Núria Massegú, Pam a Pam

Foto: 

Paula Meijide

Núria Massegú: “El nostre objectiu és articular l’economia solidària del territori”

Parlem amb la coordinadora de Pam a Pam de Girona perquè ens expliqui els detalls d’aquesta iniciativa
Nina Pagès
,
13/05/2015
Activa't
Pam a Pam va néixer a Barcelona el 2014 de la mà d’un grup de voluntaris: les xinxetes taronges. Es tracta d’un mapa col·laboratiu per localitzar els punts de consum responsable i economia solidària d’arreu de Catalunya. L’organització s’ha anat estenent pel territori i, des de fa uns mesos, l'ONG SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària han engegat la delegació gironina amb una vintena de comerços registrats de diversos sectors de l’economia solidària com alimentació, vestir, comunicació i tecnologia, educació o cultura. Per conèixer més a fons el projecte, hem volgut parlar amb la seva coordinadora a la zona, Núria Massegú.
"És una altra manera de fer economia, que posa al centre de l’activitat econòmica el creixement de les persones i de la comunitat"

- Primer de tot, ens pots explicar què és Pam a Pam?
Pam a pam és una iniciativa que sorgeix per visualitzar les iniciatives d’economia solidària i consum responsable de Catalunya. És una eina perquè els consumidors trobin alternatives al consum tradicional, de creixement il·limitat. D’altra banda, és una aparador per a les iniciatives que estan treballant en l’economia solidària, que és aquella que posa la persona al centre de l’activitat i no el lucre, com fa l’economia capitalista tradicional.
A part d’això, és una eina d’autoformació, perquè tothom que s’involucra en aquest projecte aprèn moltes coses sobre economia, treball en equip i maneres diferents de fer les coses. 

- Com funciona?
Pam a Pam és un projecte col·laboratiu. Consta d’un mapa que s’està construint a base del treball de voluntaris que estan entrevistant les diferents iniciatives solidàries de la zona. Per entrar a Pam a Pam, hi ha un petit qüestionari per veure si la iniciativa es pot pujar o no. Es tracta d’un llistat amb 15 criteris que giren al voltant de la forma d’organització, la participació que permet, el desenvolupament personal, el tema de la integració social i la democràcia interna. Llavors, hi ha l’avaluació de l’impacte social, per exemple, si és un tema de proximitat, si promou la banca ètica, el tema de gènere i, també, el d’impacte ambiental: ecològica, residus… Són tres blocs de criteris. 
Les iniciatives que pugen són aquelles que tenen un impacte positiu, social i ambiental a la zona on estan situades, al seu entorn. 

  • imatge de control 1per1

A Girona, per exemple hi ha la fleca Diga-li pa, que és un forn artesà i ecològic. Quan van obrir, volien fer un comerç d’alimentació ecològica que estigués a l’abast dels consumidors, que no fos molt més car. Aquesta va ser la motivació. A més, pots veure com fan el pa i organitzen classes per tal que ho puguis fer tu mateix a casa. També hi ha la botiga de Comerç Just de Girona, d’Oxfam Intermon, i altres establiments com l’Ecològic, que ven roba ecològica per a nadons, joguines de fusta etc...

- Quants sou a Girona?
Ara mateix a Girona som unes sis persones. També hi ha un grup d’Olot, d’unes 4 persones. Fa uns mesos es va crear la XES Empordà i estem en contacte amb ells també. Hi ha gent de la Selva que també ha mostrat interès en ser mapada. De moment, les persones que tenen una iniciativa solidària ja volen sortir al mapa. Ens falta, però, que també s’apunti tota aquella gent que senti que una altra economia no només és possible, sinó que és real i, per tant, vulgui col•laborar per donar-li visibilitat. Si és el cas, demanem que es posi en contacte amb nosaltres perquè, realment, hi ha molta feina a fer. 

- Per tant, cerqueu voluntaris?
Totalment. 

- Amb què us heu trobat a Girona?
Així com a Barcelona es veu que hi ha força moviment cooperatiu, a Girona ens trobem més amb autònoms que tenen una idea altruista i que tenen una sensibilitat més enllà, però que no s’ajunten per crear coses.

- A comarques gironines, quants comerços teniu registrats?
Una vintena.

- Bastant diversos?
Sí. També hi ha botigues de barri. El Pecat Original, de Girona, el vam pujar fa cosa de 15 dies. És una botiga petita i ecològica, pots trobar-hi des de sucs, liquats vegetals, fins a la fruita i la verdura, xocolata de comerç just… També fan projectes fitosanitaris, per l’hort ecològic.

  • imatge de control 1per1

- Abans comentava, quan parlava del perfil dels comerços de Girona, que eren bastant autònoms. Creu que, en aquest sentit, el Pam a Pam pot crear xarxa?
Totalment. És l’objectiu de Pam a Pam: articular l’economia solidària del territori.
Una altra cosa interessant. Tenim, per exemple, el Casal Independentista El Forn, que tenen moltes coses de proximitat, i algunes les fan ecològiques. A més, és com un centre social del seu barri i col•laboren amb altres. Ells no són cooperativa, però, en canvi, estan enxarxats amb dues altres cooperatives de la Catalunya Central, i això és molt interessant. El fet de coincidir en el mapa de Pam a Pam els ajuda a crear sinergies i col•laboracions.

- Perquè és important el projecte?
Nosaltres creiem que l’alternativa tradicional, el capitalisme, ens ha portat a la crisi actual. Aquesta idea de creixement il•limitat no té possibilitat, no té futur. Per tant, entre tots cal construir l’alternativa. El Pam a Pam és una eina per construir l’alternativa. És una altra manera de fer economia, que posa al centre de l’activitat econòmica el creixement de les persones i de la comunitat. Per a nosaltres és el que té futur.

A

També et pot interessar