Laura Masó
,
31/03/2017
Música

Mireia Mena: "Si hi ha alguna cosa positiva en un exili és que en poden néixer músiques noves"

Entrevistem una de les organitzadores de les Trobades de Música Mediterrània de Torroella de Montgrí

Foto: 

Cedida
Mediterrània i música són dos elements indissociables. Grecs, italians, catalans, libanesos, marroquins, sirians o palestins no només estan banyats per les mateixes aigües, sinó que comparteixen molt més: una forma de viure, una cultura marcada per la vida al carrer i pels intercanvis entre persones. Sempre, amb una banda sonora que els acompanya. Les Trobades de Música Mediterrània de Torroella de Montgrí neixen com un espai d'intercanvi sobre la mediterraneïtat, que ajudi a reforçar-ne el coneixement i el vincle entre els diferents territoris a través de la música. Però són molt més que això! Com el seu nom indica, són trobades que de forma pràctica i participativa reuneixen artistes i població amb la idea de transmetre, intercanviar i compartir cultura musical. Així doncs, al voltant de tallers, audicions, conferències, concerts i fins i tot un mercat, es teixeixen les Trobades de Música Mediterrània, que en la seva dotzena edició busca apropar-nos a les músiques d'aquelles persones que estan lluny de la seva riba del Mediterrani. Parlem amb Mireia Mena (Parets del Vallès, 1972), que ens explica les principals novetats de la trobada d'enguany, que es desenvoluparan al municipi de Torroella de Montgrí durant els dies 30 i 31 de març i 1 d'abril.
«Les Trobades s’estan obrint cap al carrer, però encara tenim molta feina per fer!»

LES XXII TROBADES: UN MAR D'EXILIS

Les Trobades de Música Mediterrània ens han permès viatjar per la música d'arrel tradicional de diversos territoris mediterranis, des de les polifonies dels països catalans als buzukis de les illes gregues, les danses i percussió de la Cabília, Tunísia o Marroc o les músiques rurals dels Balcans, per posar només alguns exemples. Aquest any, en la XXII edició, les trobades s'emmarquen sota el nom de 'Un mar d'exilis'.

- Per què el tema de l'exili?
Fins ara fèiem territoris, però ara hem decidit canviar i donar-li un enfocament que no ens encotillés i ens permetés tocar músiques de tot arreu i fer una mica més d'amics, sempre amb alguna cosa que les unís. Entre diferents temàtiques vam decidir aquesta que, a més, ara és de plena actualitat. Exili pot anar des de l'època prehistòrica perquè, al final, un exili és un moviment de persones d'un territori a un altre per mil causes, a vegades volgudes, a vegades no volgudes. Nosaltres ens volíem centrar amb els exilis no desitjats, els que fas perquè no tens més remei. El ventall era tan gran que també vam optar per agafar els exilis més actuals perquè ens semblava que a nivell musical donaven un missatge positiu: la vida és moviment, i quan no hi ha moviment és que estem morts. Per tant, també hi ha alguna cosa positiva en un exili. Poden néixer mil músiques noves o formes d'expressió. O al revés, quedar-se allà, tancadetes, i les originals evolucionar.

- Quin paper creus que té la música amb els moviments d'exili i el Mediterrani?
El paper que li volem donar és que és un llenguatge que va mes enllà de les normes. La gent, amb la música, ens podem sentir connectats perquè transmet emocions, i l'hauríem d'aprofitar per les persones quan arriben o van. I perquè nosaltres també hem anat: fa pocs dies érem exiliats nosaltres! Així que són oportunitats per conèixer-nos, una manera d'entrar amb un diàleg que no té paraules. Una forma d'unió. És curiós veure que hi ha coses que s'assemblen i coses que no s'assemblen gens, que és el que passa a la Mediterrània.

- Quins aspectes t'han sorprès, preparant les trobades d'aquest any?
Ens hem centrat en músiques d'exilis actuals. Hem anat a buscar músiques de la zona de Síria, de Palestina, dels gitanos, que és un poble en exili permanent, i dels nostres propis exilis. Quan sentim músiques de la part est de la Mediterrània ens sona molt diferent, però si vas a Mallorca hi ha cançons que són molt semblants. Per exemple, al Líban hi ha una cançó, i fa molt riure, dels cristians ortodoxos que és molt semblant a 'La dama d'Aragó': una és una cançó de missa i l'altra un romanç. En temàtica són diferents, però en el dibuix melòdic canvien només dues notes. És boníssim!

