Adrià Cortadellas
,
30/06/2016
Espectacles

Roger Fernández: "Agitart és un dinamitzador transversal de la dansa a Figueres"

Aquest cap de setmana arriba el gruix de la programació del IV Festival Agitart: entrevistem al codirector

Foto: 

Companyia Agitart
Roger Fernández Cifuentes
En Roger Fernández Cifuentes té 25 anys i és fill de Figueres. De ben petit va descobrir que li encantava ballar. Quan va començar l’ESO, els seus pares van decidir apuntar-lo a una escola de dansa, però ell no volia perquè ho veia com “una cosa de noies”. Va quedar fascinat i finalment va decidir estudiar-ho. Avui en Roger està graduat a l’Institut del Teatre, ha estat membre de Verve (la companyia de postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds), ha rebut múltiples guardons i ha treballat amb coreògrafs internacionals de la talla de Ben Wright, Frauke Requardt o Angus Balbernie. I no només això, també és el fundador i codirector d’Agitart: un projecte que ha revolucionat la dansa a Figueres. Com a escola, com a companyia i com a festival. I aquest cap de setmana arriba el plat fort del 3è Festival Agitart!
"Figueres em va permetre descobrir el que m’agradava: ara vull millorar el nivell de dansa de la ciutat"

- En quin moment de la vida vas decidir dedicar la teva vida a la dansa?
De ben petit ja notava que m’encantava ballar molt més que a la resta de la gent. Malgrat tenir el prejudici que la dansa era “cosa de noies”, els meus pares, conscients de la meva afició, em van apuntar a una escola de dansa de Figueres i vaig confirmar que m’encantava. Vaig decidir dedicar-m’hi i vaig intentar entrar a l’Institut del Teatre, l’únic conservatori públic de dansa a Catalunya. Però després d’haver estudiat dansa cada dia durant 4 anys, em vaig presentar a les proves d’accés i no em van agafar: vaig treure un 0,2.

-Devia ser un cop dur...
Em va afectar moltíssim. Em va fer molta ràbia que, quan vaig decidir que volia entrar a l’Institut del Teatre, els meus professors tampoc em van acabar d’ajudar perquè realment no els interessava que jo marxés de l’escola on estava. Llavors em vaig quedar un any sencer a Barcelona preparant-me per poder accedir a l’Institut del Teatre.

- I a la segona va anar a la vençuda?
Sí, al segon intent vaig aconseguir entrar. Vaig fer tots els 5 cursos de conservatori de dansa. Llavors, malgrat aquí la titulació que obtens no és un grau superior, amb només un grau mitjà vaig entrar a Verve, la companyia jove de dansa de la Northern School Contemporary Dance de Leeds. Això va marcar molt la meva trajectòria, vaig aprendre anglès i molta gent nova. Em vaig professionalitzar com a ballarí. I allà va ser un vaig conèixer el Gianluca Vincentini i l’Ashleigh Musk.

- Els altres directors d’Agitart.
- I companys de viatge imprescindibles! Just abans de marxar al Regne Unit, el 2011 vaig presentar el projecte Agitart a les beques Agita que l’Ajuntament de Figueres reparteix anualment a diversos projectes emprenedors, culturals o científics. I vaig guanyar!

- Quina idea inicial tenies del projecte?
Vaig decidir posar-hi Agitart. Com que estava a Leeds, no tenia temps per desenvolupar el projecte i no vaig poder-ho encetar fins el 2013. L’idea inicial era muntar una companyia de dansa professional que fes petites actuacions pel carrer. Però durant l’any es va anar transformant.

- Festival, tallers de dansa, companyia...
El projecte es va reformant, va madurant. El primer any ja va néixer l’Agitart’Educa i totes les bases, malgrat no tenir noms, ja hi eren. El balanç inicial va ser molt positiu i l’Ajuntament i la ciutat de Figueres en van quedar ben satisfets. El fonament era, com en l’antiguitat, anar passejant pel carrer i que la gent s’anés trobant espectacles de dansa: prescindint de la idea de festival. Però per tal de fer una convocatòria solvent i que tingués més tirada, ho vam haver d’enfocar com a festival.

- I vau decidir tornar a fer-ho.
De fet va ser l’Ajuntament mateix. De la companyia i el taller educatiu se’n desentenien, però estaven molt interessats en que repetíssim el festival. I dit i fet!

- Agitart era el dinamitzador transversal de la dansa que Figueres necessitava?
Malgrat jo sóc l’únic fill de Figueres, estem oberts que hi entri més gent de la ciutat i la comarca. Abans d’Agitart, a Figueres ja hi havia un total de 13 escoles de dansa. Això ja demostrava que hi havia interès. Però no deixaven de ser negocis privats que només miraven pel seu profit individual i no interactuaven entre elles. Cadascuna tenia el seu propi projecte personal!

- Però cap d’elles tenia un projecte comú per la ciutat...
Exacte. No es preocupaven en absolut per la dansa que hi havia a la ciutat. Tothom treballava independentment, amb els seus matisos, però només s’ocupaven de poder tenir els seus alumnes. Fa 6 o 7 anys, pràcticament no hi havia programació de dansa als teatres de Figueres.

- I Agitart porta la dansa a Figueres més enllà de les escoles privades?
Hem aconseguit unir les 13 escoles per tal que hi hagi un projecte comú, treballar junts pel bé de la dansa de Figueres. Per exemple, no hi havia Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril). Ara ja fa dos anys que se celebra! Hem aconseguit que els alumnes de les 13 escoles tinguin entrades gratuïtes i descomptes pel teatres de Figueres, organitzem workshops i tot tipus de tallers.

