Converso

Una pel·lícula sobre la família, l'harmonia i una cosa encara una mica més difícil: la fe. Conceptes més o menys bàsics des dels quals intentar explicar una cosa tan profunda com inefable: les germanes del director es converteixen de sobte al catolicisme i el cineasta tracta d'esbrinar què hi ha darrere d'aquest mecanisme de transformació personal. Desmuntant el format clàssic del documental d'entrevistes (no cal oblidar el doble joc del títol; "convers" ve també del verb conversar), el director s'asseu en una cadira que converteix en confessionari dels altres i en el seu propi en llançar preguntes davant d'un mirall que no és altre que el mirall de casa. Film de família amb recerca personal i amb un gran interrogant cinematogràfic: si l'Esperit Sant entra a casa nostra, ¿és possible fer una pel·lícula sobre ell?