Toni Costa: "El fet artístic estimula les connexions neuronals i afavoreix una aproximació creativa als reptes de la vida"

El tortosí presenta amb Ana Quílez el llibre 'La fiesta de disfraces' per donar eines pedagògiques als professors de música

Anna Zaera

20/12/2015

Música

El músic i professor tortosí Toni Costa, juntament amb la coreògrafa Ana Quílez, han presentat recentment a Tortosa el seu llibre 'Fiesta de Disfraces' en què mostren a pares i professors quina és la millor manera d'ensenyar música als més petits. De fet, en la presentació d'aquest treball al Campus Terres de l'Ebre de la URV van fer una demostració pràctica als alumnes d'Ensenyament i Aprenentatge de la Música del Grau d'Educació Infantil. L'objectiu és donar noves eines pedagògiques per ensenyar la música als xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Costa treballa actualment a l’Institut del Teatre de Barcelona acompanyant al piano les classes de dansa, i Quílez és professora de música i moviment a l’Institut Joan Llongueres, també de la capital catalana. Tant Costa com Quílez són també professors de l’Escola Oriol Martorell de Barcelona, l’única de Catalunya que imparteix classes de música i dansa dins l’horari lectiu. El tortosí, amb una important trajectòria en el món de la música tot i la seua joventut, va sortir als diaris per haver-se convertit en el doble de mans d'Elijah Wood a la pel·lícula 'Grand Piano'. Hem volgut parlar amb ell per a que ens expliqui com s'integra la música en els currículums d'algunes escoles alternatives, i quins són els seus beneficis en l'aprenentatge escolar, en general.

"La música viscuda des del moviment i viceversa fa que l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que el punt de partida és una experiència transversal i sensorial que fa el procés d'aprendre molt més ric"

- Presenteu el llibre-disc 'Fiesta de disfraces' per donar eines pedagògiques als professors de música. Què és el més important per a que un xiquet estimi la música?
Com en tantes altres coses, que li generi entusiasme.

- Treballes en un col·legi que aposta per un ensenyament integral amb la música i la dansa com a parts essencials del currículum. Què té aquest tipus d'ensenyament enfront de l'ensenyament clàssic?
Posa al mateix nivell d'importància els ensenyaments artístics que altres disciplines com la llengua o les matemàtiques. El fet artístic estimula les connexions neuronals i afavoreix una aproximació creativa als reptes que ens ofereix la vida.

- En aquesta classe amb futurs professors i pedagogs he vist que doneu molta importància al moviment en l'aprenentatge musical.
La música viscuda des del moviment i viceversa fa que l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que el punt de partida és una experiència transversal i sensorial que fa el procés d'aprendre molt més ric. La relació so-moviment, doncs, pot fer més conscient el desenvolupament del sentit rítmic o del fraseig musical així com la qualitat del moviment o l'orientació en l'espai.

- Quins són els vostres referents?
Per a l'enfocament pedagògic, hi ha dos grans noms de músics del segle XX. Un és E. J. Dalcroze, que és potser el pioner mundial de la música i el moviment com a paradigma a les aules. L'altre seria C. Orff, que composava molta música per a que els nens poguessin tocar molt fàcilment i els fes gaudir de la música.

- Aquestes teories estan arrelades a les escoles catalanes?
Hi ha moltes escoles a Catalunya que es basen en els seus postulats i innoven a partir d'ells. Per composar la música, els nostres referents han estat molt diversos: la música clàssica, de pel·lícules, bossa-nova, The Beatles...

- Com combines la teva faceta com a músic i la de professor? Suposo que són dos camps que es retroalimenten i s'enriqueixen mútuament.
Composo molta música per dansa i m'agrada molt tocar flamenc, que també integra la dansa, i música clàssica espanyola. O sigui que el que desenvolupo artísticament es relaciona directament amb la meva tasca docent i de músic per al moviment.

- Quan presenteu el vostre projecte a les escoles i universitats, quina és la reacció dels professors? Se sorprenen?
La música sol cridar l'atenció, cadascun dels temes instrumentals recrea l'univers d'un personatge i està gravat amb piano i gran varietat de sons en acústic, que li dóna realisme i conviden a participar de les activitats de moviment. L'atmosfera sol arrencar algun somriure perquè és fàcil imaginar grups de nens fent els jocs musicals que plantegem

- També destaca la teva faceta interpretativa com a doble d'Elijah Wood a la pel·lícula 'Grand Piano'. Què ens pots explicar de l'experiència?
La meva única experiència al món del cine. En tinc més com a professor i a l'escenari definitivament. De totes formes, va ser molt interessant. La meva tasca era, d'una banda, fer totes les seqüències de primer pla de les mans quan el protagonista apareix tocant a la pel.lícula, i que es basava en repetir mooooltes vegades cada plànol tocant. També havia de fer d'assessor quan Wood feia veure que tocava. La veritat és que copiava els moviments a la primera, és molt ràpid interpretant, un crack.

- Quin projecte o projectes t'agradaria desenvolupar a curt o mitjà termini?
Tenim un altre llibre-disc sobre la taula, 'Els esportistes'. També em ve de gust desenvolupar projectes artístics amb el piano sol amb música pròpia, haurem d'inventar una mica de temps per fer-ho tot!