- Fins al punt que Agitart programa la dansa de Figueres a Escena.
Amb l’esclat de la crisi i les retallades en cultura, la dansa en va sortir ben escaldada. Fa 12 anys vam arribar a un punt en que els programadors no tenien coneixements de dansa i, més enllà de Barcelona, als teatres de comarques només es programaven males propostes de dansa: les més econòmiques, però sense cap mena d’interès real. El públic es va anar allunyant. Fins al punt que, fa 7 anys, el Teatre el Jardí va programar l’últim espectacle de dansa i només hi havia 15 persones a la platea. Al departament de cultura de Figueres només hi ha el regidor i el tècnic, és normal que costi professionalitzar la programació.

- I Agitart recupera la programació de dansa de qualitat a la ciutat.
El programador ens va contactar perquè va veure que fèiem molt bona feina i ens va proposar de recuperar la programació de dansa a Figueres. Vam haver de fer un estudi per veure quin espectacles podien funcionar millor per la ciutat. Enguany ha sigut el primer any que s’ha recuperat la dansa a Figueres. Fa 10 anys va arribar un punt en el qual els programadors no tenien coneixements de dansa i, més enllà de Barcelona, als teatres de comarques es programaven forces males propostes. Costa i queda molta feina per fer, però, de mitjana, hi ha unes 200 persones a cada espectacle de dansa!

- A nivell professional, és complicat viure de la dansa?
Moltíssim! Agitart té una voluntat de sindicat, però no ho pot ser per molts temes legals. Les companyies no poden contractar. Ens veiem obligats a cobrar poquíssim per poder fer-ho tot legal. Ens veiem obligats a reduir el catxet per poder seguir fent actuacions dignes. Intentem copiar el model que segueix l’Associació de Professionals del Teatre, per tenir una guia on aferrar-nos.

- Quants components té la companyia Agitart actualment?
Actualment som 11. Inicialment vam començar essent els meus amics. A la llarga, però, hem quedat els 4 del principi que hi estàvem més involucrats. I ara tenim ballarins d’arreu de Catalunya, sobretot de Barcelona. És pràcticament impossible tenir ballarins de l’Empordà, perquè tots els que s’hi volen dedicar, acaben marxant a l’estranger

- Vius professionalment de la dansa?
Des que vaig acabar els meus estudis, no he treballat mai de res que no sigui dansa. Això no vol dir que no ho hauria hagut de fer. He passat molts, molts mesos amb el meu compte buit. Sort dels meus pares, que em donaven menjar als moments difícils! El cert és que passo molts mesos treballant moltes, moltes hores sense cobrar res. Hi ha temporades més bones i de més dolentes. Però malgrat passi molts mesos sense remuneració, m’encanta: és una qüestió de militància.

- Com definiries el Festival Agitart?
És una mostra anual de dansa contemporània i arts en moviment que transforma els carrers de Figueres en un nucli per a l’expressió creativa. Agitart només és la punta de l’iceberg del festival: també fan un paper essencial les escoles de dansa, les col·laboracions amb els instituts, el Claca. El Festival Agitart és la culminació de feines que es fan durant tot l’any. Som dinamitzadors de la dansa a Figueres en tots els sentits: el festival, la companyia, en l’educació i en la programació!

- I quines novetats ens deparen en l’edició d’enguany?
- La novetat principal és que aquest any dura una setmana sencer, malgrat el gran gruix de programació és el cap de setmana. A més a més, enguany també entrem al Teatre el Jardí per primera vegada, amb les 3 úniques propostes de pagament, però molt, molt recomanables! Cal destacar que cap proposta se solapa. Si ho vols veure tot, pots fer-ho! A més a més tenim col·laboració gastronòmica EatStreet.

- Quin criteri seguiu per programar?
- La meitat ho fem per convocatòries i la meitat ho fem per propostes que anem veient pel món. Ens movem molt i sempre intentem anar amb els ulls ben oberts per tal que no se’ns escapi res. L’altra meitat la programem a través d’una tria de les propostes que ens arriben amb una convocatòria. 

- I esteu contents amb la rebuda de la gent pel que fa al vostre projecte?
- I tant! És complicat, però pensem que la proposta s’està fent un lloc dins el món de la dansa i cada vegada qualla millor entre la gent. També ens sentim recolzats per l’Ajuntament, que ha apostat per nosaltres i enguany gaudim de molt més pressupost que el primer any que vam fer l’Agitart. La ciutat de Figueres és gran i petita a la vegada: em va permetre descobrir el que m’agradava, i ara vull millorar el nivell de dansa de la ciutat.

- Per acabar explica’ns un moment  especial que t’hagi marcat com a director d’Agitart.
Per mi, el momentàs de pell de gallina va ser el primer any. Va ser tot molt especial i intens. Ens hi estàvem dedicant en cos i ànima, amb passió. Al cap i a la fi ho fem perquè ens ho estimem. Ens encanta el que fem! I va ser molt, molt especial quan tota la companyia ens vam instal·lar als afores de Figueres tots junts. El primer dia de festival, quan vam veure arribar la gentada i anàvem a presentar la primera peça, se’m van posar els pèls de punta. Havíem aconseguit muntar un festival de dansa amb només 6.000€ de pressupost i molt treball en equip! 

Més informació: 

Festival Agitart
Figueres
Del 29 de juny al 2 de juliol de 2016

També et pot interessar