Laura Cortadellas
,
09/03/2017
Entorn

Ullastret ibèrica per partida doble

Una investigació recent revela que el jaciment ibèric ubicat a l’Illa d’en Reixac era molt més gran que no pas es pensava fins ara

Foto: 

Tribuna d'Arqueologia
Reconstrucció virtual 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret
A poc a poc, anem desxifrant els indigets. A les immediateses del turó de Sant Andreu, hi havia una altra ciutat que, igual que la seva veïna, disposava d’emmurallament i un pla arquitectònic complex. 2.500 anys més tard, pren volada una nova i ferma teoria: Ullastret era una metròpoli doble.
La radiografia del terreny ha determinat que a l’Illa d’en Reixac hi havia una ciutat vastament poblada i emmurallada

Ens situem a l’Empordà preromànic, el de l’època dels indigets. Els principals jaciments baixempordanesos són a la platja de Castell i a Ullastret. En el subsòl d’aquesta última població, concretament, és on s’hi ha detectat la petja d’aquesta segona ciutat ibera. La investigació del MAC (Museu Arqueològic de Catalunya) la situa a 300 metres del conegut poblat de Sant Andreu; a l’Illa d’en Reixac. Que en aquest entorn, hi haguessin romanalles d’èpoques pretèrites no era pas cap novetat. El filó fou descobert l’any 1947 i investigat a partir del 1965. Ara sabem, però, que en cap cas fou una seu secundària comparada a la urbs del turó de Sant Andreu. Aquest jaciment podria haver arribat als 50.000m2. Davant aital troballa, encara pren més força la teoria que la capital dels indigets hagués estat ubicada vora Ullastret.

La toponímia del terme no és pas en va. Fins no fa tant aquest espai era això: una illa. A principis del segle passat adopta el seu aspecte actual. L’estany, que envoltava el turó on hi ha el jaciment, va ser dessecat per tal de convertir les rodalies en camps de cultiu. Des de llavors, en un parell d’ocasions ha recuperat la seva aparença genuïna com a conseqüència de la pluja. Quan imaginem el poblat ibèric, per tant, l’hem de pensar rodejat de llacunes i maresmes.

Analitzem, tot seguit, les principals descobertes de l’estudi. La radiografia del terreny ha determinat que a l’Illa d’en Reixac hi havia una ciutat vastament poblada i emmurallada. Pel que fa a la tipologia de les construccions, hi ha edificis de totes mides: alguns de grans, d’altres de minúsculs. Tot plegat fa pensar en algun tipus de jerarquia en què es diferenciava una classe comandant i una de més popular. Tenien forns, cisternes, canalitzacions, ceràmica, etc. Un autèntic entramat urbà.

Sobta, també, el treball que varen realitzar per adaptar el terreny a la seves necessitats. Per defecte, ho feien contràriament: s’aclimataven a l’entorn. Segons la investigació, però, en aquest cas varen construir una passarel·la de 160 metres que unia ambdues ciutats: la de l’Illa i la del puig de Sant Andreu. A més, varen anivellar el terreny per poder-lo conrear més fàcilment. Si ens fixem en la muralla, també és més elaborada que no pas la del puig de Sant Andreu. A l’Illa, aquesta construcció és molt més regular.

És la ciutat més antiga de Catalunya i un dels primers assentaments coneguts a la península ibèrica. Tot plegat, al bell mig de l’Empordanet, amb vistes serenes i tranquil·les al Montgrí. Són els nostres avantpassats més remots i desconeguts. Ni tan sols podem afirmar amb rotunditat el nom de la seva capital. Era realment Cypsela? A dia d’avui, els indigets segueixen essent un categòric i fascinant misteri que només coneixem una mica més.

També et pot interessar