- Quines són les principals novetats de la XXII edició?
Hem trinxat l'estructura de tallers i l'hem fet que pugui ser més confeccionable a mides, gustos i necessitats de cada persona, tant per temes com per regions. Pots fer només percussió, o bé centrar-te amb Síria o Palestina. Una altra és la de l'illa cultural. L'any passat ja ho vam començar, però aquest hi posem una mica més de força i ampliem el número d'activitats que s'hi fan. L'any passat es va fer una trobada de contes, poesia i un concert. Aquest any afegim un altre concert al matí per infants, un tastet de danses i diversos tallers de manualitats relacionades amb el tema.

 

LES TROBADES DE MÚSICA MEDITERRÀNIA I LA RELACIÓ AMB L'EMPORDÀ

El Museu de la Mediterrània és l'impulsor d'aquestes trobades i on es realitzen les formacions, la conferència inaugural i els concerts. Tot i així, els carrers i places de Torroella de Montgrí agafen cada any més protagonisme amb l'Illa Cultural, un espai de descoberta, intercanvi i trobada on es desenvolupen activitats al llarg de tot el dissabte. Una oportunitat per atraure i implicar els empordanesos a les trobades.

- Què creus que aporta la Trobada de Música Mediterrània a l'Empordà?
Primer de tot, es tracta d'un tipus de música que no és molt coneguda. Per tant, programem coses més arriscades, el que no està programat habitualment. A més a més, permet descobrir uns músics que estan a quatre passes, que estan a Barcelona, però que són poc coneguts, com Gani Mirzo o en NaVil, que és un cantautor palestí-català. En aquest cas, se'n va una mica de la línia que potenciem nosaltres, que és la música d'arrel, però la sonoritat és molt seva, encara que hagi nascut aquí. La idea era la de trobar persones que poguessin fer una aportació a la temàtica, no necessàriament persones que estiguessin en situació d'exiliats actualment. M'agradaria que la mostra donés una visió positiva del que és ser un exiliat.

- Quina és la percepció de la gent de l'Empordà sobre la mostra?
En aquest sentit, tenim molta feina per fer. Les trobades s'estan obrint cap al carrer, però fins ara, entre que era una música una mica especial, per un públic una mica especial, havíem de fer servir la òrbita dels Països Catalans per arribar a un públic raonable. Ara, un dels reptes és arribar a la gent del carrer, a la gent de Torroella. Una de les formes és a partir dels tallers que programem que, en comptes de ser tan extensos, són més petits, per facilitar així a aquelles persones que vénen a descobrir. La gent que ja ve és important, perquè vol dir que ho estàs fent bé, t'ho valoren i repeteixen perquè els hi ha agradat. Però sempre s'ha d'anar a buscar gent nova, perquè aporta coses i sinó, ens aniríem fent petits. Crec que serà un dels anys que hi haurà més gent d'aquí implicada.

 

EL FUTUR DE LA MOSTRA

Un taller de danses de la nit del foc kurd, la música palestina de NaVil a la plaça de la Vila, una incursió als grecs que estan a l'exili de la mà de Yanis Papaioanou, aprendre a tocar el pandero català o a ballar el ball pla, una conferència inaugural a càrrec de Pius Alibek, el concert de la formació multicultural Barcelona Gipsy Balcan Orchestra, tastets de músiques i danses de les diferents regions... No falten raons per venir a la Trobada de Música Mediterrània! I cada vegada, el llistó està més alt.

- Quin és el futur de la mostra?
Volem continuar aprofundint amb el que és i fer honor al nostre nom de trobades, en el que un professor era l'artista i tu ja t'havies pogut trobar amb ell abans que pugés a l'escenari. Ara, encara són a més nivell. Hi ha la trobada amb la cultura popular nostra: hi ha tallers de la nostra cultura, on els professors dels altres tallers estan convidats a participar als nostres. Així, si algú en té ganes, pot aprendre a ballar ball pla, tocar el pandero o cançons d'exilis catalanes. A vegades no som conscients del que tenim aquí!

- Es coneix la temàtica de la propera edició?
Tenim una comissió assessora i ja tenim establertes les temàtiques dels propers tres o quatre anys. Són temes d'inici, però a partir d'aquí es pot desplegar de deu maneres diferents. Costa molt triar. La intenció és tractar temes. Un altre any, per exemple, poden ser músiques per divertir-se. Doncs anem a investigar què passa aquí! Jo sempre busco aprendre i allò que em sorprèn i m'enamora més m'ho vaig marcant, intentant que tingui una certa coherència.

- Per acabar, què diries als empordanesos perquè s'animin a venir?
No hi ha gaires oportunitats d'escoltar música d'aquesta. Engegar la ràdio i sentir aquesta música és gairebé un miracle. I sentir-la en directe tampoc és fàcil i, encara menys, lluny de Barcelona! Aquí, la multiculturalitat no està molt a l'abast, així que hi ha poques oportunitats de trobar-ho!

 

Més informació: 

També et pot interessar