Història de l’Empordà en 23 dates clau

Una breu cronologia empordanesa: pinzellades essencials per conèixer la història i la prehistòria del nostre territori

Adrià Cortadellas

02/12/2019

Entorn

Si els testimonis més antics d’ocupació humana a l’Empordà es van trobar al Cau del Duc –unes coves situades al massís del Montgrí-, amb l’arribada dels grecs comencem a tenir documentació d’Empórion (Empúries) i Rhode (Roses). Però quan es forja l’Empordà tal i com el coneixem avui? D’on venim? Qui vam ser? Quan va esclatar el turisme al nostre territori? Amb aquest article volem fer una pinzellada cronològica a través d’algunes dates i períodes claus, que han marcat la història empordanesa fins a dia d’avui.

200.000 aC
Restes d’humanització a les Coves del Cau del Duc, al massís del Montgrí.

Del 2.500 al 1.500 a.C.
Considerable població a la comarca empordanesa, com bé demostren els megalítics de les Gavarres i l’Albera.

Del 1.100 al 900 a.C.
Etapa en què l’Empordà comença a ser més ben estudiat.

Segle VI a.C.
Trobem molta documentació de dues importants ciutats gregues: Empórion (Empúries) i Rhode (Roses). També és l’era de l’important nucli indiget d’Ullastret, clarament influenciat pel nucli indiget d’Ullastret.

218 a.C.
II Guerra Púnica i arribada dels romans a Empúries.

195 a.C.
Arribada d’un segon exèrcit de romans a la zona: l’Empordà esdevé el primer territori romanitzat de Catalunya.

Segona meitat del segle III d.C.
Primeres invasions dels Visigots.

415
El cap del partit antiromà Sigeric es proclama rei dels Visigots

Segle IV i V
Primera comunitat cristiana empordanesa a Empúries

795
Carlemany divideix el territori Català en comtats anomenats Marca Hispànica.

812
Primeres notícies del Comtat d’Empúries.

991
El Comtat d’Empúries se separa del Rosselló.

1294
Construcció del Castell de Montgrí.

Del 1388 al 1486
Revolucions dels remences que volien el seu alliberament

1402
Martí I integra el Comtat d’Empúries a la Corona d’Aragó.

1486
Sentència de Guadalupe. Cop mortal al sistema feudal.

Finals del segle XVII
Els pagesos començaven a tenir les seves pròpies cases i terres i van viure més o menys en pau fins llavors, que arriba un nou enemic: neix el bandidatge.

1659
Tractat dels Pirineus. Pèrdua del Rosselló.

1753
El fet que l’Empordà esdevingués terra de frontera amb els territoris francesos, va fer que es convertís en una zona de molta importància militar. Per això, conseqüència d’aquesta militarització, el 1753 es construeix el Castell de Sant Ferran, a Figueres.

Finals del segle XVIII
Inici de la indústria del suro.

1936
Es produeix la divisió en comarques actual. És per això, de fet, que es van annexionar a l’Empordà territoris que no havien estat mai empordanesos, com ara la zona de la Vall d’Aro, una zona amb un important nucli de suredes.

Després de la II Guerra Mundial
Esclat del turisme. Josep Pla va escriure que va ser “la primera invasió humana que va arribar a l’Empordà en so de pau”. Era un moment de prosperitat europea i desastre de l’economia espanyola. Els turistes estrangers, gent disposada a prendre el sol, banyar-se al mar, menjar i beure, han promogut que el litoral empordanès hagi esdevingut un espai de càmpings i apartaments on el metre quadrat es fa pagar a preus considerables. L’interior, però, manté l’essència: un país agrícola.