Jump to navigation
Mesuren uns 20 cm i pesen entre 60 i 95 grams. Tenen un plomatge generalment fosc amb alguns reflexos marronosos i taques blanques. Un bec punxegut i fort. Ales curtes, triangulars i punxegudes. I una cua curta i quadrada. Aquesta espècie és molt abundant arreu d’Europa i també a Àsia Menor és sedentària i, any rere any, les poblacions més nòrdiques emigren fins arribar al perímetre mediterrani.
Els estornells són adaptables i omnívors i sovint són considerats com a perjudicials i, fins i tot, com una plaga en molts dels països on s’introdueix. I és que pot perjudicar espècies autòctones per la competició per trobar llocs on fer-hi nius. Només es fiquen dins dels grans nuclis urbans quan s’apleguen a dormir i llavors ho fa en enormes estols.
A l’Empordà arriben des del nord d’Europa i hi hivernen més o menys d’octubre a l’abril. I malgrat poder perjudicar conreus, embrutir els entorns urbans amb els seus excrements o fins i tot ser considerada una espècie invasora és d’allò més recomanable fer una escapada per observar l’espectacle amb el qual, dia rere dia, acomiaden el cel empordanès. El lloc ideal? Des d’on la flora i la fauna nostrada pot ser observada amb tota la seva magnitud: el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.
El punt de partida seria a l’entrada del Parc Natural dels Aiguamolls, al km 4,2 de la carretera que va de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries. L’ideal és arribar-hi a mitja tarda, cap a les 16h, abans que el Sol es pongui per poder-se situar amb prou previsió en alguna torre de guaita amb vistes panoràmiques d’allò més privilegiades. Es recomana portar càmera de fotos ben carregada, prismàtics, algun refrigeri i una llanterna (a vegades l’espectacle celestial es pot allargar més del compte i pot tocar fer la retirada quan ja fosqueja).
Un cop situats i amb tot l’arsenal a punt, ja només queda creuar els dits. És un espectacle gratuït però imprevisible. Per provar que no quedi, però sempre pot ser que els actors participants decideixin no sortir a escena o traslladar el show en algun altre escenari. Però si teniu la probable sort d’assistir a platea visualitzareu els enormes estols amb milers d’exemplars moguts de forma sincronitzada. Un macroespectacle que impressiona de veure i de sentir: surten de cop després d’amagar-se entre canyissars. Pel que fa a la banda sonora, si la tramuntana no apreta, sentireu els seus xiulets característics que els identifiquen amb facilitat. De fet, tenen un ampli repertori de cants i poden aprendre a imitar sons del seu entorn.
La pregunta que tothom es fa és: per què els estornells fan aquests demencials espectacles? Segons els darrers estudis ornitòlegs fets al Regne Unit és que volen fent aquestes coreografies per tal de defensar-se de l’atac d’altres ocells més grossos. Una de les altres explicacions al fenomen també resideix en els beneficis tèrmics de volar en formació.
Que comenci l'espectacle!
Web Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
