Ruta Bolaño: Les petjades d’un geni ignorat en vida

Roberto Bolaño és considerat un dels escriptors més influents de la literatura hispanoamericana. Ho demostren les més de 20 obres de gran qualitat que va escriure, entre les que destaquen ‘Los detectives salvajes’ (1998), Premio Internacional de Novela Rómulo Gallegos, o ‘2666’, publicada un any després de la seva mort i escollida com la novel•la de l’any per la prestigiosa revista Time i el millor llibre de ficció pel Cercle Literari d’Estats Units. La fama, però, no el va acompanyar en vida.

A diferència d’altres escriptors sud-americans dels anys 60 i 70, Bolaño no va experimentar el boom mediàtic. L’èxit li va arribar tard. No va ser fins 6 anys després de la seva mort que les seves novel·les van començar a rebre el reconeixement internacional que tenen avui dia. 

Propera estació: Blanes
Bolaño va arribar a Espanya el 1977, després de ser detingut a Xile en plena dictadura de Pinochet i haver residit, posteriorment, a Mèxic. A mitjans dels anys 80, l’escriptor xilè visitava, per primer cop, la ciutat de Blanes, atret per la novel•la de Juan Marsé, ‘Últimas tardes con Teresa’: “Caminaba por el paseo Marítimo buscando la casa de los padres de Teresa, desde la desembocadura el Tordera hasta las calas cercanas a Lloret, y por supuesto no la encontré, porque la geografía urbana de Blanes que aparece en la novela es la geografía urbana del alma”, va explicar en el seu discurs de pregó de la Festa Major de la ciutat el 1999.

El mar, els edificis i l’essència de Blanes van captivar-lo, i s’hi va acabar quedant.

La ruta Bolaño
Durant el 10è aniversari de la seva mort, l’Ajuntament de Blanes va decidir crear La ruta Bolaño, un recorregut cronològic de 17 punts que repassa els espais vitals de l’escriptor amb notes biogràfiques i cites literàries. Surtdecasa ha anat fins a Blanes per seguir la petjada de Roberto Bolaño i descobrir-te alguns dels punts més especials. 

1. Estació de ferrocarril
Roberto Bolaño va arribar a Blanes el 1985 amb un tren provinent de Girona. Aquest edifici antic que va entrar en vigor el 1859 va ser el primer que l’escriptor xilè va veure de la ciutat. Situat a les afores, enmig de fàbriques i edificis residencials, es tracta d’una de les parades de tren més antigues del nostre país. “Cuando uno llega a Blanes en tren sólo encuentra la estación, y alrededor de ella, algunos huertos y, un poco más allá, el cuartel de la Guardia Civil, solitario la mayoría de las veces”, així descrivia Bolaño l’Estació de ferrocarril. 

2. Estudi de l’autor
L’estudi de Roberto Bolaño es trobava al Carrer del Lloro, un petit carreró de parets blanques i terra empedrat paral•lel al Carrer Ample, un dels més concorreguts de la ciutat. Allà, l’escriptor va gestar ‘Els detectius salvatges’, una novel•la que relata les aventures d’Arturo Belano i Ulises Lima, uns detectius que cerquen el rastre d’una escriptora desapareguda a Mèxic un cop acabada la Revolució. L’estudi era un espai de dimensions reduïdes, auster i sense telèfon. Un lloc ideal perquè l’autor pogués centrar-se en el seu univers literari. Antigament, al costat de l’estudi, hi havia l’antic cinema Maryan, avui reconvertit en teatre. 

3. Passeig de Cortils i Vieta
El mar horitzontal, calmat, serè, trencat pel perfil de Sa Palomera, una gran roca que s’origina davant les antigues cases de pescadors i que marca l’inici de la Costa Brava. Aquesta és la imatge que s’aprecia des del Passeig de Cortils i Vieta, anomenat així en honor d’un escriptor blanenc del segle XIX. La bellesa del paisatge va inspirar fervorosament a Bolaño. Alguns exemples són ‘La pista de gel’, novel•la que prenia com a escenari principal una població costanera, o ‘El Tercer Reich’. S’explica que Roberto Bolaño acostumava a fer volts pel passeig i s’asseia als bancs de davant del mar o a les terrasses per llegir el diari, sempre amb una cigarreta a la mà. En una entrevista que li van fer dos anys abans de morir (2001), el xilè descrivia així la seva passió per aquell indret: “En Blanes tengo el Mediterráneo, que es el mar que yo prefiero a todos los otros mares”.

4. La font gòtica
“La fuente gótica, la joya de la vila es tan hermosa y tan humilde, que uno se pregunta cómo es posible que pasemos delante de ella cada día y no nos pongamos a llorar”, va deixar escrit Roberto Bolaño a la Selva Marítima.
Situada just davant del Teatre de Blanes, la Font Gòtica xoca i contrasta amb l’estil de l’edifici vehí. Aquesta construcció, considerada un bé cultural d’interès nacional, data a la primera meitat del segle XV, i és un dels pocs exemples d’aquest tipus d’arquitectura gòtica civil que encara es conserven. Té una forma hexagonal i consta de sis sortidors d’aigua i sis gàrgoles a la part superior. Avui, és més un monument que no pas un abeurador.

5. Habitatge familiar
Després de publicar ‘Los detectives salvajes’, la família es va traslladar a un pis del Carrer Ample, al 2n 1a de Can Mirabell. La millora de la situació econòmica, fruit de l’èxit de la novel•la, els va permetre entrar a viure a un edifici senyorial del segle XIX, a pocs metres de la Font Gòtica i a 5 minuts del passeig marítim. Tot i això, Bolaño va seguir treballant a l’auster estudi del Carrer del Lloro.