Conferència 'Grans desastres de la música clàssica'

L’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell ha presentat el programa de la 27a Setmana Musical, que omplirà els propers dies d’interessants propostes musicals, tant per alumnes del centre com per al públic en general.

Una de les activitats obertes a tothom és la conferència 'Grans desastres de la música clàssica', a càrrec de Jordi Domènech, cantant i compositor. Fracassos, galls, desafinacions i caigudes. Cap òpera, compositor o intèrpret es deslliura del desastre. Perquè... Tots tenim un mal dia.

David Puertas Esteve n'explica el següent:

"Això de pujar a un escenari vesteix molt: llums, colors, el públic espectant, es fa el silenci... però no sempre les coses funcionen com un podria esperar. En Jordi Domènech n’ha trepitjat molts d’escenaris i sap millor que ningú que, per tirar endavant un concert, una òpera o un ballet, cal que molta gent vagi a una, sap que la sincronització i el treball en equip són indispensables... i també sap que és molt probable que un o altre puguin fallar. Així, al llarg de la història de la música, malgrat el glamour d’algunes dives o els banys de masses que han rebut alguns compositors, hi ha hagut autèntics fracassos que també s’han escrit amb lletres de foc en la memòria dels aficionats.

Un dels més sonats va ser l’estrena de la famosíssima Música per als reials focs artificials de Haendel, una obra que avui dia s’interpreta sovint  i que és, sens dubte, una de les peces més famoses de la història de la música. Doncs el dia de l’estrena va ser un desastre: la cosa va acabar amb gent hospitalitzada, corredisses, la policia de Londres actuant d’urgència i centenars de voluntaris agafant aigua del riu per apagar l’incendi que havien provocat els focs artificials. El rei George II va encarregar a Haendel una música gegantina: calia celebrar el final de la guerra de successió austríaca i la signatura del Tractat d’Aquisgrà. Es va preparar un gran espectacle de focs artificials al Green Park de Londres i es va construir una estructura de fusta mastodòntica: 125 metres de llarg i 35 d’alçada, amb una columna espectacular de 60 metres. Es van contractar tots els músics disponibles: 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 trompes, 3 timbalers i d’altres percussionistes. El 21 d’abril de 1749 es va fer un assaig general (sense focs) al qual van assistir 12.000 persones. L’estrena oficial va ser el 27 d’abril. I el desastre, també: després de l’obertura van sonar 101 canonades i l’edifici va aparèixer il·luminat per focs artificials; a mida que avançava l’espectacle els focs anaven sortint cada cop més i més descontrolats, fins que l’edifici es va incendiar (inclòs un gran medalló amb la figura del rei); els músics van fugir per no cremar-se; la gent va començar a córrer, feia molt de vent, la policia va intervenir... La festa, lògicament, no va arribar al final i va caldre atendre desenes de ferits. Un mes després, Haendel va fer una nova versió d’aquella música (la que coneixem avui dia), reinstrumentant l’obra per afegir-hi instruments de corda i aconseguint així una de les peces més populars del tots els temps.

En Jordi Domènech m’ha assegurat que aquesta història no l’explicarà en la seva conferència, que me la deixa per a mi per a il·lustrar aquest escrit. Però d’exemples, a ell no n’hi faltaran: La Traviata, El Barbero de Sevilla, els accidents absurds, les sopranos que es barallen, l’escàndol de La consagració de la primavera d’Stravinsky... Grans, grandíssims desastres de la nostra estimada música clàssica."

Entrada gratuïta.

*Organitza: Amics de l’orgue