Adrià Cortadellas
,
12/07/2016
Música

Albert Mallol: “Porta Ferrada ha de ser un festival de festivals”

Entrevistem al director artístic del Festival de la Porta Ferrada, que aquest divendres enceta la seva 54a edició

Foto: 

Cedida
Albert Mallol és el director artístic del Festival de la Porta Ferrada
L’Albert Mallol (52) és fill de Barcelona, però des de ben petit ja va estar ben vinculat a Sant Feliu de Guíxols: els seus avis ja eren ganxons i hi passava tots els estius. Ara fa 30 anys va decidir instal·lar-s’hi per fer un projecte de dinamització de la pedagogia musical a les escoles de primària de Sant Feliu de Guíxols. I una cosa porta a l’altra: va acabar essent director de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols i avui és el director artístic del Festival de la Porta Ferrada, que, nascut el 1958, és un dels festivals més antics de Catalunya. Aquest divendres s’enceta la 54a edició del festival ganxó, amb artistes tan diversos i tan imprescindibles com Pat Metheny & Ron Carter, Ara Malikian, Caravan Palace, o Omara Portuondo & Diego el Cigala. Ens reunim amb l’Albert a la terrassa de El Tinglado, un bar situat al costat de l’Espai Port, on passaran bona part dels espectacles.
"Tinc obsessió per ordenar la programació del festival i fer caps de setmana temàtics"

- Com Albert Mallol acaba anant a viure a Sant Feliu de Guíxols i esdevenint el director d’un dels festivals amb més història de Catalunya?
Fins els 22 vaig estar fent música a plena dedicació: vaig estudiar això i com que ja estava molt vinculat amb Sant Feliu de Guíxols, vaig venir aquí per fer un projecte de pedagogia musical a les escoles de música de primària. Vam revolucionar l’Escola Municipal de Sant Feliu de Guíxols i vaig acabar essent director, fins l’any passat.

- I d’aquí a director del Festival de la Porta Ferrada?
Sí. Havia aterrat aquí i era una persona vinculada amb el món musical i amb coneixements. A part de ser professor de música, també avia fet de teclista amb els Quercus, de l’època del rock català i ara tornem a estar actius! Malgrat haver vingut per fer pedagogia musical, al cap d’un any de viure aquí, els de Joventuts Musicals, que llavors es feien càrrec del festival, em van demanar de ser el director del festival. I finalment m’hi posar... Era la 20a edició!

- I ja en portem 54!
El festival va néixer el 1958: jo no havia ni nascut. Va començar-lo una associació turística de l’època que el muntava davant la Porta Ferrada. A principis dels anys 60 va haver-hi algun any que no el van fer, si no, encara tindriem més edicions. De bon principi, tot era una iniciativa privada i a finals dels anys 70 se’n va fer càrrec Joventuts Musicals. I jo, des que hi sóc, hi he fet de tot: des de producció, marketing, enganxar cartells! Fins a l’edició número 37, que teníem un dèficit acumulat que era una bestiesa. Com que el festival ja estava començant agafar una bona aureola, finalment el festival va passar a mans de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i va assumir el deute.

- Quan va començar a ser el Festival de la Porta Ferrrada, tal i com el coneixem avui en dia?
En aquell moment jo pensava que el festival s’havia d’obrir: jazz, pop, teatre, etc. Com que l’Ajuntament no se’n sortia i com que jo era tècnic, director de l’Escola de Música, vaig tornar a fer-me’n càrrec de manera altruista, llavors ja des de l’Ajuntament. Que l’Ajuntament l’agafés va ser un punt d’inflexió pel festival: va augmentar moltíssim el seu pressupost.

- I fa 4 anys es va decidir externalitzar la gestió...
Els processos per fer-ne la gestió es feien molt feixucs des de l’Ajuntament i amb el qui llavors era l’alcalde vam acordar de fer una concessió. Primer se’n va fer càrrec Temporada Alta  i actualment se’n fa càrrec The Project., que encara tenen la llicència fins el 2017. Amb aquesta empresa gestora gaudim de més eines, tenim més projecció i, sobretot, més celeritat.

