Foto: 

Cedida
Els Pets

Els Pets: "Hi ha ‘Pets’ per anys, però després d’aquesta gira potser serà el moment de fer una parada”

La mítica banda de Constantí celebra la gira del seu 30è aniversari i el proper 26 de juny serà a La Bisbal d'Empordà
Paula Núñez
,
19/06/2015
Música
Els veterans del rock en català celebren tres dècades recorrent escenaris. Les seves històries quotidianes han marcat la joventut de diverses generacions i continuen emocionant i divertint al seu públic trenta anys després, convertits en un referent de la música al nostre país. Per ells, però, no és moment per la nostàlgia sinó per recordar alguns dels seus grans èxits amb més energia que mai. La gira ‘3.0’ dels Pets arriba el 26 de juny a la Bisbal d’Empordà, dins el Festival Ítaca. Un imprescindible sobretot aquells que han crescut ‘Amb pantalons curts i els genolls pelats’. Aquesta setmana hem parlat amb Joan Reig, bateria del grup de Constantí, de la seva trajectòria i, com no, del futur del grup.
"Has de tenir els peus molt ben posats a terra i que la fama no et pugi al cap"

- Per què heu batejat aquesta gira com a ‘3.0’?

Bàsicament ho vam fer per no posar ‘30’ directament, fent broma amb el llenguatge propi de les noves tecnologies! Però és una gira de commemoració, exactament la nit de Nadal d’ara fa trenta anys vam fer el nostre primer concert.

  • imatge de control 1per1

 

- Quins són els èxits que no falten en aquesta gira antològica?

El repertori passa una mica per totes les èpoques del nostre repertori. No hi faltaran Està plovent,  Silenci criminal, està plovent... cançons que feia molts anys sque no fèiem. Hem volgut recuperar els arranjaments originals. Hem fet l’operació inversa està plovent (feia molts anys) pantalons curts i els genolls pelats silenci criminal constantí, molta merda i poc vi (calla i balla) aquest cony de temps mala cara bon dia una estona de cel

 

- És una gira pels vostres fans més fidels?

Afortunadament, els Pets és un grup que ha anat renovant el seu públic, sinó no seriem on som. Cap grup dura trenta anys amb el públic amb què va començar. Amb Els Pets ja s’ajunten dues o tres generacions pràcticament. Això ho notem molt als concerts, els pares que  venien a l’inici de la nostra carrera, i molts no ens van abandonar mai, ara van acompanyats dels fills adolescents.

  • imatge de control 1per1

 

- Ja porteu uns deu concerts ‘3.0’. Quina resposta es respira entre el públic?

La resposta és molt positiva, el concert és molt àgil i divertit, alternem cançons antigues amb les més noves. Des de dalt de l’escenari copsem que la gent s’ho passa molt bé, molt bon rotllo.

 

- Els 30 anys són un canvi d’etapa o com a mínim, un moment per fer balanç. Per vosaltres què representa com a grup?

En general els grups de pop tenen una vida efímera, perquè el públic del pop és molt exigent i sempre demana coses noves. Per nosaltres és motiu d’orgull que ens vinguin a veure i comprin els nostres discos, dóna una satisfacció especial.  

 

- En tants anys de trajectòria, dieu que us heu`renovat sense perdre l’essència’

Tenim una manera d’escriure cançons i intentem ser fidels a aquesta manera de fer: estar a l’aguait del que passa al món, i escriure cançons on qualsevol persona es pugui identificar. Sense fer volar coloms, parlant de coses quotidianes. Al darrera d’un aparent costumbrisme, intentem despertar l’esperit crític, i  el decorat on passen aquestes històries és el país on vivim. En aquest sentit, escoltant un disc dels Pets saps en quina època va estar escrit. Les històries potser són atemporals però l’escenari on passen et diu que està fet a Catalunya en un moment determinat. Pot parlar de la crisi, de la llengua catalana, de la situació del país... aquesta manera de fer m’imagino que a la gent li agrada i s’hi sent identificada. És part del secret que vagin passant els anys i tinguem un públic tant fidel.

 

 

- Com recordes els primers anys?  Diries que ha estat un camí fàcil?

