Joan Dausà

Foto: 

CEDIDA

Joan Dausà: “'On seràs demà?' és una pregunta que evidencia que no en sabem la resposta"

El músic i actor presenta aquest vespre el seu darrer treball a Campllong
Gemma Ventura
,
26/08/2015
Música
Després de l'èxit de 'Jo mai mai' que l'ha portat a fer una gira de més de 80 concerts i signar la BSO de la pel·lícula 'Barcelona, nit d'estiu', Joan Dausà ara presenta 'On seràs demà', acompanyat d'un quartet de corda i la seva pròpia banda, a la Plaça Catalunya de Campllong. Per conèixer l'artista i les noves cançons, recuperem un fragment de l'entrevista que va fer Gemma Ventura a Núvol.com quan va publicar el disc.

Hi ha un arbre despullat. Centenars de branques i cap fulla. Hi ha una boira espessa. Al cel s’hi difumina una grisor indeterminada. Podria ser el vespre, però també el matí. En aquest dia, que no se sap ben bé si acaba o tot just comença, els fars de dos cotxes s’encaren i al mig l’Aina Clotet, amb una pistola a la mà, apunta. I prem, dues vegades, el gatell.
De fons sona “si mai em veus tornant a peu i no et conec, recull-me” i és així com “També sóc jo” inicia el vídeo àlbum del nou disc del músic i actor Joan Dausà. El mateix títol, “On seràs demà?” –conjunció de temps, espai i atzar– gairebé sembla que dispari contra la incertesa del futur i que en aquesta primera escena, totes aquelles branques, unes més robustes, d’altres més escanyolides, unes enfilant-se cap amunt, d’altres buscant la terra, representin la immensa possibilitat del demà. La imprevisible direcció i la impossible predicció del futur.

Agafo el disc, l’escolto de nou i penso que en el fons, potser es tracta d’acceptar. Que el Joan parla des de la tristesa per fer-la més lleugera, perquè aprenguem a conviure-hi sense dramatitzar-la. I que potser així, des de la profunditat més melangiosa, sí, aquella que tots duem a dins –a vegades mig oblidada, a vegades mig ignorada–, en puguem treure l’optimisme per caminar pel present amb més consciència i serenitat. Perquè entre aquestes deu cançons, que tot d’una t’entelen els ulls o et fan sospirar quan encara no s’han acabat, també hi ha un fil de llum.

  • imatge de control 1per1

Així doncs, en Dausà coneix els límits i prova d’això és que en aquest disc hi ha la justa mesura de dramatisme que permet camuflar-hi, l’imprescindible: l’esperança. Per tornar a començar. Per treure ferro de la transcendència i per forjar en el foc roent del present, un imaginari que avanci en la possibilitat de l’ara. Perquè en el risc, també hi ha l’oportunitat de viure.

T’ho planteges sovint on seràs demà?
Sí, m’ho plantejo.

Et preocupa?
Em preocupa estar constantment pensant-ho justament. O sigui és una pregunta que em faig en forma d’autocrítica perquè potser massa sovint m’estic plantejant on seré demà, per què faig les coses o pensant a mig termini en comptes de respirar absolutament el present immediat. I per tant, “On seràs demà?” és una pregunta que evidencia que no en sabem la resposta.

Creus que aquesta pregunta ve donada per la pressió social de voler-ho tot controlat, planificat, fins al punt en què l’objectiu vital és tenir una feina fixa i una parella per tota la vida?
I no només això, ja que a vegades costa donar marge a la improvisació i, a sobre, a nivell racional, també estem constantment pensant en què farem, què serem, cap a on anem, i el present se’ns va escapant a poc a poc! I quan mires enrere dius: “Ostres allò no ho vaig gaudir prou! Ostres, allò no era conscient del que era!” No sabem on serem demà, amb totes les conseqüències que això comporta. Pot ser que demà no hi siguem. Llavors, com que te n’adones que no hi ha resposta, t’obligues a pessigar-te una mica i a dir-te: “Escolta, respira i estigues una mica més en el present que és potser la clau de la felicitat.”

La mateixa experiència et diu que tot canvia, que ara estem en aquesta entrevista, que després aniràs a l’Enderrock i que demà hi seguirà havent aquest petit marge de sorpresa.
Sí, però de cop avui m’està passant això tan bonic i si no m’obligo a gaudir-ho passaran dos anys i diré: “Ostres, per què no estava relaxat gaudint d’allò en aquell moment?”. Per tant és confiar que demà estarem on hem d’estar. I ara hem d’estar a aquí i això farà que gaudim cada cosa petita o gran que ens pugui anar passant.

Llavors, en el fons pensava que el títol del disc més que una pregunta angoixant de no conèixer el futur, sembla que sigui la serenitat d’acceptar que les coses canvien.
Sí i de fet la cançó “On seràs demà?” ens dóna també la pista de com jo crec que hem d’entendre la vida, que és en clau d’un calidoscopi. Quan tu mires un calidoscopi hi ha una bellesa preciosa i quan el gires torna a aparèixer una altra bellesa igual o superior. Llavors, a vegades l’obstinar-nos a conservar aquella bellesa que tenim ens fa no poder relaxar-nos i deixar que això giri per descobrir una altra bellesa. Per tant, aquesta pregunta la faig d’una manera relaxada i confiada. Al final, a la vida, ens passa el que ens ha de passar i com més et deixis portar més relaxat i feliç podràs ser.

  • imatge de control 1per1

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí. 

 

Més informació: 

Dia i hora: dijous 27 d'agost a les 21,30h
Lloc: Carpa de la plaça Catalunya Campllong

Intèrprets
Joan: veu principal, guitarra acústica, piano.
Eloi: guitarra elèctrica, cor.
Pere: baix, cor.
Ferran: piano, hammond.
David: bateria.
Quartet de cordes.

Preu: 12€ entrada anticipada | 15€ a taquilla

A

També et pot interessar