Nina Pagès
,
05/04/2016
Espectacles

Adrià Viñas: “Un clown és un adult disfressat de la innocència, del joc, del sí a tot”

Cia LePuant presenta el seu espectacle 'Tot sol... I núvol' a la plaça Assumpció el pròxim 9 d'abril

Foto: 

Cedida
Imatge de l'espectacle 'Tot sol... I núvol'
Un pallasso, una cadira i una maleta són els tres companys de viatge de ‘Tot sol… I núvol’, un espectacle humà i proper que, a través del clown i la innocència del seu protagonista, ens farà reflexionar sobre la solitud i les persones sense sostre. És el projecte de la companyia Cia LePuant, que va néixer el 2014 a càrrec de l’actor banyolí Adrià Viñas. La pròxima actuació tindrà lloc al Mercat d’Art Km0 de la Volta del pròxim 9 d’abril.
"Vaig cercar la similitud amb un caragol, que és un animal molt solitari, i com les persones sense sostre, porta la casa al damunt"

Un clown és un nen disfressat d’adult?
Un clown, més que un nen disfressat d'adult, diria més que és un adult disfressat de nen. O, més ben dit, un adult disfressat de la innocència, del joc, del sí a tot.

Com és el procés de creació d’un personatge? Com aconsegueixes inspirar-te?
Doncs, bàsicament, observo el que ens envolta, la realitat. Miro les persones que passen, analitzo la societat en la qual vivim... Tenim un món ple d'imputs i, a vegades, només cal obrir els ulls i observar per inspirar-te, i llavors provar, imitar i veure el resultat.
Fa temps que a partir del clown tenia ganes d'expressar alguna situació actual i no tan actual i tractar algun tema de crítica social. I això és el que intento en 'Tot sol... I núvol', tractar la solitud agafant un personatge –malauradament en creixement en els últims anys, repeteixo, malauradament- com és el del sense sostre.
A través de la realitat, cerco similituds amb altres éssers o imatges per fer més ric el personatge. En el meu cas, vaig buscar la similitud amb un caragol, que és un animal molt solitari, i com les persones sense sostre, porta la casa al damunt.

Des de l’any passat i durant aquest 2016, estàs fent girar, precisament, aquest espectacle, ‘Tot sol... I núvol’. Què poden esperar-ne les famílies?
Podreu veure un espectacle festiu però alhora delicat, per a tots els públics. És un espectacle amb molt d'humor, però tractant un tema complicat com és la solitud. Aquesta 'personeta' creu que pot millorar dins d'aquesta societat (amb uns patrons marcats de felicitat) i s'imagina que té totes aquelles coses i persones al seu voltant (imposades per la societat) per aconseguir ser feliç.

De fet, arran d'aquest espectacle, has rebut el premi al Millor Actor del Festival MUTIS de Teatre Independent de Barcelona. Suposo que ha estat una molt bona empenta.
Més que una empenta ha estat un reconeixement. Em va fer molta il·lusió, no t'ho negaré, però no m'ha canviat res. Continuo lluitant dia rere dia per la meva companyia i pel meu ofici, i l'objectiu és el mateix: aconseguir transmetre alguna cosa al públic i intentar viure del que realment m'agrada. Tot i així, cada vegada hi ha més gent que m'agraeix el que faig i que em dóna confiança. Això, en aquest ofici, s'agraeix profundament i dóna forces per seguir creixent.

Què sent Adrià Viñas quan està dalt de l’escenari, al davant d’un dels públics més exigents, el dels nens i nenes?
És tot un repte. Les nenes i nens són les persones més sinceres. Com a actor i clown, pots percebre quan està agradant, quan no ho entenen o quan s'avorreixen profundament. Quan aconsegueixo, no només amb LePuant, arrancar un somriure o una riallada de les nenes i els nens, assoleixo un gran objectiu. Llavors, sé que la cosa va bé, tot pren sentit. S'aprèn molt de les nenes i nens, i se'ls hi ha de fer cas per millorar.

