Un rèquiem festiu per Terrer Roig

Van començar la seua trajectòria musical de manera espontània a la Fira de l'Oli  de Jesús. Sense pretencions ni estratègies comercials, només amb moltes ganes d’experimentar amb instruments nous i de recuperar aquella música tradicional que tant els feia xalar al carrer. Després de 12 anys madurant aquesta proposta musical, fent-la gran i molts cops, fins i tot pròspera, han decidit escriure un punt i final a la seua biografia com a grup. Un final,  també, als escenaris de la Fira de l'Oli de Jesús (dissabte 25 de febrer a les 23 h, concert al Casal de Jesús) i que, per tant, rubrica a la perfecció una carrera molt lligada als origens. Pocs grups han combinat en un mateix escenari les guitarres (Enric Panisello), el violí (Eva Queralt), l’acordió (Susanna Gómez), la flauta travessera (Albert Curto), la gralla, la dolçaina, la viola (Sergi Massip), la percussió (Albert Melero), el baix (Òscar López), la veu (Sofia Morales), ....

 

Terrer Roig podriem dir que sorgeix del moviment graller de Jesús. “No teniem l'intenció de fer un grup, ens trobàvem a les tardes i, quan s’acabava l’assaig, provàvem noves melodies, amb o sense gralla…”, explica Albert Melero, bateria i percussionista del grup. “Érem una gent que teníem moltes ganes d’indagar en la música popular i descobrir junts una sèrie de dances, balls, instruments de la música de la Mediterrània…”, continua.

 

Fins que va arribar el dia que, estant de festa al poble, decideixen sortir a l’escenari a tocar tot allò que havien estat assajant les tardes del diumenge al Casal. “No era fer un concert, no estava anunciat ni res, només volíem muntar-nos la festa nosaltres amb els nostres amics”. I a partir d’aquest inici, va començar tot. Per què us vau anomenar Terrer Roig? “Buscàvem un nom que ens identifiqués amb la terra i Terrer Roig és un camí de Jesús situat a la zona del Canalet”, explica Melero. 

 

“Poc a poc, es va anar incorporant gent i el grup es va anar professionalitzant”, diu fent memòria a aquells primers anys. “L’únic requisit per pertànyer al nostre grup ha estat ser de les Terres de l’Ebre”, diu. Amb aquesta premissa és van incorporar alguns dels músics del grup.

 

“Mai hem volgut imitar a ningú”, diu Albert mentre repassa alguns dels referents que, en el seu moment, els van ajudar a trobar la seua pròpia identitat. “Suposo que ens ha marcat molt Xarop de Canya i la Dharma”, comenta.

 

Però dotze anys recorrent els escenaris dels Països Catalans i, més intensament, de les Terres de l’Ebre els ha ajudat a acumular milers d’experiències. “És una passada actuar a la plaça Sant Jaume durant les Festes de la Mercè”, diu, “però la pell de gallina se’m va posar quan,  en l’època de la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, vam actuar a la Cooperativa de Sant Jaume d’Enveja”, explica. “Allò era ple sentiment”. També recorda quan a Jaca actuant amb Labordeta els van anunciar com Tierra Roja. 

 

Moltes anècdotes que demostren haver estat un conjunt que s’ha mullat pel territori. “No mos ha fet frente res”, diu Melero. “Dos coses les hem tingut clares: no hem volgut actuar a favor de cap col·lectiu espanyolista i aquell que ens ha volgut contractar ha hagut de pagar el nostre caché”.

 

Per què s’acaba un grup tan compenetrat i una aposta musical tan fresca? No és que hagi mort l’ànima col·lectiva, però sí és cert que els interessos dels membres del grup han canviat. “Són cicles de la vida”, justifica Melero. “És una llàstima perquè el grup té molta energía, però de moment no pot ser”, diu deixant una porta oberta al retorn.

 

Com s’emprén Albert Melero l'últim concert? “Com sempre, amb moltes ganes de xalar, vull que la gent s’ho passi bé i no pari de suar”, explica. “I quan s’haurà acabat, s’haurà acabat”, sentencia. S’acabarà (el directe), però la seua música quedarà.