- Com ha anat el procés d’evolució del festival?
La meva idea fonamental és que la gent circuli i que la gent s’obri. Ampliar el ventall musical i obrir-nos a les arts escèniques. Si t’agrada un estil molt concret de música, segur que te’n poden agradar més. Degut a la dictadura, aquest país encara pateix un gran retard cultural si ens comparem amb Alemanya, Holanda o el Regne Unit. La gent té uns gustos molt estereotipats. Nosaltres intentem programar des de pop a música clàssica. De fet als artistes de pop com la Patti Smith, Lou Reed o Joe Cocker, els encanta (o encantava) actuar a festivals on s’hi programa música clàssica: dóna prestigi!

- Per això el Festival de la Porta Ferrada actualment té tanta diversitat d’estils...
I a més tinc una obsessió per ordenar-ho per temes. Així, enguany per exemple comencem amb propostes relacionades amb propostes jazzístiques, com Pat Metheny & Ron Carter i tematitzant tot el cap de setmana. O, per exemple, també tenim El Singlot, que és un cap de setmana de comèdia i es fan monòlegs a diferents espais ganxons (com Las Vegas o el Ginjoler) i algunes jornades. És molt difícil fer-ho però cada vegada ho estem aconseguint més i tenim alguns caps de setmana ben ordenats, així obrim ventall de públic. Amb la 55a edició, la del 2017, encara quedarà més ben definit. La meva idea és que la Porta Ferrada esdevingui un festival de festivals. Una mica com Edinburgh, que amb tota la seva programació, acaba essent un festival ple de festivals.

- Això és un bon titular!
I els mitjans acostumen a destacar-ho! És en aquest sentit en el que volem diferenciar-nos. Apostem per exclusives, estrenes, concerts dobles, etc.

- I és més que necessari, amb la gran eclosió de festivals a la Costa Brava...
Hi ha molts festivals i es complementen entre ells. I podem estar-ne ben contents! Però la premsa ja sap discernir que és un cicle de concerts i què és un festival. Un festival necessita tenir capacitat d’inversió, d’innovació, de creixement... A vegades parlem de marca paraigües dels festivals de la Costa Brava i fer contractació conjunta. Tenim molt bona relació amb el Festival de Peralada i a vegades planegem contractar un mateix artista i que presenti projectes diferents a cada festival. Però aquesta idea xoca una mica amb l’interès cultural del públic.... No es valora tant la proposta, com l’artista. I nosaltres, per sobre de tot, el que volem oferir són propostes concretes! Per poder fer això cal trobar un artista versàtil concret, de l’estil d’Antony and The Johnsons o Rufus Wainwright. Anem encaminats a fer marca de festivals Costa Brava, cadascun amb els seus matisos. El Patronat de Turisme de la Costa Brava està fent molt bona feina en aquest sentit. I cada cop tenim més públic que ve de més lluny, d’arreu de Catalunya i Espanya!

- Tota la programació de la Porta Ferrada va a càrrec d’Albert Mallol?
I això significa anar amb la ment ben oberta per estar al corrent de tot el que passa musicalment i, tenir present tots els fluxos. I els de les arts escèniques. Però és un plaer. I sempre hem anat incrementant el públic. La clau és trobar l’equilibri entre propostes especials, de perles on no podràs veure enlloc més. Però també que siguin comercials i puguin funcionar bé.

- I malgrat tenir una cultura ben castigada pels impostos...
És un desastre i una vergonya: una presa de pèl! Sembla que els interessa que la gent no hi vaig i que la gent no tingui opinió! Anem a la cua d’Europa també en això. De l'entrada d'un espectacle, un 31% se'n va en impostos, entre IVA i SGAE, més les despeses de gestió i etcèteres. Pagar a un artista i la seva producció -parlem d'artistes de gran nivell que necessiten equips potents i estructures de primer ordre- és encara més complicat. Als programadors ens treu competència davant d'altres països on els artistes tenen menys impostos. És un punt més de dificultat i el públic se’n ressent, tot i que a Porta Ferrada s'ha fet un gran esforç per mantenir els preus malgrat la pujada de l'IVA. Afortunadament hi ha artistes, sobretot estrangers, que tenen en compte l'espai on actuaran i Sant Feliu de Guíxols ajuda a definir-los.

