Paula Pairó
,
28/02/2017
Música

La Capital de la Sardana aterra a Figueres

Es commemorarà Pep Ventura, el creador de la sardana moderna, en el bicentenari del seu naixement

Foto: 

CEDIDA
Figueres agafa el relleu de la capitalitat de la sardana
Des de fa més d'un segle Figueres, i l'Empordà en general, ha sigut ambaixadora de la música més tradicional catalana. Per alguns serà aquella música avorrida que sona els diumenges de festa major sota el detestable sol d'estiu, per altres serà la tonada que porta records de temps passats, de diumenges sota pinedes i de vermuts de migdia, però ningú pot negar que el refilet que surt quan es reuneix a plaça la cobla és símbol d'identitat empordanès. Pel sentiment, i per algunes personalitats destacades del món de la sardana, Figueres ha aconseguit ser exportadora de la Sardana arreu del territori aquest 2017, motiu pel qual l'Ajuntament de la ciutat ha preparat un reguitzell d'activitats per commemorar la fita.

Figueres ha aconseguit aquest 2017 apuntar-se a la llista de les capitals de la sardana de Catalunya, que aquest any arriba a la 56a edició. Abans però la capitalitat de la dansa més tradicional catalana ha passat per Barcelona, Calella i Mollerussa –durant la passada edició–.

La ciutat figuerenca ha estat seleccionada per les efemèrides que representa aquest any entorn del món de la sardana, ja que és l'any de commemoració del bicentenari del naixement del músic figuerenc creador de la sardana moderna, Pep Ventura.

La capital de la Sardana té com a objectius contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la sardana, augmentar la seva cohesió en l’àmbit cultural dels territoris al nord i sud de Catalunya i Andorra i promoure i projectar el municipi designat com a capital, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres polítiques del país.

Encara que Pep Ventura (1817-1875) va ser originari d'Alcalà La Real, a Jaén, els seus pares d'origen català van traslladar-se a Figueres quan Ventura era petit, pel que va passar la infància a l'Empordà. Amb només 15 anys va entrar a una sastreria com aprenent, on el sastre era cap de la cobla local i va ajudar Ventura en les seves primeres notes. En comprovar-se l'entusiasme per aprendre a tocar la flauta, als 18 o 20 anys Ventura entra a formar part de la cobla de la ciutat de Figueres, i anys més tard, cap al 1848 ja n'és el director.

Ventura, doncs, serà una figura molt important dins del gènere de la sardana per les incorporacions que farà, que representaran una invenció de la sardana moderna. Fins aquell moment, la cobla estava composta per un flabiol, un tamborí, dues xeremies i la cornamusa o sac de gemecs, pel que ell considerarà que cal introduir-hi instruments de metall i, sobretot, la seva estimada tenora.

Un dels altres canvis que formulà Ventura durant la seva trajectòria va ser l'adopció de la sardana llarga. Fins aleshores la sardana tenia 96 compassos, que representaven escassament dos minuts de durada. Ventura va considerar que la seva durada era massa poca cosa, amb el que va innovar per crear sardanes d'un nombre il·limitat de compassos, anomenades sardanes llargues.

 

Per la rellevància de la figura del músic i compositor de sardanes, Figueres acollirà durant tot el 2017 la Capital de la Sardana, que portarà a la ciutat aplecs, concerts de sardanes, ballades populars i trobades de colles sardanistes, a continuació els actes més destacats de la programació fins al juny.

 

Més informació: 

Ajuntament de Figueres
Més informació a la web o al programa
 

També et pot interessar