10 pel·lícules per visionar aquest Nadal

1. TheNightmareBefore Christmas (1993)

De totes les pel·lícules de Nadal, des de fa dues dècades, aquesta segurament n’és la més famosa entre els cinèfils. Dirigida pel director d’animació Henry Selick i amb història original de Tim Burton, 'Pesadilla antes de Navidad' s’ha convertit en un clàssic tant per als més petits de la casa com per als adults, tant per a les festes anglosaxones de Halloween com per a les de Nadal de casa nostra. I és que qui no coneix encara a Jack Skelleton, el rei de Halloween, qui fascinat pel seu descobriment del Nadal decideix sense malícia segrestar el Pare Noel i fer ell la seva pròpia versió d’aquestes festes? Divertida, original i inesgotable, aquesta és una pel·lícula musical que no sabríem si recomanar-la en castellà o en la seva versió original, ja que ambdues són treball de veu excel·lent.

2. Gremlins (1984)

Dirigida per Joe Dante, un dels directors de renom del cinema fantàstic i familiar dels anys 80, 'Gremlins' és una obra que forma part des de fa molt de la cultura popular. Quina gran idea regalar al teu fill adolescent un Gremlin, una adorable criatura que si no se segueixen les seves estrictes normes, esdevindrà un exèrcit de monstres trapelles, bruts i assassins que provocaran el caos durant el Nadal..! Pel·lícula familiar nadalenca i a la vegada gamberra pensada perquè tothom la pugui gaudir.

3. El día de la bestia (1995)

Com? Que què fa aquesta aquí? Au, va, no em digueu que no us l'esperàveu! És una pel·lícula de Nadal... o potser d’anti-Nadal? Sigui com sigui, els amants d’Alex de la Iglesia, Santiago Segura i allò més heavy tenen una de les obres claus de la comèdia de terror espanyola. Quan un sacerdot descobreix estudiant les santes escriptures que l’anticrist naixerà en algun lloc de Madrid, el 25 de desembre, decideix viatjar a la capital per tal de combatre el Dimoni i salvar el món. El mètode: pecar tant com pugui per atraure el mal amb l’ajuda d’un jove aficionat al deathmetal. Tan divertida com irreverent!

4. Nebraska (2013)

Alexander Payne va tornar als seus orígens i en una fotografia preciosa en blanc i negre amb una pel·lícula que no és de Nadal però que ens fa reflexionar sobre les relacions familiars, la societat i un mateix. Un avi, afectat pels mals de la senectut, creu haver guanyat un concurs que és clarament fals. Tossut, vol anar sigui com sigui a rebre el premi i el seu fill acaba acceptant acompanyar-lo en un viatge de tres dies per carretera. Aquesta travessia serà una prova per a ambdós homes a través d’un món peculiar amb un humor molt genuí.

5. Tokyogoodfathers (2003)

Ull! És animació japonesa però és per a adults. Aquesta és una de les obres del genial i breu SatoshiKon, director d’animació de temàtica adulta que malauradament morí molt jove amb tan sols cinc pel·lícules, totes elles molt recomanables. 'Tokyogoodfathers' tracta sobre tres rodamons que durant les festes de Nadal troben entre les escombraries un nadó. Perplexos, després de meditar-ho decideixen buscar ells mateixos la família de la criatura. Aquest és un conte de Nadal sobre l’amistat, el passat i les decisions que prenem cadascú per a arribar a on estem, i l’esperança i la lluita per tal de complir els nostres principis, fins i tot quan la resta ja està perdut.

6. Okuribito (Departures) (2008)

'Okurobitoés' una d’aquelles pel·lícules poc conegudes tot i haver guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. De YojiroTakita, aquesta també obra japonesa ens narra la història d’un jove violoncel·lista que, a causa de la manca de diners, es veu obligat abandonar la ciutat per viure a la casa que havia estat dels seus pares, en un típic poble rural nipó. El jove, tot i les dificultats, s’haurà d’adaptar a un estil de vida molt allunyat de la metròpoli i a una feina que exercirà en secret, ja que és considerada culturalment mal vista: preparador de cadàvers. El contacte amb la natura i la mort li farà replantejar els esquemes de la seva vida.

