Jump to navigation
- Sinta, per què vas escollir el violoncel com a instrument musical?Tant mon pare com ma mare són fills de músics i sempre han tingut una sensibilitat especial per la música. De fet, se’ls podria considerar melòmans. Quan tenia sis anys van decidir portar-me al Conservatori de Tortosa, i és allí on vaig escollir el violoncel com a instrument. Recordo que ens havien mostrat diferents instruments, i cap d’ells em feia el pes. En un principi vaig decantar-me pel piano, tot i no estar-ne molt convençuda. A última hora van oferir també el violoncel com a novetat. El primer cop que vaig veure en directe el violoncel, entrava una llum amb molta força per la finestra del Saló d’actes del Conservatori. Em vaig asseure sense deixar de contemplar-lo i, sorpresa, el vaig començar a tocar. Un dels professors em va dir que tenia gràcia. I va ser la llum i les seves paraules les que em van fer decidir.- Què representa el Conservatori de Música de Tortosa per a tu?Tot i que ara em decanto per altres estils, com el jazz o la música indiefolk, sempre he dit que les meves arrels són la clàssica, i evidentment aquestes arrels estan al Conservatori de Música de Tortosa. Allà sempre m’he sentit com a casa, he sentit que formava part d’alguna cosa, part d’una gran família, on sempre em vaig sentir recolzada i animada a continuar amb els meus projectes. El Conservatori va ser l’impuls per seguir en aquest projecte difícil però apassionant com és el món de la música.- Als 14 anys vas muntar el teu primer quartet de corda, Euterpe...Euterpe era una de les nou muses que inspiraven les arts de l’escriptura i la música. Al Conservatori de música de Tortosa, a més a més de les classes individuals i les de llenguatge musical, participava en l’orquestra o en grups de cambra. Aquestes assignatures col·lectives sempre em van motivar perquè em permetien relacionar-me amb més gent, conèixer altres maneres de treballar i afavorir intercanvis amb altres conservatoris o escoles de música. També viatjar, com per exemple, quan vam anar a la Festa del Renaixement de le Puy en Velay, a França.- Als 18 anys fas proves a l'ESMUC i després al Liceu. Com vas viure l'experiència?Bé, amb 18 anys vaig decidir que volia anar més enllà amb la música i vaig presentar-me a les proves per accedir al Conservatori Superior de l’ESMUC i també al Liceu. Finalment vaig ser acceptada al Liceu. Van ser mesos, gairebé un any, de molta tensió i dedicació a l’instrument, però finalment tant esforç es va veure recompensat. Vaig instal·lar-me a Barcelona però no m’hi acabava de sentir a gust: el bullici de la gent, tants cotxes, viatges amunt i avall amb metro carregada amb el violoncel... Notava que tenia poca energia. A això s’hi va sumar que no acabava de trobar el meu lloc dintre del Conservatori. Vaig cursar dos anys al Conservatori Superior del Liceu, i al tercer vaig decidir fer un trasllat d’expedient a Mallorca. A Mallorca hi vaig viure quatre mesos, i va ser en aquell punt quan em vaig escoltar a mi mateixa i vaig deixar de moure’m per inèrcia. Va ser una decisió difícil, però vaig deixar els estudis.- Entre mig del Liceu i Mallorca arriba el grup Okers...Abans d’emprendre l’experiència de Mallorca vaig ser seleccionada per a un intercanvi juvenil a Vercelli, una ciutat italiana agermanada amb Tortosa. Vam marxar deu jóvens de Tortosa tots de disciplines artístiques. Va ser quan vaig conèixer el cantant del grup de rock Okers, un grup d’amics que interpretaven temes propis i algunes versions, tot de forma amateur. En deixar els estudis, va ser una bona excusa per provar amb altres estils. Amb els Okers, vaig començar a aprendre a improvisar i a tocar sense partitura. Recordo com, en el primer concert, mentre tocàvem, un dels nostres temes algú va cridar i tothom ballava. Em va sorprendre molt. Aquesta espontaneïtat en la clàssica no la trobem, tot és més formal.- L'any 2013 decideixes emprendre una aventura per França com a músic rodamón. Què et va fer decidir a viure aquesta experiència?Bé, a mi des de ben petita m’ha omplert molt viatjar. De fet, per a mi, és com una necessitat vital. El 2013 em trobava sense diners i amb moltes ganes de viatjar, i la manera de fer-ho va ser agafant una motxilla amb dues mudes, unes esportives, un sac de dormir i la melòdica. Malauradament, quan marxes de “motxillera” i no saps ni on dormiràs, és difícil agafar un instrument tan gran com el violoncel. La melòdica va ser la millor alternativa, i aquell estiu vaig fer dos viatges d’aquest estil. El 2014 vaig decidir anar a Portugal, aquest cop en cotxe i amb el violoncel, i vaig estar tocant uns dies als “miradouros” de Lisboa i a ciutats costaneres com ara Sintra o Cascais. De tornada, vaig tocar a Salamanca i Cáceres. Actualment toco pels carrers de Tortosa i Tarragona amb diferents agrupacions que tinc.