Camí fàcil, en absolut! Hem hagut de treballar força. Vam començar com un grup bastant amateur i la fama ens va atrapar molt joves. Vam haver de sol·lucionar la nostra precarietat instrumental a correcuita: estudiant, treballant, trepitjant molts escenaris,  amb moltes hores d’assaig i sobretot rodejant-nos de gent bona i molt professional.  Aguantar trenta anys, a nivell de relacions humanes i personals és una feina difícil. La carretera de vegades crema i has de tenir els peus molt posats a terra i que la fama no et pugi al cap. I això, modèstia a part, crec que ho hem sabut fer. Érem tres xavals que vam començar amb la mateixa il·lusió però ara tenim un vagatge i una motxilla plena d’experiències que fan prendre les decisions  encertades.

 

- De fet heu sabut mantenir-vos en un panorama musical que ha canviat moltíssim des dels vostres inicis!

Al principi del rock català, la nostra lluita era fer-nos un forat a les emissores de radio, les festes majors dels pobles i locals que programaven música. Quan anaves amb una maqueta cantada en català et miraven com si fossis un extraterrestre. Aqueta va ser la nostra lluita i crec que la vam guanyar. Quan va venir el boom del rock català nosaltres ja feia set anys que estavem treballant passant-les ‘putes’ en envelats de mala mort. Des de l’època daurada de la cançó als anys setanta no hi havia hagut un moviment tant fort en català i això és el que vam aconseguir els grups de la nostra generació. Això ha permès que avui en dia cantar en català sigui una cosa més normal, un símptoma que es deu al rock català dels anys noranta i la gent de la nova cançó. Ara segueixo molts grups actuals que mereixen tot el respecte i tot el recolzament. Fins i tot els festivals programen grups en llengua catalana, o aquests artistes fan gires arreu de l’estat i arreu del món. Penso en Obrint Pas, Manel, Antònia Font... cada generació que canta en català assoleix una fita més envers la normalitat.

 

- Heu dit que el vostre darrer disc, ‘L’Àrea Petita’, és el més arriscat. Per què?

Sí, després d’un temps sense treballar vam començar a fer-ho amb en Refree (Raúl Fernández), i ens va girar com un mitjó. Va aconseguir que sense deixar de ser Els Pets, féssim un pas endavant en el nostre so i experimentéssim amb noves sonoritats i corrents estètiques dins el rock. Vam arriscar i el disc es va vendre molt, tenint en compte les circumstàncies actuals de les ventes de discos.

 

- Amb gairebé una quinzena de discos a l’esquena, amb quin et quedaries?

Sempre et quedes amb l’últim perquè en tens el record més recent, però jo crec que cada disc té la seva història. ‘Brut Natural’, per exemple, va representar un revulsiu per nosaltres perquè el boom del rock català començava a decaure i nosaltres estavem definint un estil propi. El ‘Bon dia’ ens va fer triomfar com a ‘Pets’ al marge del rock català. ‘Sol’ va ser l’altra cara del Bon dia però també té cançons molt maques. Hi ha qui diu que Agost és un dels millors... No t’ho sabria dir, estem massa involucrats amb la història i ha de passar més temps per jutjar-ho. Costa parlar de quin fill t’estimes més, no?

- Fent una gira antològica, veieu més a prop el final del grup?

No pas perquè no tinguem ganes d’explicar coses! Fa tres anys que estem girant sense parar i cal donar temps a que surtin bones idees. Si no et vols cremar t’has de dosificar. El final definitiu encara està lluny, ens trobem ben asseguts, tenim ganes d’explicar coses. E estem molt entusiasmats. Jo crec que hi ha ‘Pets’ per anys, però sí que després d’aquesta gira potser serà el moment de fer una parada fonda.

 

- Quin és el teu lloc preferit de l’Empordà?

La Costa Brava m’agrada molt pels seus contrastos amb les platges de Tarragona. Els camins de ronda són fantàstics i el que també m’agrada molt és la gastronomia de l’Empordà i un bon vi!  També m’agrada l’interior, perdre’m pels pobles de l’Empordanet buscant un bon restaurant és fantàstic. 

 

El Top5 antològic d'Els Pets

Més informació: 

Concert d'Els Pets!

Quan: 26 de juny

On: Plaça del Castell (La Bisbal d'Empordà)

Preu: 15€-18€

A

També et pot interessar