Korxea: “Korxea és molt més madur que no pas Direcció Prohibida”

El rebatejat grup empordanès torna als escenaris amb el seu nou disc ‘Cuestión de tiempo’

Arnau Margenet

23/03/2015

Música

Tan sols eren mainada quan van decidir ajuntar-se per primer cop. Es trobaven en aquella edat en què els instruments són més grans que les persones, però quan sents la crida de la música això són bajanades, i quedes amb els col·legues, en un garatge, i rasques la guitarra, i atrotines la bateria, i fas música, o soroll; o tot a la vegada. I és que pocs grups, els membres dels quals no superen els 26 anys, poden presumir de portar 9 anys tocant. Els cinc joves empordanesos que conformen ‘Korxea’ poden fer-ho. Per circumstàncies de la vida, els antics ‘Direcció Prohibida’ han viscut recentment el seu rebateig, i sota nova denominació emprenen un nou camí, des de la cohesió, la virtut i la maduresa que només atorguen els anys, reafirmant el seu compromís amb el rock d’arrel més nacional. A més, el seu ressorgiment ve amb nou treball inclòs, titulat ‘Cuestión de tiempo’. Parlem amb ells d’aquest nou viatge que tot just emprenen, com si no haguessin passat els anys.

- La primera pregunta és obligada: què va passar amb Direcció Prohibida? Perquè ja éreu prou coneguts a la comarca...

Ja coneixíem l’existència d'un grup que es deia Dirección Prohibida però no havíem tingut mai cap problema. Ens van enviar un missatge dient que si no fèiem gaire res cap problema. En veure que vàrem anar fent coses ens varen dir que seria millor que ens canviéssim i vàrem parlar amb el grup i vam decidir que canviar el nom, a banda d’evitar problemes, ens podria ajudar a arrencar un altre cop amb força, ja que portàvem dos anys parats, sense directes.

- Ara empreneu una nova etapa sota aquest nom, Korxea. D’on neix el nom, per cert.

Sorgeix de múltiples pluges d'idees. Recorda a una figura musical, i ens agrada. No tenim gaire més a dir sobre el nom. És curt i fàcil de recordar i té força, que ens interessa.

- Hi trobarem diferències entre Korxea i Direcció Prohibida? Es manté la formació, l’estil...?

La formació és exactament la mateixa. L'estil podríem dir que també però cal remarcar que ens fem grans, que vàrem començar quan érem nens de 11 i 12 anys i l'evolució, tant musical com mental, és molt mes marcada que no pas si haguéssim engegat el projecte amb 25 anys. Nosaltres la notem, en els discs es nota. Més que un canvi d'estil podríem dir que és una evolució.

- Ressorgiu amb un disc sota el braç titulat ‘Cuestión de tiempo’. El títol fa referència a aquest canvi? Era qüestió de temps el vostre retorn?

Si ens parem a pensar, tantes coses són “Cuestión de tiempo”... fa referencia al retorn, a poder tirar endavant, relacionat amb totes les cançons, a poder assolir els nostres objectius...

- Un disc que ja es pot escoltar íntegre a Youtube. Penjar el disc a les xarxes s’ha convertit en un hàbit del gremi, no?

Doncs sí, pel que sembla. És una bona eina, finalment. Als grups que no som gaire coneguts el que ens interessa és que la gent t'escolti, que vingui als concerts i que coneguin les cançons. I, evidentment, una forma molt bona d'aconseguir això es a través de les xarxes socials i internet.

- Guitarres rockeres, canvis de tempo, lletres evocadores... Korxea sembla conservar l’essència sonora de Direcció Prohibida, oi?

Com dèiem, sí, però evolucionat. Podríem dir que Korxea és molt mes madur que no pas Direcció Prohibida, musicalment i en tota gestió del grup.

- Una sonoritat que alhora, i de forma inevitable, ens rememora a grups com Extremoduro o Platero y Tú. ‘Cuestión de tiempo’ desprèn aromes de grups que van pertànyer a aquella escena rock nacional dels 90, que tant ens va marcar a un grapat de generacions i que, inclús avui dia, encara escoltem al Spotify...

És la música que ens ha marcat , i és inevitable que no hi sigui present en els nostres temes, tot i que busquem sempre donar-li el toc de cadascú.

- Com ha estat el procés de gestació de ‘Cuestión de tiempo’? Sona molt bé, està molt ben produït...

Estem molt contents del resultat. Moltes de les cançons feia temps que les treballàvem. En Joan Rota, que ha estat l'encarregat de la gravació i mescla del disc, ha currat molt per tenir aquest resultat. L'hem gravat al local d'assaig, i entre en Bertu i en Facu, a part de Korxea en conjunt, han acabat de produir tots els temes. La producció de les cançons ha estat un procés llarg ja que hi hem donat voltes a mesura que les anàvem enllestint. Hem tingut temps per trobar el que buscàvem, i a l’estudi hem acabat de donar-li el color que les cançons necessitaven.

- Ara toca fer gira, no? Per on passareu?

Doncs si tenim ja alguns ‘bolos’ programats. Aquest 28 de març estarem al Bar Sindicat de Navata, i ens hem presentat a diferents concursos i pinta molt bé. D’aquí poc podrem donar tota la informació i acabar de confirmar més ‘bolos’.

- Fa temps que percebem que alguna cosa es mou a l’Empordà a nivell musical. Grups joves i emergents que fan molt bé les coses i projecten un futur d’èxit com Medusa Box, La Perdiu Spencer, Acció, Crossing... o vosaltres mateixos, amb Direcció Prohibida. És moment de reivindicar el segell empordanès?

S'intenten fer les coses molt bé i hi han molts de grups que es volen moure, però falten infraestructures. Per sort sembla que s'obre un ‘book’ d'assaig a Figueres, però fins ara, amb la gran demanda que hi ha, no ha semblat important per la ‘ciutat dels detalls’ tenir un detallet amb la cultura musical i posar a disposició un espai on poder crear, desenvolupar, presentar els treballs de la multitud de bandes que neixen per aquestes terres. Servirà el ‘book’, però on tocarem? Al final acabes desistint i t’has de buscar la vida.

- Imagino que, com a bons empordanesos, tindreu un lloc preferit a la comarca. Quin és el vostre?

Cabanes. És on comença Korxea i li tenim una estima especial

El Top5 de Korxea!