El documental del mes. 'A good american. El preu de la nostra seguretat'

'A Good American. El preu de la nostra seguretat', una pel·lícula del reputat director Friedrich Moser, que ens presenta un apassionant docu-thriller sobre l’innovador programa de vigilància que podria haver evitat l’11-S i els darrers sagnants atemptats a París, Brusel·les o Niça.

Thin Thread, un sofisticat programa de recopilació de dades capaç d’aportar pistes sobre activitats terroristes, sense envair la privacitat de la gent corrent. 

L’estrena a Catalunya es fa en col·laboració amb Amnistia Internacional Catalunya (AIC) i la campanya #UnfollowMe (#DejenDeSeguirme) que pretén fer conscients els ciutadans de la retallada de llibertats que implica la vigilància massiva de les comunicacions justificada pels governs en pro de la seguretat i la lluita contra el terrorisme.

Per a una millor comprensió del film, El Centre de Llorenç ha volgut comptar amb la col·laboració de Martí Guixer Mañé, enginyer telemàtic i màster en ciberseguretat per la Universitat Ramon Llull. Abans de la projecció, farà explicació breu d’alguns dels conceptes més tècnics que surten al documental. Després, debat sobre la privacitat de la informació i la gestió pública que se’n fa.

Sinopsi

En Bill Binney és un criptògraf que treballava per l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) des del 1997 com a director tècnic i analista de dades. Va ser el creador de Thin Thread, un sofisticat programa de recopilació de dades capaç d’aportar pistes sobre activitats terroristes. La clau de Thin Thread era que, a diferència del sistema utilitzat pel govern nord-americà, integrava mesures de seguretat que evitaven els mètodes massius i indiscriminats de vigilància, denunciats anys més tard per Edward Snowden. Per què es va suprimir aquest programa? Qui hi havia darrera?

El final de la Guerra Freda va canviar el tauler de joc: el gran enemic dels Estats Units passava a ser el terrorisme internacional. Amb l’auge de les noves tecnologies, l’obsessió dels serveis secrets era la recopilació de dades per tal de detectar i controlar les activitats de possibles terroristes, dins i fora les seves fronteres. El programa Thin Thread era capaç d’interceptar qualsevol senyal electrònic, filtrar-lo per objectius i oferir-ne els resultats sense envair la privacitat dels ciutadans. Aparentment el sistema era perfecte, però tenia un problema: era massa barat. Interessos particulars de persones del govern i càrrecs directius de la NSA van afavorir els serveis d’una empresa privada que es vanagloriava de tenir un programa capaç de recopilar moltes més dades.

Tres setmanes més tard tenien lloc els atemptats al World Trade Center de Nova York. A partir d’aleshores les agències d’intel·ligència de desenes de països modifiquen el focus d’actuació i passen de vigilar els enemics militars a vigilar els seus ciutadans en nom de “la seguretat”.

La història de Bill Binney va més enllà de l’11-S i d’allò que l’hagués pogut evitar. Els recents atemptats terroristes a ciutats europees posen de relleu la perillositat de la vigilància massiva. No només suposa un abús al dret a la llibertat en democràcia, sinó que l’acumulació innecessària de dades ha convertit els serveis d’intel·ligència en lents i inefectius davant les amenaces a temps real. Tot plegat emboirat pel secretisme d’uns organismes que permet i alimenta un sistema de blanqueig de capitals per a determinades empreses amb bones relacions polítiques.

'A Good American. El preu de la nostra seguretat' és, en primer lloc, una pel·lícula sobre la moral. Ens parla de la seguretat invisible als ulls del ciutadà. Però què passa si aquest aparell comet errors per motius econòmics? A quin preu hem de pagar el nostre dret com a ciutadans a ser protegits? En quin moment decidim reduir la nostra llibertat per sentir-nos més segurs?