Com és que vas decidir crear la teva pròpia companyia de clown, Cia Lepuant?
Ja feia temps que tenia ganes de fer el meu propi espectacle de clown. Fer-m'ho i desfer-m'ho jo mateix sense dependre de ningú. Decidir-ho tot jo. Amb les altres companyies que estic, que hi estic molt a gust i sempre hi he treballat molt còmode, no podia fer realment el clown que estic intentant recercar, amb les meves inquietuds, referents, formació, etc. Quan treballes amb més persones, t'has d'emmotllar amb l'altra o les altres persones per tal d'anar a l'una. En canvi, d'aquesta manera, he fet i faig realment el que em ve de gust i quan vull. Tot i així, no sempre és agradable i no tot és tan bonic, ja que hi ha molts moments en què et sents sol (i núvol) i que trobo a faltar aquells companys de viatge, sobretot si vaig fora a actuar.

Què té aquesta tècnica que aconsegueix enlluernar actors i actrius i, per descomptat, el seu públic?
Al públic, li agrada molt riure i oblidar-se dels problemes per un moment. A les actrius i actors, ens passa el mateix, i també ens agrada molt jugar. D'alguna manera, ens interessa tornar a viure la infantesa, sense mals de caps, des de la innocència, on tot està bé. Tot i així, no m'agrada dir-ne tècnica del 'clown', ja que cada clown s'ha format (o no) amb segons qui o s'ha desenvolupat com a clown com ha cregut o com ha pogut. En el seu moment, una persona va inventar-se la màscara més petita que existeix, que és el nas de pallasso, i llavors 'grans mestres' se l'han apropiat i l'han desenvolupat per tal d'ensenyar-la. No hi estic en contra. Però em refereixo a què tècniques de cos o de veu per a actors i/o cantants que estan molt bé es poden aprendre i fer-nos avançar. El clown també, però existeix un factor molt important, que és si tens l'habilitat, o com dirien els altres clowns, si portes el clown a dins. Hi ha moltes persones que tenen l'habilitat però segurament no l'han desenvolupat mai, no ho han provat o, simplement, no s'hi han topat.

Cap a on es dirigeix el futur del clown? Sortir al carrer, entrar als teatres, participar en festivals, cercar nous formats?
Jo crec que el clown va en bona direcció. Ni pitjor ni millor. Antics i nous formats, és igual, tot està bé mentre sigui art i vulguin expressar alguna cosa. És veritat que per unes coses és més difícil… Costa més de viure d'això que segurament fa uns anys, quan no hi havia tants clowns a Catalunya, Espanya o arreu del món. Tot i així, en ser tants i tan diferents, et manté actiu i amb ganes de conèixer altres maneres de fer.

Pel que fa a sortir al carrer, jo crec que s'ha perdut en aquest país o si més no, jo no surto. No és que hi estigui en contra, però jo no ho faig perquè, a banda de la manca de temps, crec que l'art es mereix un respecte, unes condicions dignes i un mínim reconeixement. Hi ha molts festivals, teatres, sales, trobades que precisament lluiten per aquestes condicions, ni que sigui per espais habilitats per poder-ho portar a terme. I existeixen molts festivals de carrer on pots trobar espectacles de clown. Fins i tot, molts d'ells tenen programació Off, i pots anar-hi i mostrar el que fas com a clown sense estar a la programació oficial.

Has estudiat Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. És necessari formar-se en una escola per ser un bon clown?
Jo defenso molt que, en el clown, la millor formació és el dia a dia, i ser constant. Jo m'he format i après molt provant coses, escoltant les reaccions del públic, mirant molt de teatre i de clown - tant sigui per internet o en directe- i, com diria un professor meu, imitant aquells que creus que ho fan bé.
Tot i així, evidentment, també penso que és necessari formar-se. Tot suma, i un actor i/o clown no pot deixar mai de formar-se, és una carrera que, com totes les arts, no té un final. 

El pròxim 9 d’abril, actuaràs a la plaça Assumpció, dins del Mercat d’Art i Km0 de la Volta. Podrem veure-hi el teu espectacle?
Exacte, aquest pròxim dissabte 9 d'abril a les 11 h. A més, és una actuació que em fa especial il·lusió, per això, vaig acceptar venir quan la organització m'ho va proposar. Venir a les meves terres, les gironines, amb una de les coses que més estimo en aquest món, com és el meu fillet 'Tot sol... i núvol', i fent el que més estimo, serà un gran plaer.

Més informació: 

També et pot interessar