Bon viatge per als guerrers

Opinió
,
divendres, 14 octubre, 2016
"Davant l'afirmació ningú va al teatre, s'imposa la realitat: el públic escull el Teatre de Lloret"

"Sembrar per a recollir"escriu Núria Gil al seu article que celebra l'aniversari de Surtdecasa. Hi estic d'acord, cal sembrar per poder recollir. Sembrar amb paciència, amor i ganes, tal com hem fet al Teatre de Lloret. Són molts els que estimen el Teatre de Lloret i que fa anys que sembren en aquest espai de cultura i creació.

Particularment, fa tot just quatre anys que sembro en aquest espai. Però puc afirmar amb satisfacció que el Teatre de Lloret avui està donant molt de fruit. Un fruit que es tradueix en cares d'emoció, satisfacció, somriure i gratitud del públic quan surt de la sala. Un fruit que es detecta amb cada cop més sol·licituds de peticions per actuar en aquest espai. Un fruit que es recull amb cada cop més propostes d'entitats i grups de Lloret que hi volen actuar.

I com se sembra al Teatre de Lloret? Ho has d'encarar amb tota la humilitat del món, però, a la vegada, sentint-te amb tota l'energia suficient. Arriscant a tenir èxit i assumint també la possibilitat de fracassar. Diu Josep Maria Pou que "dirigir un teatre és dotar-lo d'un estil propi que tothom reconegui". He volgut donar aquesta identitat al Teatre de Lloret a través d'un denominador comú en tots els espectacles que es programen: la qualitat. I és que dirigir el Teatre de Lloret té precisament això: marcar un rumb, una direcció, assenyalar el punt d'arribada per arribar-hi i, un cop hi arribes, marcar-ne un altre, tal com cantava Lluís Llach al poema de Kavafis, 'Ítaca':

 

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta

i, quan sereu deslliurats,

tingueu ben present no aturar-vos

 

Però també cal tenir present que durant la travessa pot ser que el rumb canviï, que el camí es vegi temporalment alterat en més d'una, de dues i tres ocasions per circumstàncies diverses: nous descobriments, aportacions de companys de l'equip artístic o tècnic, de col·laboradors, de companyies i públic, imprevistos, fins i tot de fora de l'àmbit del teatre, etc.. Però sempre serà, ha de ser el punt d'arribada escollit el que torni a posar el projecte al seu rumb.

El Teatre de Lloret ha trobat aquest rumb i, de cop, davant l'afirmació ningú va al teatre, s'imposa la realitat: el públic escull el Teatre de Lloret.

És cert que hi ha objectius que encara s'han de fer realitat. Al Teatre de Lloret li fa falta arribar a nous objectius que amb els temps es marcarà. Objectius i reptes que portaré a terme jo o un altre. Però tant si ho faig jo com si ho fa una altra persona, li recomano que busqui el seu rumb, la seva identitat. Però que faci el que faci, que els nous reptes que es marqui, no els vulgui fer sol, sinó que busqui i trobi la complicitat, l'ajuda i el saber fer de tantes i tantes persones de Lloret que s'estimen el seu teatre i que fa anys que hi treballen, sense res a canvi, només perquè estimen el projecte. Us ho dic ben clar: sense la seva ajuda no trobareu el rumb.

En aquesta travessia que he tingut el plaer de poder liderar al Teatre de Lloret hi apareix el projecte Surtdecasa Girona. Quan els vaig conèixer vaig saber que encaixaven en el projecte que el Teatre de Lloret engegava. I s'han convertit en els companys de viatge i els guerrers d'un projecte que també sembra, que, com el Teatre de Lloret, també té un rumb clar, que com el Teatre de Lloret té un denominador comú: la qualitat, que com el Teatre de Lloret té nous reptes de futur, i que amb el temps, si no perden el seu rumb, de ben segur assoliran els objectius marcats. Per això, seguint citant 'Ítaca' de Kavafis i Lluís Llach, companys de Surtdecasa us desitjo bon viatge!

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat que llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures,

plens de coneixences.

Moltes felicitats Surtdecasa per aquest projecte i per molts anys puguem caminar junts. 

 

Amaranta Gibert, periodista i Directora de Comunicació Cultural del Teatre de Lloret