diumenge, 20 agost, 2017
Opinió

Com d'una generació en fem exposició

"Vull reivindicar com de les petites accions es pot crear subversió, canvi o renovació"

"Aquesta crossa, per l'expo dels 50 anys de La Collanada", li dic sovint a un company de l'entitat quan fem una fotografia xula o arrepleguem un dels cartells sobrers que no hem penjat abans de la Festa Major. Potser, ho faig avançant-me a la dificultat que tindran els festers de demà per fer una exposició de la nostra entitat, de la nostra generació. Si més no, veient com ara una foto penjada al Facebook o a Twitter serveix per explicar com som en aquest precís instant -efímer-, i no per recordar demà qui vam ser.


Imatge de l'exposició 'Insòlit Casino del jovent. El Foment balla 1960-1972'.

No tenim doncs una consciència de foto pel demà, per explicar-nos demà. I segurament els joves del Foment dels anys 60 tampoc la tenien, jugaven però amb un aliat: l'àlbum de cartó i paper de seda que ha perdurat en el temps. Aquest àlbum i, potser la consciència d'arxiver d'alguns, ens permet avui explicar i rememorar com va ser una generació de joves que va salvar, una mica, el Foment decimonònic i avorrit de 1960. Sembla que la història es repeteix.

No pretenc amb aquesta reflexió teoritzar sobre una colla d'amics dels 60, sinó reivindicar com de les petites accions -del gaudi- es pot crear subversió, canvi o renovació. Veiem sinó com d'una festa de disfresses en diuen amb enginy 'Baile de trajes regionales' per poder aconseguir el permís de reunió. O imprimeixen algun dels programes de les festes en català o passegen per la Rambla en rua -quan aquestes estaven prohibides- vestits amb les armadures de Setmana Santa dels Escolapis. Pot semblar banal o minúcia però aquestes accions o performances en la llarga nit de la dictadura eren confrontació al règim del dictador.

Aquests, els del Foment del 60 en motiu de l'exposició 'Insòlit Casino del jovent. El Foment balla 1960-1972', no seran una espècie de Gauche Divine local o uns Black Panther a la igualadina, però tenen en el seu ADN l'honor de poder explicar com divertint-se canviaren, una mica, la grisor d'una ciutat de províncies als anys 60.

Molt temps després vindrien els del Jimmy i la seva Festa i Lluita, i a principis dels 2000 els de La Collanada, festejant la ciutat... Tant de bo els joves de demà puguin fer l'exposició '50 anys descollanants', perquè voldrà dir que tot fent festa vam lluitar per canviar les coses.

Pau Duran i Moreno 

Historiador i Gestor Cultural