7. City Lights (1931)

Què dir que no s’hagi dit ja? És Chaplin. I és Chaplin. I encara més: és Chaplin. Quan el món del cinema sonor estava acabant amb el cinema mut, Chaplin ens va demostrar sobradament que encara es poden fer grans pel·lícules sense paraules. I és que aquells films que diu molt més en silenci que masses d'altres sonors. Hi ha alguns gags que fan ús de so, però encara no veurem en aquesta ni una sola paraula proferida pel rodamón més estimat del cinema. Història d’un home que viu al carrer que, enamorat d’una bella venedora de flors cega, viurà mil i un mals de caps laborals per poder donar-li diners i així tornar-li la vista. Plena de comèdia i d’emoció, molta emoció, perquè Chaplin era abans que còmic un poeta i un mestre del drama, aquesta és una pel·lícula per als adults i la canalla, perquè hi ha obres universals i amb escenes tan poderoses que queden per sempre.

8. TheParty (1968)

​

Blake Edwards i Peter Sellers. No cal dir gaire més. És diversió assegurada. Un altre clàssic de la comèdia, de la més absurda, d’embolics estrepitosos. Quan un actor extra d’origen hindú envia a norris una escena caríssima d’una pel·lícula, el productor mana despatxar-lo. Malauradament, la secretaria s’equivoca i posa el seu nom en la llista de convidats d’una festa elitista a casa del productor. Sellers, l’actor hindú, sense malícia farà girar a la resta de convidats com baldufes a base de situacions delirants cada cop més surrealistes que convertiran la festa en una casa de bojos.

9. Edward Scissorhands (1990)

Inevitablement, ens trobem de nou amb una altra obra de Tim Burton, i és que l’home gòtic paradoxalment és també el més amable, amb contes lúgubres però per a tots els públics. I Johnny Depp com a Eduardo Manostijerasés ja una icona, l’home estrany amb tisores per mans, una creació d’un científic incompleta, un monstre més humà que les persones normals que l’admiren i el temen i amb els quals s’enfronta allò estrany amb allò corrent, un nou monstre de Frankestein amb un gran cor, l’heroi romàntic i senzill no comprés per l’extravagant i lleig món d’aquells anomenats normals. Història d’amor romàntica, difícil, i que ens fa reflexionar sobre què tenim assumit de nosaltres mateixos i la mirada envers l’altre.

10. Little Miss Sunshine (2006)

I per a acabar una altra pel·lícula familiar però més irreverent, indie, que atempta contra els valors familiars més convencionals i ens presenta una família d’allò més normal i a la vegada especial. Quan a la petita Olive, grassoneta, amb ulleres, tot el contrari del que s’espera d’una model, la conviden a presentar-se al concurs de bellesa infantil Little Miss Sunshine, la família emprendrà en contra del sentit comú un viatge en furgoneta per a assistir al concurs, enfrontant-se cada membre de la família a les seves pors i conflictes, en un viatge de superació personal i reivindicació de l’autenticitat d’un mateix plena de dosis d’humor i trencament d’esquemes. Tota una sorpresa en la seva estrena i ben fresca el dia d’avui.

Foto: 

Cedida

Festa dels Reis d'Igualada: 125 anys de cultura, història, identitat, tradició i màgia

Foto: 

Cedida

Els 5 plans per fer aquest Nadal a terres gironines

Foto: 

Ajuntament de Girona

Racons de Girona per fer-hi parada durant el Nadal

Foto: 

Ajuntament de Figueres

Els Mercats de Nadal que has de visitar aquestes festes

Foto: 

CEDIDA

Els mercats nadalencs que has de visitar aquestes festes

Foto: 

Surtdecasa

Els regals de Nadal més especials del Centre de Catalunya