Jump to navigation
El passat 7 de setembre, un arquitecte tècnic gironí, David Garcia, va emprendre una aventura que poques persones del planeta han pogut experimentar: viatjar a l’Antàrtida. Ho va fer de la mà d’Arcadi Pla S.A, una històrica constructora gironina on treballa des de fa 7 anys. L’objectiu és construir la Base Antàrtica Espanyola per al CSIC. “El gerent, l’Albert Abad, em va proposar que portés l’obra, i des de llavors, amb una gran dedicació i il·lusió, ens vàrem posar, durant 7 mesos, a preparar aquesta obra tan especial, amb una llarga llista de materials, transports, personal, etc..”, explica en David.
L’odissea per arribar al continent blanc, explica, els va portar per ciutats com Barcelona, Madrid, Santiago de Xile i, finalment, Punta Arenas, on els esperava el vaixell espanyol Sarmiento de Gamboa. “Vàrem estar 4 dies de navegació i, travessant el famós canal del Drake, vàrem arribar a l'illa de Livigston, a l’Antàrtida”.
Un cop allà, l’equip es va establir i va començar a treballar. Actualment, conviuen 26 persones d’obra, que van canviar segons la planificació de les feines, i 20 científics. Garcia ens confessa que la feina dura la van realitzar a Girona, amb els preparatius i l’organització del viatge, en canvi, aquí les tasques són més d'organització de feines, propostes de solucions constructives i coordinació dels viatges entre Espanya i l’Antàrtida.
Quan li preguntem per les seves sensacions, ens contesta que no té paraules. “M’agradaria descriure-ho, però és molta la impotència que sento quan em fan aquesta pregunta. Esperes que tot sigui gel i pingüins. I sí que és veritat! Però hi ha tantes coses més... Tot és una escena de coses ordenades per la natura. La resposta de l’Antàrtida és l’Antàrtida. Res s’assembla a ella”.
Segons ens explica, les condicions climàtiques són dures, però “no tant com la gent pensa”. La temperatura mitjana és de 0ºC que, quan baixa la sensació tèrmica, pot arribar fins als -10º i, a l’hivern, als -30ºC. Per això, les campanyes antàrtiques solen fer-se a l’estiu astral, que va des de finals de novembre a principis d’abril. Així doncs, la climatologia, la seguretat i la ubicació del lloc redueixen les activitats que s'hi poden desenvolupar.
Tot i així, en David i els seus companys de la base aprofiten per conèixer el territori amb sortides a glaceres, petites rutes amb barca per visitar les illes del voltant, anar a veure pingüineres i, en moments de repòs, es queden a la base per llegir, mirar pel·lícules, xerrar amb gent d’altres professions i jugar a cartes o jocs de taula. Durant les excursions a l’exterior, els gironins han pogut albirar espècies animals com els pingüins, les balenes, les foques lleopard, els elefants marins, Skuas i Albatros. “Hi ha una infinitat d’animals. Encara que no ens ho pensem, aquí hi ha una vida animal molt rica”.
A banda de la descoberta d’un paisatge i entorn radicalment diferents del seu, aquests quatre mesos a l'Antàrtida han permès a en David créixer en l’àmbit professional. “M’he sorprès a mi mateix, he descobert que, quan les coses no són accessibles ni fàcils, tens una capacitat de reacció increïble. No és fàcil gestionar una obra d’aquestes característiques, aquí no pots comprar res”.
El pròxim 20 de març, està previst tancar la base, ja que comença l’hivern. Però l’obra es continuarà durant la campanya següent, que va des del desembre al març del 2017. Malgrat que es tracta d’una experiència única, en David admet que té ganes de visitar la seva família, “especialment els meus dos nebots, l’Àlex i l’Hèctor d’1 i 4 anys”, apunta. També té ganes de veure els amics, explicar tot el que han estat capaços de fer als companys d’Arcadi Pla i, sobretot, devorar unes bones patates fregides i “el menjar de la mama”.
