament. Com gairebé ja havies oblidat en cerimònies com aquestes en les que un parla i els altres atenen. Escoltes tan embadalida que has oblidat prendre notes a la llibreta. “Fan falta més cantautors com vostè en aquests moments de crisi econòmica i social?”, qüestiona un periodista veterà en el torn de preguntes. “El que fa falta és creativitat, gent que pugui pensar per ella mateixa, que sigui capaç de fer del món un lloc més bell”, contesta.
 
Finalment, com si l'ànima perduda d'algun d'aquests periodistes que tantes rodes de premsa innòcues ha hagut d'engolir hagués anat a parar a la boca d'Ibáñez, el cantautor políticament incorrecte etziba un bon cop de puny al sistema. “Coneixes algun polític que siga capaç de pensar? Van a remolc d’allò que els interessa, et fan creure que fan alguna cosa, però obres la porta i en realitat no hi ha res”. "Fa falta consciència social i col·lectiva", remata.
 
Se'l sent a gust flanquejat per la cantautora Montse Castellà. Com un pare orgullós que veu la música i la lluita en els ulls de la tortosina. Acaben els dos cantant 'a capella' Avui l'he vista, un tema d'Apel·les Mestres que avancen que també interpretaran en el concert del dia 28 de desembre a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa. "Aquelles portes que tu m'obries, tots aquests llibres tancats i en ordre, aquelles sales on ja no vibra la veu tan dolça. Que sol, que trist, sense mestressa! Tot t'anomena, tot te recorda; parets i mobles, jo crec, ma vida, que també t'enyoren. Per la finestra que tantes tardes has entreoberta, de llum ansiosa..."
 
Tampoc hi faltaran l'univers poètic de l'artista posant música a Goytisolo, Blas de Otero, Luis Cernuda o Alberti. Aquesta ha estat l'avantsala del concert. El Col·legi de periodistes s'ha omplert a mig matí de revolució i poesia. Que aquesta essència s'aguanti molts dies entre aquestes quatre parets de vidireres que assomen al carrer.
 
--
* Les entrades es poden adquirir entrades a través del Telentrada i també a l'auditori i a les llibreries La 2 de Viladrich (Tortosa), La Gavina (Amposta), La Bassa (Móra d'Ebre) i Serret (Vall-de-Roures).
 
Més informació: 
  

També et pot interessar