Nina Pagès
,
07/03/2017
Llibres

Andrea Zayas: “La il·lustració és la millor eina per comunicar-me amb el món"

L'artista presenta 'El Quadern de l'embaràs' i 'Quadern del puerperi' aquest dijous 9 de març a les 19:30 h a l'Altell de Banyoles

Foto: 

CEDIDA
Us imagineu poder documentar els viatges més especials a través d’un llibre il·lustrat? Andrea Zayas, nascuda a la Seu d’Urgell però banyolina d’adopció des de fa quatre anys, és un il·lustradora i mestra que col·lecciona desenes i desenes de quaderns de dibuix plens d’històries i escenes de la seva vida. La darrera, el seu embaràs, un viatge amb només un bitllet d’anada que ha copsat amb enginy, sinceritat i humor a 'El Quadern de l'embaràs' i 'Quadern del puerperi', dos llibres il·lustrats de l'editorial Ara Llibres que presentarà aquest dijous 9 de març a les 19:30 h a l'Altell de Banyoles.
“Quedar-nos només amb la part bonica de la maternitat és un engany”

- Un cop descobreixes que t'has quedat embarassada, decideixes fer-ne un dietari il·lustrat. Per què? 
El dietari il·lustrat és un format que ja havia utilitzat anteriorment en els meus viatges. Tinc quaderns il·lustrats de Marroc, Tailàndia, Senegal, Argentina... En ells, explico en primera persona les meves vivències. Quan em vaig quedar embarassada vaig pensar que aquest, seria d'alguna manera, el viatge de la meva vida. De fet, el quadern original es diu 'Bitllet d'anada'.

- Des d'un principi, vas voler plantejar l’enfoc del llibre des de la naturalitat i l'humor? 
La veritat és que no vaig plantejar-me res. Simplement volia explicar, per a mi mateixa, tot el que em passava tant en l'àmbit emocional com físic. En cap moment vaig tenir cap pretensió de què això s'hauria de publicar. Per això crec que una de les característiques que ha fet que al final es convertís en un llibre és la sinceritat que hi evoco.

- Expliques moments de l'embaràs que potser per les que no tenim criatures ens resulten desconeguts. Què és la síndrome del niu? 
La síndrome del niu no és res més que la necessitat de preparar el niu per a la criatura. Vaig tenir diversos capítols de síndrome del niu: impulsos on necessitava llençar coses i buidar la casa de trastos inútils, sobretot perquè en poguessin entrar de nous! El naixement d'una criatura implica l'entrada d'un cúmul de coses que t'envairà la casa sí o sí (cotxet, banyera, hamaca, joguines, caixes de roba...).

- També il·lustres escenes que d'alguna manera trenquen amb la imatge de la mare convencional que frisa per guardar tota la roba de nadó en calaixos. És una manera de reivindicar que existeixen molts tipus de mares? 
No es tracta de reivindicar res. És evident que hi ha tantes maneres de ser mare com mares hi ha al món. Però sí que és cert que sovint tenia sentiments contradictoris. Organitzar la robeta era una cosa que em feia molta mandra, en canvi, veia mares que frisaven per fer-ho bé i que estaven molt posades en el tema durant tot l'embaràs. Bé, sense anar més lluny: quan vam saber que estava embarassada, el primer sentiment que em va envair va ser la por, i no pas la il·lusió o l'eufòria. El que em passava de veritat i el que representa que m'havia de passar eren dues coses que sovint xocaven.

- Les pors del postpart, el moment de la baixa, les incomoditats físiques.. Poses de manifest algunes de les facetes menys ensucrades de la maternitat. Creus que falta, precisament, una mirada més genuïna i diversa d'aquest procés? 
Crec que cada cop hi és més, aquesta mirada. Potser fa uns anys estava més mal vist parlar de la cara B de la maternitat, però avui dia és un discurs que se sent cada cop més. La frase "és el millor que m'ha passat a la vida", pel meu gust, es queda curta. La maternitat és un canvi de vida molt bèstia, o almenys així ho he viscut jo, i crec que passa per moltíssims estats. Quedar-nos només amb la part bonica és un engany. 

