Nina Pagès
,
11/01/2017
Arts

El Català Il·lustrat, el vocabulari popular convertit en disseny

Parlem amb la gironina Marta Montenegro, creadora d'aquest projecte artístic que inclou un llibre i una sèrie de samarretes

Foto: 

CEDIDA
“Jo tallo el bacallà”, “me’n vaig a la quinta forca”, “m’han donat gat per llebre” o “sóc un tros d’ase” són només algunes de les expressions que la dissenyadora Marta Montenegro ha recuperat per desenvolupar el seu projecte El Català Il·lustrat. Aquesta iniciativa, que en un inici era una exposició amb pòsters, ha anat evolucionant fins a esdevenir un llibre i una col·lecció de samarretes produïdes i comercialitzades per Partisano Wear que recullen les frases fetes catalanes representades gràficament de forma simple i literal. Un projecte on "s'intenta, modestament, reivindicar aquest vocabulari popular, molts cops associat a la gent més gran, i intentar influenciar l'actitud lingüística dels parlants". Parlem amb la seva creadora per conèixer el procés de creació, la filosofia i els seus dissenys.
"L'expressió 'tallar el bacallà' ve de quan el pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec"

- Per què mesclar el català i la il·lustració?
Crec que el disseny o la il·lustració ens serveix com a eina per transmetre el missatge, per transportar emocions d'una manera més directa, visual, atractiva, pròxima... I, alhora, el llenguatge escrit també posa a prova el disseny en el moment en què cal un exercici de traducció visual i de cura estètica (no s'hi valia que el resultat fossin jeroglífics).

La unió, però, crec que dóna com a resultat un projecte on s'intenta, modestament, reivindicar aquest vocabulari popular, molts cops associat a la gent més gran, i intentar influenciar l'actitud lingüística dels parlants. Les frases fetes donen vida als diàlegs i sovint expressen una idea més encertadament i breument que qualsevol explicació que puguem fer.

 

- Com va sorgir el projecte?
Tot va començar l'estiu del 2012 quan el Casal Independentista el Forn va inaugurar el nou local a la plaça Sant Pere. En aquell moment, una de les activitats que van voler potenciar va ser la de tenir sempre alguna exposició penjada a les parets del casal. Em van proposar que en fes una. En comptes d'exhibir algun projecte o treball ja realitzat, vaig decidir crear-ne una expressament per l'ocasió. Aquí va començar a agafar forma el projecte, buscava quelcom que unís el disseny gràfic (la meva vocació) amb un dels objectius de l'actitud del Forn: promocionar la llengua i cultura catalanes. El resultat va ser una primera versió dels cartells del Català Il·lustrat, pòsters on es plasmaven frases fetes catalanes representades de forma literal i minimalista.

Entre les persones que van passar aquells dies a fer una birra o un soparet al Forn, s'hi trobaven l'Edgar i en Guerau del Partisano. En veure l'exposició, van pensar que aquells dissenys podrien funcionar en samarretes. A partir d'aquell moment, vam continuar el projecte junts. Però les coincidències per acabar d'arrodonir el projecte no acaben aquí. Simultàniament, jo començava el camí cap al projecte final de carrera de Disseny Gràfic de l'Escola d'Art d'Olot, em trobava en el moment de cercar el tema... Així que l'oportunitat va ser perfecta per acabar de desenvolupar el Català Il·lustrat definitiu.

- Has descobert significats i orígens curiosos d’alguna de les frases fetes?
En el projecte final, vaig marcar-me l'objectiu de donar un valor afegit a tot plegat. Vaig contactar amb en Víctor Pàmies, expert en paremiologia catalana, ciència lingüística que estudia els refranys, dites i frases fetes, i va assessorar-me en afegir al treball les etimologies de les frases escollides i fer-ne també la il·lustració. De les 14 que apareixen al treball, potser les que em van cridar més l'atenció són la de "estar a la quinta forca" i "tallar el bacallà".

La primera té l'origen al principi del segle XIX quan a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven els delinqüents. Se'n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l'època era un indret molt llunyà, i d'aquí ve la dita d'estar un lloc a la quinta forca.

La de "tallar el bacallà" ve de quan el pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú té major autoritat en un afer. Al web, es poden trobar la resta d'orígens de les samarretes.

 

- Com ha estat el procés de creació de les samarretes?
Moltes rectificacions i decisions les anava prenent sobre la marxa quan descobria el que em podien aportar o el joc que donaven unes expressions o altres. Una de les primeres conclusions a les quals vaig arribar per poder crear els dissenys és que les expressions havien de ser frases fetes - això exclou dites i refranys-, ja que les podem adequar al discurs, per tant, utilitzar-les en primera persona i aportar personalitat a les samarretes. Això fa que la gent se senti identificada. La sonoritat i significat de les frases també és important tenir-les en compte, simplement, n'hi ha que són més simpàtiques i cauen en més gràcia que d'altres.

El procés de creació del disseny es basa simplement a aterrar visualment el significat literal de la frase - d'aquí la gràcia del projecte -  i representar el verb i el complement directe de forma conjunta, i com més simplificadament millor, de manera que se'n pugui fer una lectura directa i els conceptes quedin ben encaixats. Amb el mínim explicar el màxim.
Les frases també havien d'expressar idees amb què la gent se sentís identificada.

 

- Hem d'actualitzar o redissenyar la llengua catalana?

Crec que seria massa agosarat afirmar que es pot actualitzar o redefinir la llengua a través d'iniciatives d'altres gremis. En tot cas, són eines que ho poden reforçar, fer visible.. L'objectiu del Català Il·lustrat és promocionar el vocabulari popular a través d'una reinterpretació. Expressions que per les generacions més joves potser comencen a ser inexistents o inusuals en les converses quotidianes. Si el resultat del projecte és que es parli de les frases fetes, que la gent s'identifiqui, que pensi en possibles representacions i finalment que ho arribin a incloure en un diàleg... Seria un èxit total, i per tant, potser sí, una iniciativa un xic útil!

El projecte però segueix també una altra finalitat. Ser oberts en les col·laboracions entre disciplines aparentment distants entre elles trobo que pot portar a obtenir resultats positius per les dues bandes. Unions d'aquest tipus fan plantejar-nos problemes que finalitzen amb solucions creatives. M'imagino el munt de possibilitats que poden destapar-se amb aquesta premissa! Iniciatives per actualitzar la llengua catalana? Sí, poden ser enriquidores sempre que siguin respectuoses. Si pogués triar però, m'agradaria que en sorgissin des de qualsevol disciplina i cap a qualsevol temàtica però amb la intenció de fer gran la cosa diversa, propera, inusual, curiosa, petita, autèntica...

Més informació: 

Les samarretes, informació ampliada del projecte i punts de venda al web del Català Il·lustrat.

Tot el que vols saber sobre la dissenyadora Marta Montenegro al seu web professional. 

També et pot interessar