Nina Pagès
,
19/05/2017
Llibres

Laia Casas: "Ser adoptada m'ha fet més observadora"

La jove escriptora de 17 anys presenta la seva primera novel·la 'Jo sóc xina-catalana'

Foto: 

CEDIDA
Ser adoptat no et fa millor ni pitjor. Aquesta és la idea que predica la jove novel·lista Laia Casas, una hilarienca de només 17 anys que ha publicat la seva primera novel·la de la mà de l’editorial gironina Edicions Tremendes. ‘Jo sóc xina-catalana' és una obra que narra l’experiència dels pares de l’autora sobre l’adopció, i ho complementa amb la mirada pròpia per crear un relat proper i original. Podrem descobrir què s’amaga a les pàgines de la seva òpera prima avui, divendres 19 de maig, a la Biblioteca de Sant Hilari Sacalm, a partir de les 19 h de la tarda.
"La literatura consisteix en l'oportunitat d'endinsar-me en un món nou i amb la personalitat d'uns personatges diferents i variats cada vegada"

- A la descripció del llibre, ja ens avances que l'adopció no ens fa diferents. A què et refereixes?
Bàsicament, volia fer referència al fet que hi ha persones que se senten inferiors per ser adoptats i els volia animar a no avergonyir-se'n. També intentar conscienciar a la resta de persones a no tractar diferent els infants adoptats. 

- Tot i així, has viscut emocions i vivències que altres persones no poden entendre. Com t'ha marcat aquesta experiència?
M'ha fet ser una persona molt observadora, analitzo molt bé el meu entorn en tot moment, i crec que m'ha ensenyat a veure el món des d'un punt de vista més madur del que correspondria a la meva edat, com molta gent m'ha dit algunes vegades. 

- Creus que encara hi ha prejudicis amb el tema de les adopcions? Els has notat en el teu entorn? 
La societat cada vegada és més liberal i intenta abandonar els prejudicis, però igual que amb el masclisme i el racisme, penso que encara hi ha molt a fer. Aquest és un dels motius que em va empènyer a decidir escriure aquest llibre, perquè notava que a vegades la gent m'intentava ofendre o ho feia inconscientment. 

- Tal com ens anuncia la novel·la, ets xina-catalana. Com convergeixen aquests dos països? 
Els dos països s'uneixen entre si perquè un és el meu lloc d'origen i l'altre és casa meva, on hi he fet vida. Els dos indrets són molt importants per a mi i formen part de la meva identitat. 

- Des de ben petita, vas mostrar una gran curiositat per la literatura i l'escriptura. Què significa per a tu?
Em considero una persona molt empàtica, per això penso que la literatura consisteix en l'oportunitat d'endinsar-me en un món nou i amb la personalitat d'uns personatges diferents i variats cada vegada, els quals m'ofereixen passar una bona estona i allunyar-me de les preocupacions rutinàries. 

- Què podrem llegir a 'Jo sóc xinesa-catalana'? 
L'experiència dels meus pares sobre l'adopció, i la meva a partir d'algunes reflexions que podria fer qualsevol persona adoptada. 

- Amb tan sols 17 anys, ja has tret la teva primera novel·la, que en breus tindrà la segona edició i també has guanyat el primer premi de Narració Curta de Sant Hilari del 2014. Què recomanaries als nois i noies més joves que tenen la teva mateixa passió i que els agradaria poder publicar? 
Encara que soni molt típic, els recomanaria perseguir els seus somnis i no rendir-se mai, perquè he comprovat de primera mà que tot esforç té la seva recompensa si es treballa dur per aconseguir els nostres objectius. 

- Com ha estat treballar amb els companys d'Edicions Tremendes? Com has viscut aquesta primera experiència editorial? 
N'estic molt contenta perquè hi ha un ambient molt amistós entre tothom i això facilita que cadascú expressi amb plena llibertat la seva opinió i es tingui en compte. El que més em temia era que hagués de fer molts canvis i acabar publicant una novel·la molt diferent de la inicial, i aquesta immillorable comunicació ha fet possible que no fos així. 

- Actualment, estàs estudiant 2n de Batxillerat a Girona, però resideixes a Sant Hilari Sacalm. Suposo que ja t'estàs plantejant el teu futur més immediat. Creus que l'escriptura serà una de les passions que seguiràs en els pròxims anys? 
Totalment! Igual que llegir, escriure m'ajuda a desconnectar del dia a dia i a gaudir d'un temps amb mi mateixa, lluny de la realitat. No sé si podré publicar més llibres, però de ben segur que no deixaré d'escriure, perquè crec que entremig de tot l'estrès en què es viu avui en dia, sempre s'ha de trobar temps per fer el que t'agrada.

Més informació: 

Presentació de la novel·la
Divendres 19 de maig a les 19h
Biblioteca de Sant Hilari Sacalm

 

També et pot interessar