Jump to navigation
'La Vaca Púrpura' és el títol del llibre que va ser un gran èxit dins del món del màrqueting de fa ja uns quants de l’autor nord-americà Seth Goldin. El projecte 'Ports i Mans', amb una durada de cinc anys, des que es va gestar al 2013 fins que el tancarem al 2018, amb el seu engendrament, 'Cortines,' ha estat, segons el nostre punt de vista, una vaca púrpura per al Museu. I una vaca púrpura no és més que quelcom excepcional. Així ha estat aquest projecte que ens ha portat a eixamplar els marges en què ens és còmode treballar i experimentar amb un producte arriscat confiant plenament amb els seus creadors: Mònica Guilera i Tim Johnson, tot tenint les col·laboracions anteriors com aval.
I és una vaca púrpura per al Museu de la Pauma perquè és un producte extraordinari per a nosaltres perquè ha interessat i segueix interessant a la gent. A més, és també un producte que ha estat digne de propagar-se com un virus, que no ha estat un projecte econòmic però que ha funcionat, que ha estat portat des d’un principi per la mateixa gent com a equip base. Som conscients que el que ha estat extraordinari no té perquè tornar-ho a ser, però sí que s’ha espremut al màxim i pensem que s’ha creat l’entorn adequat on hi ha possibilitats de crear una altra vaca púrpura ja que hem fidelitzat uns transmissors. Uns transmissors que han après i han xalat participant-hi i que alguns d’ells pensen que és un producte seductor i ho demostren fent molts de quilòmetres per assistir a les diferents sessions que s’han portat a terme durant tot l’any 2016.
Aquest projecte comença amb una residència artística durant les quatre estacions de l’any al Mas de Barberans. Com a fruit de la residència a l’agost del 2014, vam inaugurar l’exposició i a finals d’aquell mateix any vam estrenar el projecte web d’exposició: 'Ports i Mans'. Com a gairebé tota exposició hi havia diferents àmbits i un d’ells va prendre rellevància perquè va aconseguir interessar al que se’n diu múltiples minories, és a dir, públics molt diferents. Aquest àmbit és el de 'Cortines', que té com a una de les fonts, i no només un article etnològic de com eren les cortines tradicionals al Baix Ebre i Montsià. I a partir d’aquí, comencem l’aventura del 2016. Els culpables tornen a ser els dos artistes-cistellers abans esmentats que ens fan una nova proposta. Proposta d’un projecte d’art col·lectiu a Mas de Barberans per fer cortines.
En aquest projecte artístic en col·lectiu difícilment podíem trobar finançament amb aquest títol, però si explicàvem ben bé el que faríem sense inventar res, hi podia haver possibilitats. Si argumentàvem que hi hauria un retorn social, que hi hauria diferents col·lectius implicats: artesans/es, terapeutes, educadors/es i la comunitat local i, per tant, si explicàvem que seria una acció professionalitzadora, educadora i terapèutica potser seria més viable aconseguir el finançament. Així ho vam fer i ho vam aconseguir en bona part gràcies a Montsià Actiu, dins del projecte 'Treballar a les set comarques'.
L’objectiu professionalitzador l’hem aconseguit perquè han estat diferents persones autònomes que han creat una cortina incorporant els diferents coneixements que s’han oferit: l’educatiu també perquè 4 han estat les professores de les Escoles d’Art del territori les que hi han participat, a més de tres alumnes d’ESARDI i l’Escola Teresa Subirats de Mas de Barberans; i finalment, el terapèutic també, tot i que, de més lluny. Han participat en el projecte mitjançant la seva formadora que els ha transmès els coneixements apresos: 26 alumnes entre 7 i 16 anys de l’Escola d’Educació Especial La Llar de Sant Josep (Lleida), 18 alumnes del Centre Ocupacional La Troca (Lleida) i 7 alumnes del centre de l’ONCE (Lleida). I a més de la participació de l’escola, també hem estat locals perquè cinc persones residents a Mas de Barberans han fet les seves cortines i a nivell associatiu al 2017 hi participaran l’Associació de Dones i l’Associació de Jubilats.
Esperem amb il·lusió la invasió, a l’agost del 2017, de les cortines que s’hi quedaran fins l’agost del 2018. Un cop més, seran les fibres les principals protagonistes del Museu: bova, espart, canya, pollissos d’olivera, pauma, vímet blanc, vímet negre, bambú, àloe vera, jonc, tiges de palmera datilera, cànem... convivint amb llavors de jaracanda, boles de vidre, roba, feltre, boles de fang, culleretes de plàstic de gelat... amb múltiples combinacions de materials per formar els separadors d’espais i de vida que en definitiva són les cortines, manllevant el títol de l’article etnològic abans esmentat.
I ja acabem plagiant una frase del recentment desaparegut Zygmunt Bauman: “La vida social ya se ha transformado en una vida electrónica o cibernètica”. Per tant, no podíem deixar d’emprar un mitjà digital per explicar-vos la nostra humil però estimada vaca púrpura.
Pepa Subirats Rosiñol Responsable del Museu de la Pauma de Mas de Barberans