- Què ha suposat per tu tenir aquest viatge tan important en una llibreta? 
Doncs suposo que el fet de fer aquest quadern fa que, d'alguna manera, tota la meva experiència quedi immortalitzada per sempre més. Per a mi, tots aquests quaderns il·lustrats són com àlbums de fotos, però encara millors. Llegint-los i mirant-los revisc molt més tots aquests viatges. A més, el fet de fer aquests dietaris és una espècie de teràpia per a mi. Sovint, expresso inquietuds o sensacions que sóc incapaç de treure verbalment.

- Aquest dijous presentes el projecte a Banyoles, a la llibreria l'Altell. Et fa il·lusió fer-ho a casa? 
Evidentment. Em fa il·lusió perquè és on visc des de fa 4 anys i, perquè, a més, és l'escenari dels 2 quaderns. Aquí és on he dibuixat gran part del llibre i on ha nascut la meva filla. Per tant, té molt de sentit fer-ho aquí. 

- Quan vas descobrir que volies ser il·lustradora?
Dibuixar és una cosa que he fet des de ben petita. Tinc desenes i desenes de quaderns de dibuix plens d'històries i escenes il·lustrades. Però la decisió d'estudiar Il·lustració va ser gràcies a la meva mare. Ella va ser qui em va aconsellar, quan jo tenia 17 anys, que aquest segurament era el camí més encertat. Jo dubtava entre Belles Arts o alguna altra carrera universitària, però no hi havia res que em convencés plenament. La veritat és que la meva mare ho va encertar de ple. 

- En aquest cas, els protagonistes sou tu i la teva parella. Com és el procés de crear personatges gràfics? 
Depèn. Si es tracta d'encàrrecs personalitzats, demano que em donin els trets més característics de la persona en qüestió, i després, li dono la meva essència. Si no he de dibuixar ningú en concret, és el llapis i la meva mà qui mana. Mirar d'altres àlbums il·lustrats o documentar-me per internet també m'agrada i m'ajuda a posar-me les piles. Però és curiós, perquè precisament el llibre que ha sortit publicat és un tipus d'il·lustració que jo només utilitzava fins ara per fer aquest tipus de dietari: esbossos ràpids i espontanis que sovint faig directament a bolígraf i amb pocs recursos més. Són dibuixos fets en qualsevol lloc on l'objectiu és que aquella anècdota s'entengui I, a més, faci riure; sense cap pretensió estètica. Però, en realitat, les exposicions o encàrrecs que faig normalment tenen un estil molt diferent. Hi ha molt més color, utilitzo vàries tècniques, busco una bellesa i equilibri estètic, necessito estar en el meu estudi...No té res a veure amb el llibre que ha sortit. 

- A banda dels teus estudis a l'Escola Massana, quan vas arribar a Girona, vas estudiar magisteri musical i vas formar-te en arts escèniques. Per què vas decidir combinar aquestes tres facetes? 
Tampoc va ser una cosa premeditada. Vaig arribar a Girona amb 20 anys i ganes de continuar estudiant. I vaig fer el que em va motivar en aquell moment: la docència i el teatre. I de fet, ara li veig tot el sentit del món i crec que les tres disciplines poden estar molt connectades entre elles. 

- Per què t'apassiona expressar-te a través de la il·lustració? 
Perquè és la millor eina que tinc per expressar-me i comunicar-me amb el món. A més, em relaxa, m'enganxa, em motiva. Passar-me un matí treballant al meu estudi em proporciona molta felicitat. 

- Com definiries el teu estil i el teu imaginari? 
Ja he dit abans que el llibre que s'ha publicat i el tipus d'encàrrecs que faig normalment no s'assemblen gens. No sabria definir-te el meu estil amb paraules, però la gent que coneix el que faig sap identificar quan un dibuix és meu... Suposo que és la màgia de l'essència.
 

Més informació: 

Novetats, projectes i informació de l'artista al seu web

També et pot interessar