Foto: 

cedida
Lluís Tudela

Una mirada al Baix Ter

El fotògraf torroellenc Lluís Tudela presenta la seva primera exposició individual a Valdívia, Xile
Laura Cortadellas
,
10/09/2015
Arts
Després de col·laborar en exposicions col·lectives a París, Londres o Leeds, aquest torroellenc instal·lat a Barcelona s'estrena en solitari. Per a aquest projecte, selecciona un recull de setze fotografies dedicades al paisatge empordanès. Aquest entorn, ens explica en Lluís, li porta molts records i, quan torna a la seva població natal, sempre troba una estona per perdre-s'hi. Aprofitant l'avinentesa, ens reunim amb ell perquè ens expliqui més detalls sobre aquesta exposició i també sobre la seva visió de la fotografia
Per a mi, (ser fotògraf) sobretot significa ser coherent amb un mateix. Sempre he tingut aquesta passió i s'ha convertit en una necessitat.
- S'acaba d'estrenar la teva primera exposició individual a l'Estudio Ñ de Valdívia. Explica'ns com arribes fins a Xile i quina rebuda hi han tingut les teves fotografies.
Doncs tot ha sorgit a través d'Internet. El comissari, l'Orlando Rojas, també és fotògraf i ens seguíem la pista via Facebook. Amb el temps ell va començar a dedicar-se al món del comissariat, centrat en el camp de la fotografia. Un dia, en una publicació que va fer, vaig veure que formava part de l'Estudio Ñ i que buscaven projectes per ser exposats. Fins aquell moment només havien muntat una exposició i em va semblar bona idea presentar-m'hi. Vaig dedicar una tarda a fer una selecció de fotos que tingués coherència entre si i em van seleccionar. A partir d'aquest moment vam estar treballant junts en el concepte i redissenyant la primera selecció que vaig fer. La rebuda ha estat bona. No he pogut parlar gaire amb l'Orlando però la inauguració va anar molt bé i el resultat ha estat positiu.
 
- La sèrie de fotografies que presentes a l'exposició es titula “Baix Ter”. Quin sentit té per a tu fotografiar aquest paisatge? Què busques capturar?
Per a mi, té molt sentit fotografiar el Baix Ter ja que sóc molt nostàlgic i el paisatge m'evoca moltes coses. Gairebé sempre duc la càmera a sobre i acostumo a fer fotos a tot allò que  m'interessa. Des de fa molt temps dedico estones a voltar per diferents llocs propers al meu poble i, tot i haver fet moltes fotos, continuo trobant elements que em criden l'atenció. No busco capturar res en concret, simplement observar el meu entorn i deixar-me anar. Per això, l'exposició compta amb fotos de paisatges, retrats i bodegons. Són imatges que veig al moment i miro de conservar-les. M'agrada fer fotos al Baix Ter perquè és la terra on he viscut fins als 18 anys i la faig servir d'escenari sempre que hi torno. El fet de viure a Barcelona fa que ho valori més.
 
Una de les fotografies de l'exposició
 
- Què significa per a tu ser un fotògraf avui en dia?
És difícil de respondre. Amb el temps he esdevingut fotògraf perquè porto molt temps amb la càmera amunt i avall. A poc a poc he anat veient que podia ser una via laboral i, en diverses ocasions, he tirat per aquí. Per a mi, sobretot significa ser coherent amb un mateix. Sempre he tingut aquesta passió i s'ha convertit en una necessitat. Ja fa uns anys que dedico bona part del temps a la difusió d'aquestes fotos, per això miro de fer exposicions i publicar-les en portals d'Internet, revistes o llibres. La intenció és anar combinant la part més artística amb la més professional. Avui en dia costa molt però suposo que a base d'insistència s'aconsegueixen les coses.
 
- A banda de la fotografia, també has col·laborat en diversos projectes del sector audiovisual. Idealment, fins on t'agradaria explotar la teva creativitat? Què tens ganes de fer?
Sí, també he anat fent projectes audiovisuals. Sobretot he col·laborat en videoclips i curtmetratges com a director de foto i càmera, encara que gaudeixo més fent projectes més llargs. Fins ara, he format part de l'equip de dos llargmetratges que fan molt bona pinta. El procés en els dos projectes ha estat molt bonic, érem poques persones i això permetia que tothom pogués aportar molt bé el que volia. Val a dir que també m'agrada molt la improvisació i en els dos projectes jugava un paper important: sense guió, sense actor professionals, etc. S'esperava que d'alguna manera sortís la màgia del moment i capturar-la. És molt semblant al que faig amb la càmera de fotos quan estic sol: estar a l'espera d'estímuls per capturar-los. Aquest tipus de projectes són els que vull fer de cara a més endavant. Primer, però, cal que els dos llargmetratges surtin a la llum i llavors ja veurem què acaba passant. També m'agradaria experimentar amb videoart, que mai he fet cap peça. 
 
- Quines possibilitats observes en les xarxes socials de cara a exhibir les teves fotografies, o bé, per fer-te a conèixer?
Les xarxes socials presenten moltes possibilitats a l'hora de mostrar la teva feina i fer-te conèixer. A mi em va anar molt bé obrir-me un compte a Flickr el 2006, en poc temps ja tenia un cercle de contactes interessats en la fotografia i el feedback que es creava era molt bo. D'alguna manera, també vaig treballar inconscientment el fet de generar contingut i les estratègies que s'han de seguir per fer arribar degudament les fotografies. Em refereixo, per exemple, al fet que sempre he dosificat molt el material per no sobresaturar a la gent i, al mateix temps, tenir material reservat. Però tornant al tema d'abans, considero que avui en dia és clau formar part d'aquestes xarxes perquè és on circula tot. Fas el post de les teves fotografies, publicacions, articles... I arriba a molta gent. A mi m'ha sortit feina a través de les xarxes i, a més, també fas que la gent es mantingui informada i et segueixi la pista. Per a mi, representen molt bones oportunitats.
 
- En darrer lloc, què esperes dels propers mesos? Quines són les teves expectatives de futur?
Doncs de moment estic en procés de finalitzar el llibret que estic fent amb una editorial anglesa, que segurament a l'octubre es podrà comprar per Internet, i començant projectes nous. Fa uns mesos vaig anar a Madrid i vaig trobar una galeria on exposaré més endavant, així que en breus em poso a treballar-hi. Les expectatives de futur no són gaire ambicioses. Bàsicament vull seguir publicant, tenir projectes per fer i combinar-ho tot plegat amb feines que siguin interessants, tant de foto com de vídeo.
 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar