dimarts, 26 abril, 2016
Opinió

Sobre Girona, el Plot i el fenomen sèries

"El Plot Girona Series Fest pretén convertir-se en el referent internacional de les sèries"

Fa 22 anys, quan jo en tenia 3, vaig venir a viure a la ciutat de Girona. Llavors, en el barri on vivia, al costat del Parc de la Devesa, s'alçaven com a excepció uns quants edificis en una àrea que era en gran part antics camps abandonats clausurats per grans tanques metàl·liques per sobre les quals eixien les puntes de l'herba que creixia sense control. D'això com dic, en fa ja 22 anys. Avui, el barri n'és un de debò, amb tots els seus edificis, bars, restaurants, botigues i parcs.

Girona és petita (no és quelcom dolent). Avui, encara no hem arribat als 100.000 habitants. Quan va néixer la Universitat de Girona, fa ja 25 anys, la intenció era que Girona a poc a poc anés creixent i es guanyés per mèrit propi el nom de ciutat i capital de província. Ara, al barri vell, centre històric de la ciutat, cada any quan arriba el bon temps s'omple progressivament de turistes que descobreixen l'encant amagat de l'entramat de carrers medievals on visqueren antany àrabs, jueus i catòlics, i molt més abans els romans.

Però Girona, tot i saber explotar el passat, no es conforma amb només els llegats històrics. Paral·lel al Pont de Pedra, tenim metres més enllà sobre l'Onyar el Pont Eiffel. L'estètica diferenciada entre ambdós podrien fer equívocament pensar que a aquests dos ponts els separen com a mínim un o dos segles. Ans el contrari, només els separa 20 anys, sent el Pont de Pedra de 1856 i l'Eiffel de 1876. Tot i aquesta relativa minsa diferència temporal, aquesta podria ser no obstant una metàfora visual idònia sobre la ciutat i la seva vida cultural: com conviu un al costat de la cosa antiga amb la cosa contemporània.

La fira de Sant Jordi, Temps de flors, Les festes de Sant Narcís, el Teatre municipal, el Cinema Truffaut, el Centre cultural la Mercè, l'Auditori, Temporada Alta i un llarg etcètera d'esdeveniments i ofertes noves culturals i gastronòmiques han fet que Girona es donés a conèixer internacionalment d'un dia per l'altre a costa de provocar que sigui una odissea trobar aparcament segons quin dia o hora visitis la ciutat. Sense anar gaire lluny, durant l'últim any Girona ha estat la ciutat de l'equip de futbol que quasi anà a primera divisió, el nomenament inesperat i polèmic de l'alcalde en funcions com a nou president de la Generalitat i el rodatge a la ciutat per a la 6a temporada de Game of Thrones.

Segurament en gran part gràcies a la sèrie estrella de la HBO, a partir d'avui se celebrarà a Girona el Plot Girona Series Fest, una nova proposta d'entrada gratuïta que pretén convertir-se en el referent internacional de les sèries, el fenomen televisiu i d'Internet de moda. Al costat de la projecció de primers capítols d'algunes de les sèries del moment, també trobarem interessants conferències i debats que tractaran el món de les sèries des de la literatura, política o feminisme a la mà de pensadors i professionals de diferents àmbits. Avui, per exemple, tindrem a set diputats del parlament de Catalunya pertanyents a set partits diferents (entre ells, Miquel Iceta) debatent sobre política i sèries respecte a la pregunta si la realitat supera la ficció. També trobarem en els dies següents altres xerrades suggeridores com Sèries i Dones, Sèries i Malvats o Sergi Pàmies i les Sèries.

L'objecte sèrie no és un fenomen nou, encara que sí que és cert que l'èxit i massificació de sèries respon a l'aparició de les xarxes socials i tota l'allau de tecnologia relacionada que ha anat entrant a les nostres vides durant el segle XXI. Si retrocedim en el temps a la segona meitat del segle XX, ja tenim en un extrem sèries amb dècades de vida com Doctor Who, la qual va ser continuada ininterrompudament del 1963 a 1989. També podríem anomenar a 'Bonanza' (1959-1973), 'Supernatural' (2005-Actualitat) i moltes altres, podent també incloure dins la categoria productes nacionals com 'Cuéntame cómo pasó' (2001-Actualitat) o telenovel·les com 'El cor de la ciutat' (2000-2009). Per altra banda, trobem també des de fa dècades minisèries, obres pensades de principi a final des del primer episodi i que solen durar entre 6 i 10 hores de mitja, com són I, 'Claudius' (1976), 'Brideshead Revisited' (1981), 'Riget' (1994) o 'Band of Brothers' (2010). Entre o tendint cap a un d'aquests dos extrems —entre les sèries llarguíssimes i les pel·lícules llargues—, ens ha arribat en els últims quinze anys tot un seguit de produccions de gran qualitat que tot cinèfil es veu obligat a visionar esdevenint en el procés un serièfil.

Hi ha clarament un abans i un després en el món cinematogràfic i de les sèries amb 'Twin Peaks' (1990-1991), sèrie la qual inspirà i encara marca tendència. 'The Soprano' (1999-2007), 'The Wire' (2002-2008), 'Breaking Bad' (2008-2013), ... Aquestes són obres que han demostrat que ser una sèrie no significa ser un producte inferior al cinema, ans al contrari, hi ha sèries que han demostrat ser-ne superiors a moltes obres de cinema. Actualment, tots estem expectants amb 'Better Call Saul', 'Vikings', 'The Walking Dead', 'House of Cards', 'Game of Thrones', 'Fargo', 'True Detective', 'Sherlock' i un llarg etcètera de sèries d'alta qualitat que estan causant furor.

En un món de consum cada cop més frenètic, esgotador, el format de sèrie requereix menys concentració per a l'espectador, cosa que ens hauria de despertar certes preocupacions i dubtes sobre què consumim i com. Tot i així, no en puc negar el plaer que em produeixen les obres de qualitat ben fetes que, gràcies al llargmetratge extens que no es pot permetre una pel·lícula convencional, ens permet experiències més complexes i treballades en el temps que no ens pot oferir normalment una pel·lícula, però sí un llibre, un videojoc i també les sèries.

El Plot Girona, el nou festival de sèries de la ciutat, promet uns dies interessants i enriquidors, a banda de ser un projecte ambiciós que vol perllongar-se durant anys i esdevenir un paradigma mundial sobre els festivals de sèries. Amb projeccions inèdites al país d'episodis i amb conferències sobre diferents temes de la societat vistos i tractats a través de les sèries, veurem si compleix aquesta proposta atractiva que busca combinar l'entreteniment amb el debat intel·lectual, l'espectacle i la cultura, la diversió i el pensament. Si estem de sort i val la pena, Girona tindrà una nova oferta cultural més que donarà presència a la ciutat. Esperem, però, que els canvis que hagin de venir en els pròxims anys siguin per a bé i que el projecte de ciutat no busqui acabar amb l'encant que Girona, com a ciutat petita, té.