Un refugi teatral per combatre l’exclusió social

“Durant aquest temps, hem crescut plegats. S’estableix molta confiança. Hem pogut crear un espai de molta llibertat, on tan s’hi val tenir un atac de riure com plorar sense que passi res”, explica la Clàudia Cedó. La dramaturga i psicòloga banyolina presenta demà el darrer espectacle d’Escenaris Especials, un projecte amb gairebé 9 anys de vida que treballa amb persones de diferents edats amb autisme, psicosis, discapacitat intel·lectual, psíquica o en procés de desintoxicació. 

Els dies 30 i 31 de maig, i 6 i 7 de juny, la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles i la Sala Planeta de Girona acolliran l'estrena de ‘El Viatge Fantàstic’, ‘El Viatge Romàntic i ‘El viatge impossible’, un cicle de 8 espectacles amb la participació de la Fundació Estany, la Fundació MasCasadevall, el Centre de Dia en Salut Mental de l’Alt Empordà, la Fundació Ramon Noguera, El Centre Canaan i el CEE Palau. “Són viatges realistes, fantàstics i també simbòlics que han sortit de les històries dels alumnes”, explica la directora. 

Escenaris Especials va néixer el 2006 a l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Banyoles, i des de llavors, no ha parat de créixer: “vam començar amb dos grups de 7 persones, i ara ja tenim més de 80 alumnes”. El projecte compta amb un equip de professionals del món del teatre, fet que es tradueix en una posada en escena “de molta qualitat, que dignifica el treball i l’esforç dels participants”.  
De la unió de les seves dues passions, la psicologia i les arts escèniques, la Clàudia va construir aquesta iniciativa, des del procés de creació dels guions, passant pel contacte i treball amb els actors, fins a la direcció final. “El teatre et permet treballar aspectes que estan relacionats amb les habilitats socials i comunicatives dels alumnes, com per exemple, l’expressivitat de les emocions”, assegura. 
Primer de tot, els alumnes fan les improvisacions, que són gravades per poder-les visionar posteriorment i, llavors, agafa algunes idees i crea el text teatral.

Segons ens explica, una de les coses que més valoren els familiars dels actors és, precisament, la feina de donar protagonisme i rellevància a persones que sovint estan excloses de la societat. “Venen i descobreixen una altra cara del seu fill o del seu germà, agraeixen poder veure com creixen plegats”.