Sílvia Altadill
,
19/04/2017
Música

Marcel Bagés: "Volem fugir de la idea romàntica que cal preservar un passat suposadament millor"

Maria Arnal i Marcel Bagés presenten el proper 22 d’abril a l'Auditori de la Mercè el seu àlbum de debut '45 cerebros y 1 corazón'
Marcel Bagés

Foto: 

Cedida
Marcel Bagés i Maria Arnal
Maria Arnal i Marcel Bagés publiquen el pròxim 21 d'abril el seu àlbum de debut '45 cerebros y 1 corazón' (Fina Estampa, 2017). Recent Premi Ciutat de Barcelona de Música pel seu segon EP, 'Verbena', la vocalista de Badalona i el guitarrista de Flix continuen amb la cadena de transmissió de la música popular de la millor manera possible: creant cançons pròpies que s'incorporen al seu projecte de rescat de gravacions de camp, arxius digitalitzats i fonoteques. És el cas de 'Tú que vienes a rondarme', single d'avançament. Onze cançons - 'Acoples i Melismes' o 'A la vida' - que fan el pont de plata a set inèdits que arriben per quedar-se, com l'adaptació del poema de Joan Brossa 'La gent no s'adona del poder que té' (La gent) o la magnètica 'Desmemoria' - que Maria Arnal i Marcel Bagés estrenaran en viu el dissabte 22 d'abril a l'Auditori de la Mercè de Girona, a partir de les 21 h, dins del festival Strenes. Pura màgia en el primer tast d'un repertori que bascula sobre un concepte fonamental: la memòria.
"Crec que l'Ebre s'ha de reconciliar amb la seva música d'arrel. Hi ha grups que s'hi apropen o en basen el seu repertori, però sento que hi ha una desconnexió generacional"

- Tanqueu un any dolç musicalment parlant. Reconeixements, concert de la Mercè, parada estiuenca a l'estació de Benifallet... Per si a les nostres terres queda algú que no us conegui, explica'ns el vostre projecte musical.
El nostre és un projecte relativament jove. Ara fa dos anys i mig que vam començar. El punt de partida fou treballar a partir de músiques que la Maria trobava rebuscant en gravacions de camp, arxius digitalitzats i fonoteques de la península ibèrica. La idea de fons és la de continuar amb la cadena de transmissió oral usant els nous canals que ha obert internet. Volem fugir de la idea romàntica que cal preservar un passat suposadament millor. Més aviat volem incorporar el nostre present en aquestes músiques i expressar-nos amb el nostre llenguatge.

- Sovint diuen que, més que reivindicar la música tradicional com un mer fet folklòric, voleu seguir tota la cadena comunicativa de la tradició oral, remesclar-la, actualitzar-la, i demaneu que sigui d'una manera lliure i a l'abast de tothom. Allargar el fil comunicatiu és fer perdurable tota aquesta cultura en vies d'extinció?
El que ens interessa és aquest modus operandi d'agafar quelcom que ens arriba i retornar-ho a la comunitat. Un avi canta una jota a la taula després de dinar i el nét li afegeix els seus versos. Ens interessa aquesta pràctica. Ara l'avi és un arxiu que et descarregues de la xarxa i ha penjat algú que viu a 5000 km. És una manera de fer vincle, de xarxa... Sovint diem que ens encantaria que algú ens remesclés en un reggaeton.

