Adrià Cortadellas
,
25/01/2017
Entorn

Lluís Heras 'Didi': "La ceràmica està molt inspirada en la natura"

En Didi és un artesà especialitzat en terrissa negra que viu i treballa al mig de la natura, al Pla de Cunyà de Serra de Daró

Foto: 

Adrià Cortadellas
Tothom el coneix amb el sobrenom de Didi. Fins i tot diu que hi ha gent que no sap que en realitat es diu Lluís Heras Colomer. En Didi va néixer l'any 1963 a la Bisbal d’Empordà i, com que en el seu moment no volia estudiar, va trobar feina al taller familiar Salamó. Hi va treballar 8 anys fent d'aprenent i després va començar a treballar pel seu compte. Va ser llavors quan va traslladar-se a viure a un mas a l'idíl·lic paratge del Pla de Cunyà, un veïnat de Serra de Daró, a mig camí d'Ullastret i Llabià. Un racó amb tota l'essència de l'Empordanet que va servir-li per viure tranquil i aprofundir en la seva gran passió: la terrissa negra.
«El que més m'agrada del procés terrissaire és la cuita: el foc em fa perdre el nord»

- En quin moment la vida et va portar a ser ceramista?
- Bàsicament em vaig posar en el món de la ceràmica i la terrisseria perquè no volia estudiar... Vaig haver d'anar a treballar als 15 anys i vet aquí que vaig anar a parar a un taller de ceràmica. Concretament, a un taller familiar, el de Can Salamó, situat al carrer del Pedró de la Bisbal.

I un bon dia vas veure que t'hi volies dedicar?
- En vaig anar aprenent i vaig veure que m'agradava. Després d'anar a diversos obradors bisbalencs, vaig anar treballant les tècniques més bàsiques i vaig començar a agafar confiança amb la terra i a fer feines més complexes.

Quan comences a treballar pel teu compte?
- L'any 1987, tornant de fer el servei militar, tenia la possibilitat d'instal·lar-me aquí, al mas familiar de Can Casadellà Pobre, al Pla de Cunyà (Serra de Daró). Aquí hi tenia molt més espai i tranquil·litat!

I hi vas muntar el teu propi taller.
Vaig començar amb la ceràmica vidriada típica de la Bisbal: peces utilitàries, com bols, plats, vaixella, tasses i peces de jardineria. I, amb el temps, em vaig obrir a experimentar amb altres tècniques i deixar-me endur per la imaginació i la inquietud per l'ofici.

Vas tenir algun referent?
- El 1989 vaig conèixer en Lluís Cornellà i vaig aprendre la seva tècnica de la terrissa negra. Encara vaig poder anar a les darreres fornades que va fer i em va encantar aquest estil. Vaig veure clar que era el que volia fer i em vaig centrar en això: vaig construir un forn exprés per treballar-la al meu taller i vaig seguir amb la seva tècnica. I, de fet, és la marca amb la qual firmo i treballo: Terrissa Negra.

En què consisteix bàsicament la ceràmica negra?
- La principal peculiaritat que té és que la treballem amb la terra de la Bisbal, una terra vermellosa que, quan la cous a la temperatura que li pertoca, pren una to rogenc. I, quan està prou cuita, li fem una bona carbonada i queda fumada, de color negre. Aquest tractament va molt bé per la duresa, pel filtratge i per la desinfecció.

I en quines peces es focalitza principalment?
- En les clàssiques: càntirs, fogons, maridets, barrals, maials, brescadores, etc. Eren peces que abans tenien la seva funcionalitat, però ara també hi juga un paper molt important el decoratiu i cultural, ja que recupera la manera de fer que abans teníem aquí.

I les peces que fabriques, les distribueixes tu mateix?
- Abans em movia més en botigues, però ara no és el cas. Actualment em moc més per encàrrecs particulars i fires. Però bàsicament jo faig tot el procés: des de la fabricació fins a la comercialització. Al treballar sol, a vegades tinc limitacions de producció, però m'agrada exercir així.

Com ha evolucionat ceràmica de peces utilitàries a tenir una funció més decorativa?
- Per més decorativa o artística que sigui, la ceràmica mai deixa de tenir una funció utilitària. La clau és tocar totes les tecles i adaptar les peces que portes depenent del caràcter de la fira a la que vas. Sempre depèn del públic i ja ho vas aprenent amb el temps.