- Qui és en Richmand?És un cantautor de Tarragona que interpreta temes propis d’estil indie folk amb influències de Bob Dylan o de The tallest man on the earth. Vaig arribar a ell a través de Ljuba, una violinista vinguda de Bulgària que toca diàriament pels carrers de Tarragona. Tots tres ens vam entendre molt bé i vam decidir afegir-li un violoncel al grup. Hem tocat a diversos bars de Tarragona, també a Mallorca l’any passat i a l’Assoc de Tortosa. Recentment hem gravat un Ep amb 5 temes que aviat començarem a comercialitzar.- Al mateix temps també toques amb Tempus Fugit...El duet Tempus fugit el vam crear l’any passat l’ampostina Roser Carceller, clarinetista, i jo mateixa. Interpretem des de tangos, a estàndards de jazz, música pop o bandes sonores, amb arranjaments que hem creat nosaltres mateixes adaptats a la nostra formació. Aquest estiu hem participat a la XXII Mostra de Jazz de Tortosa interpretant estàndards de jazz. Amb el duet vam gravar un parell de tangos (El Choclo i Por una cabeza) a les golfes de casa mons pares. Juntament en dos amics: Oliver Sastre al so, i Eva Mascarell a la imatge, vam tenir la idea de crear els clips musicals Buhardilla Sessions. La idea és gravar més Buhardilla Sessions amb els diferents grups que tinc. Amb Oliver Sastre vaig viure un any molt intens amb el grup “grunge” Sen Drago Nirvand, amb el qual preteníem fer un homenatge a Nirvana i reproduir el concert en acústic que van fer l’any 1994 per a Mtv, al qual hi portaven una violoncel·lista. Malauradament el grup ja s’ha dissolt.- I a l'Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre?Des de què es va presentar la proposta de la Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre (l'OSTE), que he format part de totes les produccions que s’han fet fins a dia d’avui. De fet, pròximament n’hi ha una de nova, de cara al novembre. Amb l'OSTE vam enregistrar la banda sonora composada per Tomás Simón del curtmetratge “Dins la fosca” dirigit per Joaquim Sicart. En aquesta nova producció, participarem al Festival Sirga interpretant entre d’altres “ L’escolta és una mirada des de l’interior” de Joan Bagés.- A part també ets animadora sociocultural. Com combines aquest aspecte professional amb la música?En deixar els estudis musicals vaig cursar el Cicle Superior d’Animació Sociocultural a Tarragona. Em feia falta aquesta branca de Serveis a la Comunitat per acabar de sentir-me realitzada. Van ser dos anys molt intensos en els quals, per primer cop, em vaig sentir útil i sentia que allò que feia, a part de beneficiar-me a mi, també beneficiava als altres. Actualment combino tasques de dinamització cultural amb la música com ara el conte la Sirena i la Lluna que en uns inicis vaig presentar com a projecte al Camp d’Aprenentatge Pau Casals de Comarruga. És un conte musical, de realització pròpia, amb il·lustracions del meu germà Roc Salvadó, en el qual presento al “Senyor Violoncel” i interpreto peces de Manuel de Falla, Tchaikovsky o J.S.Bach. Recentment, l’he interpretat amb l’“storyteller”Sílvia Panisello, la qual l’ha traduït a l’anglès, dintre de les activitats del Campus de la Vida Tortosina que va veure la llum l’estiu del 2014, ideat pel documentalista Quimo Panisello. Aquest és un campus petit que dura tot el mes de juliol,en el qual intentem recuperar tradicions i fer viure l’estiu a Tortosa d’una altra manera. Tenim molts col·laboradors com ara el Joan Iniesta, el grup Riu en so, que ens apropa les jotes o com he esmentat abans a la Sílvia Panisello, que ens porta els seus contes en anglès.- Recentment has engegat el projecte Jazz do it amb en George. Com va sorgir la idea de formar un duo jazzístic?Fa dos anys, en George i jo vam crear el grup de soul 'Aftersoul' juntament amb altres amics. També vam participar a la Mostra de jazz interpretant els nostres temes al Restaurant Paiolet. Arran d’això, aquest estiu em van cridar per participar en la Primera ruta literària i artística de les Cases d’Alcanar, li vaig comentar al George i així va ser com vam començar com a duet.
