Nina Pagès
,
04/05/2015
Llibres

Reflexions de 4 bibliotecàries del Gironès, Pla de l’Estany i la Selva

Aquests equipaments han estat l'eix central de la cultura de proximitat
Reflexions de 4 bibliotecàries del Gironès, Pla de l’Estany i la Selva

Foto: 

Paula Meijide
Si fa poc sentíem les opinions dels llibreters, ara és el torn d'un dels principals agents de promoció de la cultura local del nostre territori: les biblioteques. Aquest 2015 es compleixen els 100 anys de la primera Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya, un projecte que considerava la cultura com un element clau per al desenvolupament del país. Per parlar-nos de la seva evolució, dels reptes i de la seva importància, hem volgut conèixer què pensen les responsables i directores d'aquesta institució. Escoltem les reflexions de 4 bibliotecàries del Gironès, Pla de l'Estany i la Selva.

Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes
Atendre visites escolars, grups de conversa, clubs de lectura, xerrades, demandes dels usuaris, oferir préstecs… El dia a dia de la Biblioteca Comarcal de Blanes és molt intens. Després de 27 anys al capdavant, la Gemma Ciuró es coneix cada racó del seu refugi i té molt clara la seva vocació: “He après cada dia d’aquesta professió meravellosa, en què no hi ha cap moment igual, i en la que cal adaptar-se als canvis per no perdre el tren de la societat de la informació que avança veloç”. Per fer-ho, ens comenta que és molt important fer una bona planificació i tenir clars els objectius de la biblioteca. “A partir d’aquí, treballar ordenadament, en equip, aprofitant cadascuna de les persones que hi treballem amb els nostres punts forts”. Però, a banda de fer arribar la informació als usuaris, la Gemma creu que una bona biblioteca no es pot oblidar d’altres vessants com la “formadora, de cohesió social, difusora de la cultura, promotora de la lectura i espais de lleure i de participació ciutadana”. 

Marisa Serret, directora de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori
“Una biblioteca té la funció de facilitar a tothom l’accés lliure a la informació, el coneixement, la formació, l’esbarjo i la cultura, sense traves polítiques, socials o culturals, tal com diu el Manifest de la UNESCO per a biblioteques públiques”. La Marisa és bibliotecària a Sant Gregori des del 2005 i, per tant, ha vist com la biblioteca anava evolucionant al llarg del temps. Fa dos anys, l’edifici va canviar d’ubicació, fet que, segons assegura, l’apropa molt més als usuaris. Tot i així, encara tenen els seus reptes: “Evolucionar com a espai ha significat un canvi positiu a nivell lector. Estem satisfets d’arribar a on estem, però ens agradaria que ens visitessin més persones grans”. 
Sant Gregori és un municipi de tres mil habitants i la biblioteca és un dels centres socials de major rellevància. Precisament, tal com explica la Marisa, la biblioteca “procura ser un espai de relació i sociabilitat, a la vegada que treballa per contribuir en el foment i la conservació de la cultura local”. 

Eva Martí, directora de la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany
L’Eva Martí porta treballant a les biblioteques públiques des que tenia 18 anys. En fa 4, però, que és la directora de la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany. Quan parla de biblioteques, ella parla d’espais: “espais de silenci per llegir i estudiar, espais de treball de grup, espais de trobades, espais de creativitat, espais per compartir, espais de debat, espais per als nens i les nenes, espais per als joves, per a les persones grans, per als nouvinguts, per als aturats, per als empresaris i per als investigadors”. Així doncs, la Biblioteca del Pla de l’Estany té una clara funció de cohesió. 
A banda de pilotar aquests espais, l’Eva és també una gran lectora, característica que assegura que ha d’encarnar una bona bibliotecària. “T’ha d’agradar llegir. No podem llegir-ho tot, però sí que hem d’estar al dia per poder fer recomanacions i fer prescripció literària, tant de les novetats com dels clàssics”. 

Lourdes Reyes, directora de la Biblioteca Carles Rahola de Girona
“Cada dia, tot ha d’estar preparat perquè les 1.500 persones que venen se sentin com a casa i puguin fer allò que han vingut a fer, i una mica més”. La rutina diària de la Biblioteca Carles Rahola de Girona és “Interessant i variada”, doncs està situada a una zona cèntrica de la capital de la província i acull un gran volum d’usuaris. Lourdes Reyes fa tres anys que és la directora. “Vaig arribar per fer el trasllat des d’una biblioteca de 70 anys a un edifici de nova planta de quasi 8.000 metres. La potencialitat dels dos edificis és totalment diferent”. Des de llavors, ha treballat perquè la biblioteca arribi a tothom. “És una eina de transformació individual i col·lectiva, un agent social bàsic”, i afegeix “la clau és la seva relació amb l’entorn i amb el ciutadà. Tothom se l’ha de sentir seva i ha de poder demanar-li allò que li és necessari i competència de la institució”.

També et pot interessar