Sempre has tingut clar que això és el que volies fer?
- Per mi, actualment, és una forma de vida. No ho canviaria pas! Ara bé, si que alguna vegada m'he plantejat que podria haver estudiat alguna cosa abans. Tot i que segur que hauria acabat dedicant-me a la terrisseria.

Com va influir en la teva terrissa el fet de viure en un paratge tan apartat com el Pla de Cunyà?
- Visc al mig de la natura, aquest lloc és molt tranquil i m'encanta. Ja m'agrada baixar a la vila, però no m'hi traslladaria per res. Encara que sigui bisbalenc, ara ja em sento d'aquí també. A més, per fer ceràmica aquest entorn és molt favorable: tinc molt d'espai per manipular els forns i no hi ha problemes de permisos. Segurament no podria treballar amb aquests forns si treballés al mig de la Bisbal. De fet, amb els anys, les indústries de ceràmica bisbalenca s'han anat movent del centre als afores del municipi.

I m'imagino que, treballant amb forns de llenya, també és avantatjós el fet de ser al mig de la natura...
- Exacte. Gairebé sempre treballo amb forns de llenya. Quan treballes amb gas, electricitat o gasoil, pots tenir la cuita molt més controlada pel que fa a pressió, temperatura, etc. Les flames sempre surten neutres i netes. Amb la llenya mai acabes de controlar tant el foc i això es veu repercutit a la peça: hi té un paper molt important el forn, el tiratge, la manera com tires la llenya... És com si talles un xai per la meitat i una part el fas a un forn elèctric i l'altra a la brasa. Mateix xai, diferents gustos. I jo sempre prefereixo la brasa!

Deixant de banda els avantatges tècnics, el fet de viure i treballar en aquest entorn et resulta més inspirador?
- Moltíssim. La ceràmica està molt inspirada en la natura. Viure aquí i veure com canvien els colors durant l'any és una gran font d'inspiració: des dels verds primaverals, als ocres torrats de l'estiu. El paisatge és el mateix, però el color canvia. Hi estic molt a gust i això fa que les coses siguin més fàcils. Aquí la vida va a un altre ritme i m'hi adapto.

Intentes viure al marge del ritme de la vida dels grans nuclis urbans?
- Mentre pugui fer-ho, ho faré. La gent viu la vida a un ritme frenètic, tan pendent de la tecnologia i la telecomunicació que sembla que no calgui ni sortir de casa. El fet de viure tants anys aquí m'ha permès forjar el meu propi ritme de vida: els meus horaris, les meves rutines. Per això mai m'he animat a contractar cap ajudant. Ara bé, pots anar al teu aire, però com a terrisser, també cal ser disciplinat.

Què és el que més t'agrada de ser terrisser?
- M'agrada tot en general. Però, de tot el procés, el que més m'agrada és el fet de fer foc: les cuites. El foc em va perdre el nord!

Per això vas fent espectacles de foc de tant en tant...
- Segurament. Amb en David Rossell i l'Anna Ballesté ens agrada molt fer aquest tipus de performances. En tenim de diversos tipus. Construïm un forn exprés per l'ocasió, hi afegim música, audiovisuals... I, amb tot l'embolcall, el resultat és una cuita que fa molta patxoca i connecta molt amb el públic. Del principi al final, la gent veu com es fa una cuita. Hem fet shows arreu de Catalunya i la resta de l'estat, però també a França, Itàlia, Alemanya, etc.

Com veus el futur de la ceràmica?
- El veig molt bé, i encara més a la Bisbal. Hi ha relleu generacional i bona salut. Enguany han estrenat el Grau Mitjà de Terrisseria a l'Institut de la Bisbal i això feia temps que l'Associació Ceramistes de la Bisbal ho reclamava. Sembla que funciona molt bé i és una gran notícia que aquest curs, únic a Catalunya, hagi començat d'una vegada. El futur del sector depèn de tots: des dels més industrials als més artesans.

Al 2017, la Bisbal segueix essent la capital de la ceràmica?
- És un referent, tant a Catalunya, com a l'Estat Espanyol. I m'atreviria a dir que és el principal nucli ceràmic, una gran concentració a tots els nivells, juntament amb municipis com Quart, Breda o Verdú. A més a més, recentment l'Ajuntament de la Bisbal ha potenciat molt el Terracotta Museu i segur que serà un èxit i es consolida com a pilar del sector. Sense oblidar-nos de l'Associació Ceramistes de la Bisbal o l'Escola de Ceràmica de la Bisbal.

També et pot interessar