- Ubicar el festival a Sant Feliu de Guíxols és determinant per l’èxit del mateix?
El turisme facilita que funcioni. Sense anar més lluny, a l'estiu disposem de mitja Barcelona i podem arribar de 150.000 a 750.000 habitants. Quant estrangers hi ha un 10% del públic. Vam tenir l'encert de programar coses que tenen un punt atractiu no només per als d'aquí sinó també per als de "allà". Intentem captivar al públic per venir a passar no només una nit d'espectacles sinó un dia a Sant Feliu. Hi ha moltes altres coses a fer al poble i quan algú ve de lluny per veure, per exemple, a Pat Metheny en la seva única actuació de tot Espanya, ve a passar el dia. Llavors pots plantejar les coses de manera diferent. A més a més, els ganxons s’ho estimen i ja és un festival insígnia a Sant Feliu de Guíxols. És un actiu molt important de dinamització cultural i econòmica!

- Què destacaries de la programació d’enguany?
- Moltíssimes coses! El tret de sortida amb Pat Metheny & Ron Carter, divendres o Omara Portuondo & Diego el Cigala, són dos combinats exclusius i imprescindibles. Manolo García també és un concert exclusiu, ja que en aquesta gira fa molt pocs concerts. God Save The Queen és la millor banda que fa tribut a Queen arreu del món: són argentins, però són clònics i és increïblement brutal! Aquí vindran a fer el concert que Queen va fer ara fa 25 anys a Wembley. 2 Cellos també són un fenomen arreu on van: vaig haver de batallar molt per aconseguir-los! Enguany, a més a més, tenim moltíssims concerts dobles i triples. Cal consultar a fons tota la programació, que està plena de perles molt, molt recomanables.

- Per acabar, després de tants anys treballant amb el Festival de la Porta Ferrada, explica’ns algun moment especial que hagis viscut durant tots aquests anys?
Recordo quan la Noa va venir actuar aquí per primer cop a actuar i caure un xàfec increïble: no podíem muntar! Vam anar a dinar capcots: havíem d’anul·lar el concert i estava tot, tot venut. I vet aquí que, dinant, se’m va ocórrer de fer dos passes del concert al Teatre de Sant Feliu. Amb dos sessions podíem absorbir tot el públic! El resultat va ser que la Noa ens va fer dos concerts pel preu d’un i tothom que havia comprat entrada el va poder veure. Però havíem d’acabar aviat perquè ella marxava de matinada a actuar a Lisboa! Vam aconseguir salvar-ho començant un concert més aviat: quan es va omplir el teatre vam començar el primer concert. I gent que arribava més tard veuria el segon. Va ser una trifulga increïble, però va funcionar manera brillant. Alguns periodistes encara al·lucinen de com ho vam salvar....

- Brillant!
També podria explicar roda de premsa quan vam aconseguir que Lou Reed vingués, després d’haver anul·lat la seva actuació dins la gira de Berlin, tenia tot l’aforament venut i feia molts anys que el volia portar! L’any següent va venir un espectacle especial exclusiu: va estar una setmana a Sant Feliu de Guíxols preparant-lo. I vet aquí que el dia que vam fer la roda de premsa el Tour de França passava per Sant Feliu de Guíxols... L’única opció que teníem era fer-la a les 9h. El cap de premsa va muntar un autobús que sortia de la Plaça Universitat de Barcelona a dos quarts de vuit: van venir una trentena de periodistes. I va sortir genial!

Més informació: 

54è Festival de la Porta Ferrada 

Del 15 de juliol al 20 d'agost

Sant Feliu de Guíxols

Més informació al web del festival

També et pot interessar