Foto: 

Surtdecasa
Lluís Valentí, director del festival.

Lluís Valentí: "Una ciutat que no està al cinema no existeix"

Parlem amb el director del Festival Internacional de Cinema de Girona sobre la 27a edició
Nina Pagès
,
23/09/2015
Arts
Rialler i eufòric, Lluís Valentí és un cul inquiet del món cinematogràfic. Mentre caminem pel carrer, admet que mai fa vacances i que sempre està molt enfeinat. Quan li pregunto si aquesta setmana és particularment estressant, em respon - sempre amb un somriure - que no es diferencia gaire de les altres. El productor executiu, director de cinema, membre de la Junta del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, entre altres títols, és, també, el director de Festival Internacional de Cinema de Girona, un esdeveniment veterà a la ciutat que el pròxim 30 de setembre arriba a la seva 27a edició. Documentals, pel·lícules, curtmetratges, web sèries, videoclips... Durant 5 dies, els gironins i gironines podran gaudir de films internacionals i locals a diversos espais com la Plaça Independència, La Casa de Cultura o els Cinemes Albéniz.
"En aquest moment, l’art més important i complet és el cinema. El cinema és literatura, és música, és pintura, és dramatúrgia, és dansa, és interpretació…"

Més de cent pel·lícules de 27 diversos països del món es podran veure al Festival Internacional de Cinema de Girona. Esteu satisfets amb la paleta cinematogràfica d’aquesta edició?
Sí. Estem contents de la participació i de la inscripció. Tenim 27 països, molts europeus, però de tots els continents. Una representació completa, vaja. Dins de la revolució tecnològica, aquest any estem en un molt bon moment, tenim molt bona qualitat de projecció. I no només podem dir que les pel·lícules compten amb una qualitat tècnica, sinó que també hi ha més exigència creativa. Enguany, projectarem obres molt i molt interessants. És cert, però, que hi ha un ventall de qualitats i característiques molt divers. Per exemple, hi ha països d’alta producció com els Estats Units, Anglaterra, França o Alemanya, i d’altres europeus emergents o més petits com diversos països llatinoamericans de Brasil i Mèxic.

Moltes de les cintes us venen a través de convenis de col·laboració amb altres festivals, oi? 
Amb França, fa molts anys que tenim conveni. Moltes pel·lícules vénen de Lloret de Mar, de Portbou, del Festival FICGLB… Tenim 17 seccions i cada programa ha de tenir una personalitat diferent.

  • imatge de control 1per1

Però només premieu les seccions oficials i especials.
Dins les seccions oficials, que és el concurs, hi ha diverses subseccions. Una és el curtmetratge del món i el curtmetratge local (denominació d’origen), després tenim documentals del món i documentals locals i, finalment, cinema de creació del món i cinema de creació local. Les altres no són competitives perquè ja estan a altres festivals, com per exemple el de Lloret de Mar.

Què ens pot dir de les seccions oficials d’enguany?
Les pel·lícules que han arribat són molt interessants. D’entrada, hem exigit més que l’any passat. Crec que el públic sortirà content, no s’ho pot deixar perdre. Per primera vegada, hi ha maduresa tant creativa com tècnica. L’any que ve encara serà millor i exigirem més qualitat. En definitiva, estem molt contents i satisfets amb el que mostrarem aquesta edició.

Parlem de les obres amb denominació d’origen. Les nostres terres són fèrtils en cinema?
Sí, és clar. Evidentment que no és una cosa homogènia, hi ha molts nivells, i cada peça té una personalitat única. És com un vi, que diràs que és Rioja, de l’Ebre, francès o italià, segons les seves característiques. El cinema de Girona és més dispers, hi ha obres molt diferents d’alta i baixa qualitat. Aquesta edició, però, tenim uns quants títols que destaquen bastant.

