Jump to navigation
- Per començar Marc, explica’m una mica la teva aventura gastronòmica... A quina edat et va començar a agradar els fogons i per què?
Des de ben petit, quan encara no era conscient del què m’agradava o què deixava d’agradar-me, jugava a fireta. Amb quatre anys m’agradaven més aquestes joguines que cap altra. Després ho vaig deixar perquè em vaig posar a estudiar música, però quan no hi havia ningú a casa i havia d’estudiar música tornava a la cuina. Això amb nou, deu anys... Sempre que havia d’estudiar piano m’escapolia i pujava a dalt a casa i feia un pastís o feia un guisat. Anava veient que m’agradava la cuina en totes les etapes, fins que, quan vaig tenir 18 anys, vaig decidir que no volia estudiar música i que volia estudiar cuina. Em vaig posar a estudiar cuina en una escola d’hostaleria de Vilamalla.
- A on vas treballar de cuiner i amb qui?
Vaig començar a treballar als setze anys en un bar fent de cambrer. Als disset vaig entrar a treballar en un hotel de costa. Allà va ser la meva primera feina, netejant peix. Això va passar un estiu, i el segon any ja vaig entrar a El Bulli on m'hi vaig quedar tres anys.
- I com va ser l’experiència a “El Bulli”?
Molt bé, allà vaig acabar de polir la meva formació. El Bulli va ser la millor escola on em vaig poder formar. Vaig descobrir com era la disciplina d’una cuina, la tècnica, el treball, el dia a dia, és a dir, vaig aprendre a treballar bé.
- Quins són els teus referents culinaris?
Home, referents culinaris... a mi m’agraden les cases de bon menjar. Jo faria més kilòmetres per anar a menjar un bon peix, una bona costella, uns bons bolets, uns ‘canutillos’ de crema que no pas anar a menjar unes esferificacions, per exemple. M’agrada tota la cuina, però m’agraden molt les cases de menjar, més que un restaurant amb estrella Michelin. Trobo que m’agrada més pagar per producte bo i ben elaborat que no per creativitat. M’agrada més el producte i la creativitat aplicada al producte bo que no pas la fantasia gastronòmica.
- Segons el què vaig veure t’agrada la improvisació, però quin és el plat tradicional que més t’agrada?
M’agrada molt fer cuina tradicional de guisat, m’agrada molt el xup-xup. Tot el què faci xup-xup des d’un arròs, un suquet, un guisat, un ‘platillo’, un rostit de canelons... tot el què tingui una química de sabors.
- Com veus el panorama culinari actual?
Doncs molt bé. Ara per ara hi ha molta diversitat de coses. Quan hi va haver-hi el ‘boom’ immobiliari semblava que tothom volia coses ‘fashions’, tot era restaurants de cuina creativa, artística... Aquesta crisi ens ha retornat una mica al de sempre, a la cuina tradicional. Això és una cosa que no es perdrà mai. Crec que hem evolucionat molt gastronòmicament, i la gent està molt disposada a gaudir amb la cuina. Penso que abans la gent es gastava els diners en anar a jugar golf, ara no, ara surten més a menjar.
- Vols dir que la crisi ha ajudat al sector gastronòmic?
Sí, crec que sí. En els restaurants que són sòlids, que tenen els peus a terra, facin el tipus de cuina que facin, ja sigui artística, ja sigui creativa, ja sigui cuina de producte o cuina tradicional, aquesta crisi els ha ajudat a fer neteja de coses una mica impersonals. Ara el que es porta és el saber fer, tenir una bona relació qualitat-preu i un bon tracte amb el client.
- Segons algunes fonts, tu ets el copropietari del restaurant “Cal Music Figueres”, però t’agradaria tenir el teu propi restaurant?
Fins fa poc era el copropietari, però des de fa molt poc sóc el propietari total. I ara estic obrint un altre local al costat de Cal Music. Estic obrint una pastisseria, un restaurant dolç que estarà obert el mes de febrer.
- Parlem del teu pas pel programa. Quina va ser la teva reacció al saber que hi participaries?
Jo ja sabia que m’agafarien perquè crec molt en mi i em conec, i sé que quan vull fer quelcom ho faig, i ho faig bé. La veritat és que aquesta experiència m’ha servit per rellançar una mica la meva carrera.
- Per què vas decidir participar?
Sabia que estaven buscant gent i que em volien trucar. Jo els hi vaig posar totes les facilitats per oferir-los-hi tot el què demanaven, des d’entrevistes, càstings... tot el què vaig haver de fer ho vaig fer, i vaig passar les proves. Jo vaig fer un càsting normal. com tothom.
- Què significa per tu haver participat a “Top Chef”?
Significa un rellançament de la meva carrera i de la meva figura com a cuiner. Ara, se m’estan obrint moltes i moltes portes.
- Com ha canviat la teva vida des que vas participar a “Top Chef”?
Estic molt satisfet, però molt saturat també. Se m’ha ajuntat molta feina. Tenim un local petit, ve molta gent, hi ha moltes coses a atendre, molts periodistes, moltes fotografies, molts clients, molts projectes fora d’aquí. Són moltes coses i vaig una mica desbordat. La veritat és que em falten hores al dia.
- Funciona millor el restaurant des del teu pas pel programa?
La veritat és que sí. També tinc més despeses, he hagut d’agafar més personal, però sí, funciona més.
- I a les xarxes socials...
I tant! Això també és una cosa que s’agraeix, veure que la gent em recolza.
- Com vas viure la final?
Estava molt cansat, molt esgotat i amb ganes d’acabar. Tenia més ganes d’acabar que de guanyar. De veritat, jo ja em veia guanyador per haver arribat fins allà. No tenia les idees clares, estava esgotat físicament i psicològicament. Jo només volia acabar. El meu premi era ser finalista.
- Passàveu moltes hores cuinant?
Més que hores cuinant, eren moltes hores de concentració. Em tenien en un hotel tancat, em venien a buscar... jo ja volia acabar i ser lliure; necessitava sortir de la gàbia. És una cosa molt xula Top Chef, i hi tornaria a entrar, però estàs engabiat. Vull dir, tinc 37 anys, i si vull anar al lavabo no he de demanar permís. Estar en un hotel tancat sense poder fer res i sense mòbil... al final ja estava una mica saturat.
- De quins plats estàs més descontent?
Et diria que dels plats de la final. Per mi la final no era la prova. La prova que més em va agradar eren les últimes oportunitats i estic molt content de tots els plats que vaig fer a les proves a plató. La final no la vaig preparar bé, no estava preparat per aquella final.
- Digue’m quin dels teus plats recomanaries amb els ulls tancats?
Recomano amb els ulls tancats tot el menú del meu restaurant. Tota la cuina que fem aquí a Cal Music, tota és variada, és de producte, és tot bo. Tot són plats molt comercials, molt fàcil de menjar que el client els agraeix molt.
- Tens un lloc preferit a l’Empordà?
M’agrada molt Cadaqués.
El Top5 d'en Marc!
