Jump to navigation
Fa gairebé una dècada, Víctor Bladé va fer una aposta personal i professional per la música en directe a les Terres de l’Ebre. Durant tot aquest temps, per les profunditats marines rasqueranes hi han passat grups com La Pegatina, Pepet i Marieta, Muyayo Rif, Reincidentes, Pau Riba i Bongo Botrako, entre molts altres de menys coneguts que també s’han fet un lloc en el panorama musical del nostre país. Fa unes setmanes, va reprendre l’aventura d’obrir una sala homònima a Reus i, en ple procés expansiu i lluitant contra les adversitats que la crisi ha plantejat en el sector cultural, des de fa un temps també se situa al capdavant de Produccions Submarines, servei amb què gestiona, organitza i coordina diferents esdeveniments musicals arreu de les nostres comarques. Abans no creui l’Atlàntic, cosa que farà en breu, parlem amb ell perquè ens expliqui la seua particular visió de la realitat del món en què viu immers.
- Lo Submarino de Rasquera va néixer per convertir-se en una sala de referència de la música en directe a les Terres de l’Ebre. Aquest novembre es va donar el tret de sortida a la 9a temporada musical de la sala. Es pot dir, doncs, ‘objectiu complert’?S’ha aconseguit bastant, però encara queda molt per fer. La idea és continuar oferint una forma de diversió diferent a la que hi sol haver aquí, a les Terres de l’Ebre, i intentar gaudir de la feina que més ens agrada fer, que és la música en directe.
- El mestissatge, l’ska, el reggae i la rumba ha estat la teva aposta més clara per dotar de personalitat a Lo Submarino. Per què has optat per aquest criteri?És el que ens agrada a natros i pensem que és una proposta festiva. Veiem que, a l’hora de ballar i de fer bellugar la gent, és el que funciona més i millor.
- La crisi de la música en viu, de la que es ve parlant des de fa uns quants anys, fa que el model de sales com Lo Submarino sigui sostenible?Difícilment. Diguem que és un sistema més aviat compensatori: el dia que et va una mica millor compensarà el dia que et vagi una mica pitjor.
- Apostes per grups novells i alguns han fet el salt fins la primera fila del panorama musical. Es valora prou la feina que sales petites com Lo Submarino fan en aquest sentit? Crec que sí, la prova és que quasi tots els grups que han acabat triomfant més i tocant més han acabat tornant. El músic és una raça agraïda, és una gent que es compromet amb la seva gent i ajuda qui els ha ajudat.
- Paral·lelament a la gestió de Lo Submarino, vas posar en marxa Produccions Submarines, un servei per organitzar concerts, festivals i altres esdeveniments. Els ajuntaments, per exemple, que semblava que darrerament havien tancat l’aixeta a apostar per la música en directe, han reconsiderat la seva predisposició a tenir-la en compte?Ells han de continuar fent festes igual. Se’n fan menys, però s’intenten fer de més qualitat. En certa part, pot arribar a ser bo. El dolent de tot això és la implantació de que tot és gratuït però, al final, tot costa diners. Siguis sector privat o sector públic, sempre hi ha algú que ho està pagant. Llavors, hem d’entendre que la cultura i la música en directe és una cosa que també s’ha de pagar com si fos un teatre, un cinema o qualsevol altra cosa. La gent viu d’això.
- Lo Submarino forma part de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). Quins beneficis aporta ser-ne membre?Estar associat vol dir estar en contacte amb altres programadors i poder estar sota un paraigua jurídic en cas de tenir algun problema per l’activitat i formar part dels diferents circuits que ells duen a terme, com el CurtCircuit o el Girando por Salas, que és de l’Associació Estatal de Sales de Música en Directe (ACCES). Només per compartir idees i per conèixer gent que forma part d’aquest petit món com és el de les sales de concerts de música en viu, està molt bé.
- Cal més protecció vers aquestes sales per part de l’administració?No acaben de rebre la percepció real de què és i com funciona el món de les sales de música en directe. Penso que l’administració no s’adona de la vessant cultural de la música en directe, només de la lúdica, com si fos una discoteca més, i és bastant diferent. Es realitzen activitats que val molt la pena veure, que són per a totes les edats i que enriqueixen molt culturalment.
- La pèrdua de dinamisme musical a les Terres de l’Ebre a què es degut: a la crisi o a la manca d’interès per part del públic?Aquí a les Terres de l’Ebre no som molta gent. Va sortint algun grup, sobretot els que ja hi eren, com els Xeic! i Pepet i Marieta, però també n’estan sortint de prou interessants com Ben Endins i d’altres. Des del punt de vista del programador de concerts, no hi ha molt públic i has d’intentar portar coses que la gent vulgui veure. El primer pas de la 'Bíblia del programador' podria passar per aquí: fer que l’activitat realment funcioni. És una activitat totalment privada i, al cap i a la fi, tothom ha de menjar.
- Pot ser que una oferta que no s’adigui als gustos influeixi en aquesta pèrdua?Alguns cops és així i altres, no. A vegades hi ha coses que econòmicament funcionen molt i molt bé, i que no es programen perquè no es troben adients. Ens hem trobat que, en algun cas, ha hagut de ser així.
- El 20 de novembre va obrir les portes Lo Submarino de Reus. Què et porta a fer aquest aposta?Ja hi vam estar fa uns anys. Reus és una ciutat amb una activitat cultural molt activa i pensàvem que hi feia falta un espai de música en viu. Fa cinc anys ja hi vam estar i, la veritat, és que hi vam estar molt a gust i les coses funcionaven molt bé, però per diferències amb el propietari del local on estàvem no vam poder acabar de consolidar-ho. Ara, hem pensat en donar-nos una segona oportunitat i esperem que vagi tot bé.
- Hi ha diferències a l’hora de programar concerts en una ciutat com Reus o fer-ho en un poble petit com Rasquera? T’has trobat amb la reticència d’algun grup o amb alguna exigència particular?Hi ha més predisposició a l’hora de tocar en una ciutat que en un poble. A vegades has d’explicar on està Rasquera i amb Reus, no cal. És complicat explicar que en un poble de 800 habitants s’hi fa música en directe, però un cop vénen, veuen la familiaritat de tot el que fem i l’ambient, s’hi casen de seguida.
- Ens pots avançar alguns concerts que estiguin previstos per aquesta temporada?A Lo Submarino de Rasquera, aquest desembre, tindrem a Miquel del Roig (13 de desembre), a DJ OGT + DJ Ninho de los Recaos (20 de desembre) i a Muyayo Rif (27 de desembre).
- I pel que fa a reptes i noves aventures, quines són les més immediates que tens en ment?Una de les idees pel nostre futur més immediat és que Produccions Submarines vagi a Sud-Amèrica a programar algun concert. Segurament serà a començaments del 2015. Exportarem algun grup de la productora, com ara la Sra. Tomasa i La Troba Kung-Fú, que actuaran al març a Mèxic, al festival Vive Latino i aprofitarem per fer tres concerts més per allà. Allò és un mercat en expansió molt potent i la música en directe mou masses.
Web de Lo Submarino de Rasquera: www.losubmarino.com