Podria posar-nos algun exemple? Un títol que l’hagi sorprès?
Aquest any, per exemple, en Martí Pererferrer protagonitza una pel·lícula que ha produït ell mateix amb un director argentí. És una proposta molt interessant. També, una altra dirigida per Mateu Ciurana i protagonitzada pel cantant de Sopa de Cabra. D’altra banda, tenim unes quantes noies joves que fan videocreacions molt curioses, i Jaume Cases fa creacions underground. En general, el cinema local és sorprenent. A part de la D.O, també tenim la secció Made in Girona, que inclou pel·lícules que poden ser de directors de fora però que ha estat fabricada o rodada aquí. Com Fernando Trueba que va fer “El artista y la modelo” a Olot, o el seu germà, David Trueba, que va venir a rodar “Soldados de Salamina” aquí. A Girona, s’estan rodant moltes pel·lícules, darrerament, i també sèries, com Joc de Trons.

Creu que aquesta última, Joc de Trons, donarà un impuls a Girona per esdevenir un territori cinematogràfic?
Girona és molt escollida, sempre ho ha estat. I ara ho serà molt més. A part de ser una bona localització, està preocupada per acollir rodatges i té una actitud agradable amb la gent que ve a rodar. Abans no era així, hi havia una actitud desagradable. Molestava a les institucions, posava impediments. Ara es pot coordinador la convivència de la ciutat amb un esdeveniment cultural o l’acollida d’un gran rodatge. És important tenir present que una ciutat que no està al cinema no existeix, les pel·lícules et projecten a tot el món. També els esdeveniments culturals.

A diferència d’altres festivals del sector, agrupeu temàtiques molt diverses, com el cinema gai i lèsbic. Voleu arribar a tots els públics?
Sí, és un dels nostres objectius. També tenim una cosa que no surt al programa que és una Pantalla Friki, una secció adreçada als joves de 15 anys per amunt que tenen la seva pel·lícula i que volen projectar-la. Com que no tindrien cabuda a llocs com els Albéniz, els portem a la Plaça Independència. Són, majoritàriament, estudiants que vindran amb l'obra a la butxaca i una presentadora jove els farà una entrevista davant del públic. Aleshores, sí que busquem tots els públics. Aquest any, també hem començat la secció Cinema sense barreres, que és per a persones amb dificultats físiques i que volen gaudir del cinema. A banda de cercar públics diferents, també volem crear hàbits. Als nens, que estan acostumats a la pantalla de televisió, els volem mostrar les sales de cinema, als joves, que es descarreguen les pel·lícules pirata per internet, els crearem el costum d’anar al cinema, com un esdeveniment. No té res a veure una pantalla de plasma amb una pantalla de cinema. La pantalla de plasma és freda, i no és el mateix la llum calenta que la freda. Hi ha gent que no ho sap, però això es nota. La pantalla de plasma no t’emociona, no t’arriba. A més, al cinema hi ha concentració, és un ritual.

  • imatge de control 1per1

Inaugurareu el festival amb “Ángeles” de Palbo Pintor. Per què justament aquesta?
Perquè és catalana, una pel·lícula inèdita i d’estrena que representa la intencionalitat del nostre festival, tant de discurs com de producció. És una coproducció amb Estats Units i el Regne Unit molt interessant. A la mateixa inauguració, també tenim 8 països presentant el festival: França, Alemanya, Israel, Anglaterra, Estats Units, Cuba, Catalunya, Brasil i Espanya.

Sou un dels festivals més antics de la ciutat. Quin és el vostre secret?
Perquè és necessari per al sector. La ciutat abans no ho necessitava, però ara sí. El sector necessita que el nou talent tingui una pantalla. De Girona i el seu entorn han sortit grans artistes al món com Salvador Dalí, però també escriptors, pintors, artistes de tot tipus. En aquest moment, l’art més important i complet és el cinema. El cinema és literatura, és música, és pintura, és dramatúrgia, és dansa, és interpretació… La màxima aspiració d’un músic és que la seva obra estigui a una pel·lícula. Per exemple, quan va sortir el rock&roll, la gent es pensava que la música simfònica desapareixeria, però no ha estat així, i és gràcies al cinema. El cinema és l’objectiu de tots els artistes del segle XXI. I no només dels artistes, també de les escoles que els preparen. Tots preparen la seva gent perquè algun dia puguin fer una pel·lícula. I fan bé, s’ha d’estimular. La gent no escriu si no hi ha lectors. Perquè pugui haver-hi espectadors, ha d’haver-hi pantalles. El que fa el festival és, precisament, posar-les i cridar el públic perquè vingui a veure-hi pel·lícules.

A

També et pot interessar