- El vostre debut el 2014 al carrer Pescadors al barri de la Barceloneta tenia llavor o simbologia del que vindria després amb el segon EP 'Verbena'?
El concert a Pescadors va ser el punt de partida del nostre treball. Part important del repertori es basava en les músiques que treballaríem els següents mesos i desembocarien en el nostre primer EP, remescles, arranjaments i melismes. Aquest tenia la intenció de presentació del modus operandi del duet. Amb el segon EP, vam continuar treballant amb la mateixa línia però la idea de fons era la de buscar un espai de trobada. La idea de comunitat en un espai festiu, intergeneracional... i què millor que la verbena? En aquest segon EP, hi ha algunes lletres que ens han arribat per amics i nosaltres hem remesclat en cançons incorporant-li música o afegint-hi lletres de Maria. És el cas de 'La Cançó del taxista' o de 'La Cançó de la Marina Ginestà'. En cada treball que hem fet incorporem el que hem treballat anteriorment i intentem fer un pas més enllà. En el disc llarg que sortirà d'aquí res, també hi trobem reflectit el nostre work in progress però ens hem esforçat molt per obrir noves direccions.

- A través d'aquest EP feu palesa la necessitat d'una cultura lliure, festiva i intergeneracional. Quines característiques ha de tenir el fet cultural per formar part d'aquesta 'verbena'? Quina és la finalitat del cant i el ball de verbena?
Que formi part de la nostra quotidianitat. Cantar, ballar, tocar... És una manera increïble d'estrènyer els vincles amb la comunitat que ens envolta. De fer pinya. De sentir-nos acompanyats i acompanyar els altres. Reflexionar i explicar el nostre present amb codis comuns.

- La teva guitarra, acompanyant la veu de la Maria, té molta energia i improvisació jazzística. O és percepció nostra? I l'energia ve de Flix?
Imagino que s'hi escolta tot el que m'ha agradat i he escoltat. Sempre he estat molt a prop de la impro lliure, de grups de noise, sorollisme... imagino que es nota. La veritat és que a Flix hi ha molta cultura musical. És un lloc meravellós per créixer musicalment.

- L'Ebre és lloc d'encontre i cruïlla de diverses cultures. Ho reflecteix la nostra música d'arrel?
Crec que l'Ebre s'ha de reconciliar amb la seva música d'arrel. Hi ha grups que s'hi apropen o en basen el seu repertori, però sento que hi ha una desconnexió generacional. Hi ha un pudor cap a allò propi i en canvi no tenim problemes per escoltar músiques d'arrel que vénen de fora.

- Cants de batre, de vetllatori, reivindicació a l'Ovidi i Estellés... Tots, exemples de resistències culturals. Per què creus que no s'ha de deixar perdre aquesta memòria, Marcel?
Com deia abans, no crec que calgui preservar res. Treballem amb material que explica coses que ens interessen i creiem que són útils per parlar del nostre present. Però mai amb una idea de preservar quelcom. Ens interessa la pràctica. L'Ovidi també ho feia. Un tema que ens ha acompanyat molt aquests dos anys és 'La cançó de la precària'. En Marc Sempere, part important a l'ombra del projecte, va agafar 'La Cançó del llaurador' i va reescriure'n els versos fent protagonista de la cançó a una dona que no arriba a final de mes.

- Cantar a la mort, a la vida i al treball?
Cantar a la quotidianitat que ens envolta.

- La millor lletra o frase de l'Ovidi...
M'agrada molt "Aquells que fan possible l'esperança de viure, morint a cada instant".

- El millor vers d'Estellés és...
"Ens van parir amb merda i altres amenitats semblants, i el nostre darrer acte o darrera voluntat serà també una cagada gratuïta, uns orins".

- Què ens pots avançar del nou disc? Segueix algun fil conceptual?
Serà el nostre primer disc de llarga durada. L'hem titulat '45 cerebros y 1 corazón'. Si bé per una banda, reflecteix el treball que hem fet durant aquest dos anys i pico, per altra, agafa molt més pes el material propi. Ens hem esforçat molt en la producció. Tant en les lletres com en el so. L'hem gravat en una masia d'Arbúcies on hi vam muntar un estudi mòbil. Volíem un entorn especial per gravar-lo. El productor ha estat en David Soler i ens ha ajudat moltíssim a expandir-nos. També hi ha col·laborat en algun tema el productor de música electrònica Grey Filastine. Tot el disc és un cant al concepte de la memòria.

 

 

També et pot interessar